Un bon començament de setmana aquest i el que pot arribar a ser.
Ahir tocava la sortida del dimecres, en aquesta ocasió sol, doncs en Ramon continua lesionat i en Miquel amb problemes familiars tampoc va poder assitir-hi, així que amb 32ºC que tampoc és la calor que vindrà, doncs a l'agost estem uns 8º per sobre, he sortit a pedalar, l'aire tot i ser finals de juny encara es nota fresc, fet que es d'agrair sortint en aquestes condicions, encara que ahir el vent bufava en segons quins trams massa fort.
Començo a enfilar cap a Sant Marit direcció a Can Valldemia, el cami, sort que està sempre sota arbres, brut, molt brut, esgarrinxat i molt, arribo sense cap incidencia, només el seient Tune fa molt soroll, fet a que atribueixo a que els nens el varen tocar el dia en que tenien la Blur al cim del Bkool, per tal de sol·lucionar-ho, només tinc una eina vàlida, una mica d'aigua a les unions i el soroll acaba.
Ara ja estic enfilant la part final que puja fins enllaçar amb la carretera que puja al Santuari, la baixo un troç per enllaçar amb el camí del diposit d'aigua i acabant fent el bucle en aquest, aqui sí el sol apreta de valent, més a les 16h.
Baixo fins a Mas Vidal per pujar direcció a Montnegre un cop creuat la riera que ja baixa seca pel camí de l'esquerra, el de la dreta, un corriol dels que un recordarà sempre, tapat per les nevades del març de l'any passat ara, ja no ho és, la màquina ha fet de les seves i, com que estavem treballant-hi, no he anat a investigar fins quin punt arriben.
Després de fer la dura pujada arribo a la pista i vaig direcció a la carretera de Santa Pellaia per fer la pineda i seguint cap a Sant Sadurní, no abans creuant tres vegades la riera i mollant-me els peus sense cap problema, agrait.
El corriol fins a S.Sadurni es brut, amb molta pedra, entretingut i divertit. toca parada a la plaça de l'Esglesia on tinc una font per referescar-me i agafar aigua, suficient per fer el camí de tornada.
La tornada per Mas Sagrera, la calor apreta, jo també, ja sóc a Millars després d'haver fet la pujada que sempre es fa dura encara que no ho és.
Segeuixo per la banda del darrera i arribo a Madremanya per continuar per camins fins Vilosa, ara sí, toca uns tres kilometres de carretera per tal de estirar les cames i deixar-me anar.
Sense incidencies, 47 km amb 1.125m de desnivell, calor i prou, un ritme de 17 km/h, progresant.
El dilluns vaig fer una sessió de mitja muntanya amb el bkool, vaig escollir l'opció de fer kms, en aquest cas 30, el perfil que vaig triar no era potser el millor, sortit pujant, 8 kms de pujada entre el 6.5 i 8.5% per llavors suavitzar-se i tornar a fer tres ports més
La sensació, normal, es que amb el neumàtic prim rodes molt més ràpid i la relació és inferior, és clar que quasi no hi ha roçament, encara és l'hora de no distingir entre l'opció carretera o camí, és el mateix perfil i pendents.
Total, un bidó d'aigua consumit, molta suor, 30 km, 1h 27 min, 1.085 m de desnivell positiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada