Finalment a les 7:30 ens trobem a Salt en Ramon, en Ricard, en Pepe, en Marcos, en Xavi que venia amb mi i jo, les bikes variades 26 i 29ous, des de 100 mm fins a 160 mm de suspensió davantera per tant la sortida tindrà de tot.
Sortim direcció cap al carrilet, l'aire a aquesta hora fresc, més aviat fred, portant managuets i armilla, es de suposar que al cap d'una estona ja ens ho treurem. En Ramon ens ho diu clar, la primera pujada és Sant Grau, així que comencem a enfilar les primeres rampes i corriolets i així anar fent fins el cim, doncs en Xavi no hi havia estat mai i val la pena, al menys per la vista.
Ara toca baixada, aquesta per una primera trialera perillosa i després per pista, trenca cames fins arribar a Sant Climent d'Amer, on ens parem per esmorçar, un entrepà de pernil ràpid.
Primera aturada per esmorçar, bones vistes amb un dia esplendid.
Baixada ràpida fins a Amer, ara agafem un troç de carretera per enllaçar un altre cop amb el carrilet, aquest però el deixem aviat i comencem a enfilar-nos, no obstant en Ramon ens indica que em errat el camí i hem de girar.
El que queda d'un gran arbre després d'un llamp.
Al tornar enrera agafem la pista bona, seguim fins al Pasteral i atravessem la carretera per definitivament començar a pujar per el camí que porta fins al Puig de Sant Gregori i Puig d'Afrau, una pista amb unes rampes inicials fortes i llavors una pista plena d'excursionistes que cel·lebraben un aplec. La pujada ràpida, en sol·litari fins al punt de desviament o trobada, alguns les primeres rampes els han fet mal.
 |
| Bones vistes del Ter al pas pel Pasteral. |
 |
| En Ricard, amb la seva Intense, pujant a bon ritme. |
 |
| En Xavi per mig dels castanyers, el que patiria encara. |
Seguim pujant per un cami encisador, els castanyers amb un tó verd característic de la primavera fa que el bosc agafi unes tonalitats excepcionals, això però es trenca amb unes rampes finals molt dures fins al punt de començar a baixar, dures que més d'un ho fa a peu.
 |
| En Marcos, l'últim esforç |
 |
| I a peu, que i fas? |
El camí de baixada ens porta a La Cellera, d'aquí a angles per agafar un trencall que ens porta a Sant Julià de Llor i després pel carrilet cap a Bonmatí, Bescano i Salt.
Bona sortida, patiment per alguns, esforç per d'altres, en cap cas no ha estat una sortida fàcil.
Incidencies: Cap, les bikes han funcionat a la perfecció. Encara no m'he acabat el bidó de 500 ml d'aigua, un entrepà de pernil salat.
4 hores amb 38 minuts , 1.729 m de desnivell positiu, 64,22 km i 3.383 cal consumides.
Que bé que ens passem, sobretot quan el terreny el desconeixes i no saps on et porten.
Celebro que la volta t'hagi agradat. Per aquesta zona ens queda molt per descobrir, haurem d'anar fent sortides per coneixer-la millor.
ResponEliminaPer les properes caldrà que el punt de sortida sigui més proper, així evitarem fer bicicarril.
Espero que la resta estiguin igual de satisfets.
I tant, encara que evitar el bicicarril implica més pujada, implica més esforç i, després de força kms a les cames voldrà dir incrementar la duressa de la sortida, això també voldrà dir més preperació de cares a fer-ho.
ResponEliminaPot ser també una bona ruta per portar als de Terrassa, potser no caldrà tant de pujada però la zona és digne de fer-hi una sortida.
Si senyor, una molt bona ruta, per mi un xic massa dura, reconec que la tornada pel bici-carril se m'ha fet eterna, i no he pogut fer el relleu a en Marcos, doncs prou feines tenia a seguir-li el rebuf.
ResponEliminaLa segona part de la ruta, era desconeguda per mi, potser si l'hagués conegut hauria anat un xic millor, doncs deu n'hi do el que he patit. Dos únics llocs on poso el peu i ja m'heu immortalitzat......
Per fer rutes llargues cal estar, en el meu cas,una mica més preparat per tal de disfrutar-les encara més.
Ja espero neguitós la propera sortida llarga que si la fem amb la gent de Terrassa segur que serà molt bona.
Bona sortida, exigent, divertida, molt be complementada amb la part de Sant Grau. Una sortida per disfrutar i que quedan en la memòria.
ResponEliminaGràcies per convidar-me a la bonica i dura escursió. Jo també soc del parè que em va sobrar el troç del carril bici, però gràcies als dos maquines, vaig poder superar la petita pajara...... Crec que per ser un del Club de Sant Jordi i no estar acostumat a fer pujades tan llarges, en vaig defensar prou... Agur i fins la properà, i gràcies per deixar-me graudir un gran dia de pedals.
ResponElimina