La sortida a la que ens varen convocar els companys de Terrassa no ens va decepcionar, no calia no pensar-ho això, jo diria que varem disfrutar com nens petits, doncs les trialeres eren de les que s'han de fer amb atenció i les vistes eren millors.
Varen sortir de Terrassa direcció a Matadepera, seguint el llit d'una riera, corriol ràpid per arribar a les primeres rampes de pujada al Parc Natural crec de l'Obac i pujar la Mola, atrevessem un parell o tres les rieres. El que en principi només sembla una muntanya, per l'altre banda és un majestuós conjunt de rocalla rojenca amb precipis i bosc mediterrani.
Imposa el penyasegat
La primera pujada direcció a les trialeres de la Mola ens varen indicar que el ritme no era el nostre, per tant ens varem adaptar a un altre ritme i cap problema, és a les trialeres que evidenment coneixedors els guies del terreny, les baixen molt bé, un parell d'aterrades sense problemes, qui arrisca, ja se sap.
En Lluis i en Ricard començant a trialejar.
Esmorçar a Sant Llorenç Savall, la fonda riu ens va tractar molt bé, continuem la sortida ara de pujada direcció Sant Feliu del Racó i Castellar del Vallés, bones vistes, la calor comença a fer-se notar i més a l´ultima pujada direcció a Matadepera.
Incidencies: 8 bikers anivellats, 1.261 m de desnivell positiu és el que va registrar el meu GPS, 50.32 km en total a un ritme de 13.2 km/h.
Vaig trencar la cadena de la EMD, intervenció ràpidament sol·lucionada gràcies al pin que en Marcos em va deixar.
Unes bones bikes i uns bons bikers.
Ja estic a l'espera de la que en Ramon prepararà per terres gironines.



Com dius al títol, la Mola, mola. D'entrada per ser diferent del que estem acostumats, daltre banda per que de corriols n'hi ha un pilò, per tant molt terreny per ciclar.
ResponEliminaUna bona ruta, amb bona companyia i bons guies, això deixa ganes de tornem-hi que és el que interessa.