Es per tant que avui em toca sessió amb en Miquel i, sort que està tocat d'una costella de la cursa del Tactic de Sant Feliu encara que no li deu fer molt mal doncs a la darrera a Vilajuiga va quedar 4art a la seva categoria.
La consigna és clara, on anem Miquel, cap a la Bisbal, això si no abans començant per fer corriols i camins fins arribar a Madremanya, tot seguit pista fins a Sant Sadurní i, a partir d'aqui comença lo bó o dolent.
Em fa seguir la ruta de la marató de les Gabarres però amb variants, sempre es clar de pujada i forta fins a trobar la pista que puja als Metges, aqui, podem observar les seqüeles del foc d'ara unes dos/tres setmanes, ja no recordo, encara però l'olor de cremat es deixa sentir
En Miquel mira amb atenció els arbres cremats, aprop de la masia.
Ei, Ell mou un 46!.
Decideix pujar fins l'ermita dels Metges ja que la cursa voltava per darrera i anava direcció Sta.Pellaia, un cop al cim comença el calvari, si es que fins ara no ho era.
Vol trobar el corriol que baixa fins la casa així que comencem amb un, aquest no, tornem a pujar, n'agafem un altre, buf, tapat, i mira que jo li dic que s'agafava de bon principi, al prat, es igual, seguim, ara en baixem un que es força net fins que s'acaba i la veritat pujar el que hem baixat no fa gens de gracia.
I mira que en Miquel ho diu, a veure si farem "salat", renoi, salt no ho sé, d'altres coses diria jo.
Busquem una alternativa i la trobem en un de recent obertura, tot ell ple de branques i branquetes triturades, renoi atenció màxima als canvis i rodes, després de rodar, més aviat pujar tornem a la pista, la pista que ells havien pujat per arribar als Metges, la baixem i tornem a pujar doncs aquesta fa una "V" amb la riera a la part baixa.
Crec recordar que tots l'hem feta, ja sigui baixant o pujant, aquesta segona més dura.
Acabem a la pista que ens porta fins a Cruilles, com que el temps ens apreta decidim retallar per carretera fins Monells i d'aqui per corriol del darrera de l'IRTA i arribar a Pedrinyà, d'aqui fins a casa.
En total 52,4 km amb una desnivell de 1.456 m no gens malament i un bon entrenament on hi ha hagut de tot.
Ramon, sincerement, millor que no hagis vingut, amb les condicions que devies estar potser no acabes.
El corriol que baixa paral·lel està tot ell ple de troncs, això dalt el cim.
Pel que veig, vaig envertar en quedarme al llit. Ja fa dos dies que faig el mateix, treballo al matí i a la tarda al llit. Crec que tinc un coctel constipat i crissi d'alergia que em te amb molt baix rendiment.
ResponEliminaAquest tipus de volta, tenen això, d'una part l'aventura, d'un altre que son més dures que d'altres. És el preu d'anar amb en Miquel a seguir les rutes que ell sap o pensa saber.
Espero estar en forma per demà o dissabte. Si tot va be podriemanar a Tortellà.