MATRE MAGNA

Que més que un gran texte el que us deixo escrit per tal de que us imagineu on esteu, un poble on quasi cada sortida passa pels meus ulls, quin goig!.

Arribar a Madremanya pel costat de Monells és com deixar-se endur per un son dolç que acaba amb un desvetllament agradable. El son comença passat Monells, més enllà de Sies.
el balanceig verd i groc dels turons, dels boscos i dels camps ens acompanya fins el cor de la vall de Millars, situada entre una serra que porta aquest mateix nom i una muntanya que es diu La Muntanya.
Des de la carretera, veiem el castell goticorenaixentista amb l'església de Sant iscle i Santa Victoria i les quatre cases del poble.
El desvetllament arriba poc més tard. La nau de l'església de Sant Esteve de Madremanya apareix de sobte com un senyal. Per accedir-hi, s'ha de girar a la dreta. El primer mas que es troba és can Güell. Tombeu a l'esquerra i deixeu el cotxe tant punt pugueu.
El carrer gira cap a la dreta i es converteix en el carrer Major. Tortuós, rústic, encalmat. Una meravella. Al fons, hi ha una plaça. En un costat, l'Ajuntament: a un altre, l'església aixecada damunt d'una escala imponent.
Diuen que Madremanya vé del llatí Mater Magna i que antigament va haver-hi un temple dedicat a Cibele, deesa de la natura i de la fertalitat. Qui pot saber on era?.
A Madremanya hi comença la carretera que duu al Santuari dels Ángels.


Text: Xavier Cortadellas.