HONDARRIBIA

Hondarribia.

De vacances, o no, però fora de casa, això sí, amb la bike dins l'autocar i direcció a Hondarribia on els nanos tenen ambdós, enfrontaments d'handbol amb equips bascos, en aquest cas amb l'Usurbil i l'Errenteria.

Dos dies intensos, tant pel que fa al Handbol com el que fa a les sortides socials amb diferent gent, amics i coneguts, per tal de passar-nos unes dos jornades de divertiment.

Després de 12 hores d'autocar, incloent les aturades per esmorçar i dinar, per cert a Olite, un poble Navarrés amb un conjunt històric que val la pena visitar, arribem a l'Alberg San Juan Sebastian Elcano de Hondarribia, un alberg correcta per que hi anem a fer.
Es evident que toca anar estirar les cames, així que baixem al poble per tal de fer un tomb i descobriir lo bonic que és. Després de sopar puntuals, baixem al poble a fer uns xacolins i unes tapetes.

Es divendres Sant, avui toca agafar l'autocar i desplaçarnos cap a Usurbil, no obstant, tres dels integrants ens vestim amb els culottes i amb les bikes a les bodegues de l'autocar decidim fer una sortida, no tenim molt de temps, el necessari per descobrir nous indrets.
Dos companys amb els quals mai he sortit a rodar, un d'ells en Xavi ja sé que té de rodar fort, l'altre en Siso és home de carretera, aquesta vegada però porta una scott de muntanya, no li agrada molt però ha cedit.
Sortim del pavelló d'Usurbil i ja toca pujar i, renoi, de sortida quines pujades, aquestes la majoria emporlanades o asfaltades, creuem per un pont l'autopista del Cantabrico i ens endinssem fins arribar a les antenes que donen senyal de Tv i comunicacions, vistes al Monte Igueldo i Donostia, d'aqui comencem a baixar fins un trencall cap a la costa, molta pedra, baixada ràpida fins un trencall on no sabem on anar, sort que arriben uns bikers vascos i ens diuen que estem a un enllaç del cami de Sant Jaume i el seguirem amb ells de guia fins al trencall de la carretera que portava a les antenes.
El recorregut del cami de Sant Jaume és d'esperar, divertit, técnic i ple de gent, solament en un punt em hagut de posar peu ja que la pujada de pedres és per no dir impossible, molt, molt díficil de pujar-la.
Corriol divertit de pujada fins deixar-lo i enllaçar amb pista asfaltada, no ample, com a molt uns 2 metres fins a enllaçar amb la carretera, deixem als dos amics que ens han acompanyat ja que ells van cap a Donostia i nosaltres cap a Usurbil, fen el camí de tornada que haviem fet a l'anada, per cert un d'ells portava un maillot dels 10.000 del Soplao, al preguntar-li que tal era la sortida em respon que no era seu, d'un company, així que em quedo amb les ganes.

Al fons, el Monte Igueldo i Donostia

No és del tot fàcil arribar-hi

En Siso, per carretera es defensa bé.

No ha estat una sortida llarga, ni molt menys, de fet tampoc era l'intenció, hem vingut a veure els nens a jugar, si es pot aprofitar per sortir o fem, i així ho em fet.

Un total de 18,7 km amb un desnivell de 686 m ja ens han semblat prou per comprobar que rodar pel Pais Basc no és fàcil, les continues pujades, baixades i poc planer el fan un pais difícil.

Per la tarda, un cop fert un bon dinar a Zubeldia ens anem d'excursió a Donostia, una gran i bonica ciutat, el dia ens ha acompanyat de ple i varem podem disfrutar de la ciutat, tres hores de caminar, assentar-nos a fer una birra i tot el que calgui.

La platja de la Conca.

És Dissabte Sant, els tres que portem la MTB, dicidim sortir a les 7:30h per tal de poder fer la nostre sortida.
Aquesta vegada he carregat al GPS la ruta de Hondarribiko 2010 que es va fer al setembre crec.
En principi la ruta és de 40 km, és evident però que el total no el farem, el nivell d'un de nosaltres no és com el meu o com el del "mosso", o millor dit en Xavi, persona integrant del CC Sant Jordi Desvalls, que amb una Progress de 120 mm de recorregut baixa molt bé i pujant és defensa molt correctament, per no dir al meu nivell o més.
Comencem sortint de Hondarribia, al principi, curtes pujades d'asfalt pels voltants fins arribar a un trencall per agafar el cami de Sant Jaume, comença a pujar i fort, un camí molt bonic, arrels, pedres, al mig de bosc tupid, direcció al Santuari de Guadalupe, ja té "guasa" pels vascos que tinguin un monestir de Guadalupe a la seva terra, més aviat sembla Mexic o un altre pais sudamericà.
La pujada en certs punts és exigent, paral·lela a ella hi ha la baixada de descens, amb plataformes per salts i d'altres, molt dificil per a mi, millor lo que pujo.
Arribem al Santuari i esperem al company.

Santuari de Guadalupe

Decidim seguir la ruta, aquesta segueix el GR, direcció al Monte Jaizkibel, la pujada es pot fer a bon ritme, de cop s'agafa un trencall a la dreta direcció al pic, aquesta amb molta pedra al terra, molta pendent, massa per en Siso i en Xavi, em fan un xiulet i m'aturen per saber si continua o no, el tràfac de pujar a peu amb la bike per ells és cansat, m'aturo i els dic que no falta gaire així que decideixen pujar.

A partir d'aqui la ruta continua ara però decidim deixarla ja que comenca a baixar i ens allunya del cim, el nostre objectiu, nosaltres segui un corriolet que té pinta de pujar-nos al cim i de fet, excepte dos cops on ens és impossible fer-ho amb la bike pujem fins al cim per veure les antigues torres de defensa del pic, el Monte Jaizkibel.

Hondarribia a l'esquerra, a l'esquerra Irun i a l'altre costat de mar, Andaia, França, al fons els acantilats de Sain Jean de Luz.

L'antiga torre de defensa de Jaizkibel

En Siso i en Xavi

En Siso ( carretero) i jo al cim.

Una sortida també de poca estona, al menys pedalant, un total de 19,3 km i 545 m de desnivell positiu, això sí, la baixada per carretera ràpida, a 65 km/h de màxima.

La pluja, al menys fins diumenge ens va respectar.

Ens toca dutxar-nos ràpid per anar  a les 9:30 cap a Errenteria a veure Handbol.

Els resultats han estat bons, per no dir excel·lents, en infantils dues victories i en categoria cadet, una victoria i un empat, aquest regal de l'arbitre al local.

Llavors ens queden estones per dinar i passejar per Hondarribia i el seu casc antig, per la tarda nit, tenim el Barça i tapeo, això, lo millor.

Bons camins, bones sortides per un pais semblant i a l'hora diferent al nostre, en tot cas, un altre Gran Petit Pais.

S'haurà de repetir, crec jo que coneixer nous espais és bó, el Pais Basc és un bon pais pel MTB, els companys de sortida però, millor.