Vaig començar el mateix divendres quan en Ramon em va convidar a fer un tram de la Tramunbike d'aquest any, acompanyats per un dels organitzadors i dissenyadors de la mateixa.
En josep Mª ens va portar pel tram des de Coll de Bas fins l'hostal del Fang, uns 25-30 km de corriols, corriols i res més, lents, amb fortes pujades, baixades técniques i talls de circulació per dins de les rieres, un parell de vegades al peu al terra, ja sigui pujant i baixant, faltaria més, i no m'arrepenteixo, cal dir que si faig la sorrtida segurament en faré molts més, no per mi, si no per que al anar amb més gent sé de quin peu calcen i molts ja baixen abans de provar-ho, es això el que em molesta de les curses organitzades, que mai pots anar al teu ritme, sempre et tallen i, el que és evident és que amb el grup capdavanter jo no i sóc, ni tampoc i seré.
De veritat, per tots aquells que ho pgueu fer-ho, sempre que tingueu un nivell de condició física per fer-ho, endevant, és tota una aventura que no la podreu repetir, són corriols oberts i marcats per l'ocasió, el dia de la cursa, les tanques, crec recordar que unes cinc en el tram fet, estaran obertes, els corriols després de quinze dies ja no seran corriols, serà selva.!.
Ull amb els canvis, jo més aviat diria ull amb tot, no et permet relaxar-te en cap moment.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=4GcBoiWQZ2g
Aquest és l'enllaç del video que varem fer el mateix divendres amb les GoPro, que encara que la duressa del circuit no s'aprecïi, aquesta i és.
A, per cert el que va a peu sóc jo, no els altres.
El dissabte ja va ser un altre cosa, era una sortida programada pels companys de Girona juntament amb els de Terrassa per trobar-nos i disfrutar de la volta preparada per l'ocasió.
Crec recordar que per totes les zones on varem passar ja hi he passat, una altra cosa és que sàpiga que per alla i he passat o ho recordi.
Varen ser tants els corriols realitzats que ens varem desbordar amb ells, si el divendres en varem fer, el dissabte no va ser menys, es clar però que aquests eren tots ciclables, més o menys durs però no comparem, tampoc es tractava d'això.
Opino que els companys de Terrassa varen disfrutar i molt, els varem portar força al límit i a la fi amb uns 56 km i 1.300m de desnivell varen ser suficients per poder dir que Girona is diferent.
No els podré organitzar, al menys jo, una sortida per les meves Gavarres, opino que amb 20 km ja els tindria arrossegant-se, per això millor en Ramon que sap molt millor escollir el circuit, i per això ho va fer-ho.
Si jo sempre dic que quan sigui gran em voldria semblar el Pepe pel seu caracter lluitador i que mai diu no a una pujada, ara també em voldria semblar al LLuís on als 60 anys puja i baixa com si res, sempre amb les seves limitacions i ritme, però puja, i això no es paga.
El seu germà, en Ricard, amb la flamant Ibis SL color gris, baixa i dic baixa per que li agrada més que pujar com una moto i és que ja ho diu ell: a mi doneu-me una baixada que és lo meu., ( trialera Sant Grau ).
Bona sortida, excel·lent l'organització, ara, a l'estiu ens espera Cadaqués, Port de la Selva, Roses, terra plena de records per a mi, dificils d'oblidar, de fet mai es poden oblidar.
Ahir, diumenge, la sortida va ser diferent, potser les cames estaven cansades, de fet vaig pujar Sant Grau , el dissabte, amb el 40-28, relacíó que em feia possar empeu molta estona, però apart d'això vaig arribar a fer ne 36 km més i 1.035m de desnivell positiu.
En aquest cas ho vaig fer-ho amb la 29ou, la Tall Boy, apa que no feia dies que no l'agafava, la veritat és que puja tant bé com ho fa baixant, al menys per a mi, i el ritme aquesta vegada força més elevat que els dies anteriors, 17 km/h de mitja i sense asfalt.
Va ser el primer dia que vaig engreixar els rodaments del link inferior, ara ja porta rodant uns 6 mesos.
El neumàtic del darrera, el Nano Raptor porta dos talls, un des del principi, aguanta perfectament, l'altre molt més aprop de l'aro aguanta però ahir al migdia quan ja era a casa varem sentir com l'aire es va tornar a escapar per aquell forat, varem tornar inflar i encara dura, jo crec que és temps de bescanvi.
També va ser el primer desmuntatge dels CB eggbeater 11, neteja i engreix de l'eix de titani.
La Tall Boy baixant Els Angels
Ara toca esperar a que arribin els recanvis de la bieleta de la blur per tornar a disfrutar amb la 26s.
Es ben cert que no sempre s'encadenen dies de rodar per corriols com els de divendres i dissabte, tot i que podriem dir que els corriols son part integrant de les nostres sortides, en menys proporció, però i son i molt.
ResponEliminaCelebro que ho passesis be en les dues pedalades, en especial en la del dissabte de la que jo n'era responsable.
De totes maneres, no ens costa gaire passar-ho be si anem en bike!!
El circuit de la tramun, exigent, molt exigent, és el que te la tramun. Jo també vaig posar el peu a terra, tant pujant com baixant. de fet soc el que es fot de caps!! No hi ha cap mala fé en fer-vos sortir caminant, es perqué la gent aprecii la dificultat.
Tal i com he comentat en el blog de'n Ratrasse, la sortida que ens veu preparar el dissabte va ser perfecte per a nosaltres i varem gaudir de valent dels vostres corriols i trialeres.
ResponEliminaVa molt bé de tant en tant canviar de zona sobretot si et veus ben recolçat i guiat per experts com vosaltres, que es nota que participeu de les mateixes passions que nosaltres. A destacar l'absència absoluta de problemes mecànics i caigudes, es nota la profesionalitat i l'experiència de tots els components dels dos grups.
Les montures, absolutament totes de gran nivell i ben cuidades.El tracte humà i la simatía per arreu.
Son detalls que ens fan desitjar que aquestes trobades les poguem continuar fent en el futur (si la salut i la força ens acompanya uns anys més).
Ja estic pensant en la propera sortida d'estiu a Cadaqués. Penseu que aquell territori es força mes limitat que el de Terrassa, pel que segurament haurem de repetir algun tram dels que ja heu gaudit, però ja intentaré trobar alguna variant per oferir-vos. En tot cas, d'un any per l'altre els corriols s'obliden i sempre poden ser interessants.
En fi, molt agraïts i contents en un matí espectacular de BTT a Girona.
Salut, Fliper
No, no és que ens importi repetir els trams de l'any passat a Cadaqués, jo crec que és una obligació fer-nos los repetir doncs, són els millors trams que hi ha per aquella zona.
ResponEliminaNo et preocupis si has oblidat algun corriol, jo també en conec i de difícils de pujar, com el de Cala Montjoi als desapareguts molins.
Aviat ens tornarem a veure, de ben segur.