Si, aquest cap de setmana m'he quedat sense Tramun, no per que no pugues assistir-hi, el dolor a l'esquena ja és molt baix, encara hi és però desapareixent.
De fet, ahir al vespre anant a dormir em va quedar clar que no calia que i anés, la forta tempesta que queia em va fer decidir, encara patiria molt més.
Això que el dissabte em vaig sentir bé, els 46 km i 1.124 m de desnivell o demostren, així que avui he tornat a sortir, això sí, menys kms, 32 a la fi, amb 945 m de desnivell que no està gens malament però podrien haver estar més.
El terreny en que m'he mogut es trovaba en perfectes condicions, el terra molt, no fangòs, sense basses, la temperatura perfecte, i el bosc moll, que més es pot demanar?, bé, si, poder assistir a la tramun.
Un bon cap de setmana si ho miro des d'aquest punt de vista, ara, ja puc tornar a pedelar al meu ritme, ahir amb la Blur i avui amb la Durance m'ho certifiquen.
Avui però, aquest no és el fet, avui aquesta tarda, una mala noticia ha arribat a casa, avui em quedaré sense poder sortir a pedelar amb un gran amic, li esperen un parell de mesos entre la lesió i la recuperació.
La Tramun passa factura i una caiguda que en moltes ocasions no passa res, avui ha passat i el seu canyell esquerra no ha aguantat la petecada.
Ramon, anims!, quan estiguis recuperat sortirem amb més ganes, jo per la meva banda et trobaré a faltar a les sortides, però aviat i tornarem, això no s'oblida.
Ja estic pensant com fer-ho per poder entrenar durant aquest periode, no sé si estàtica o "rodillo", però si no faig res desprès em costarà seguir el ritme, punyeta, ara que començava a ser bo!!
ResponEliminaEls ànims sempre venen be, gràcies.