MONO

Si aquesta setmana havia  des ser una setmana més, molt malament han anat les coses doncs el dimarts vaig començar amb un procés gripal que a hores d'ara encara arrossego, a base de Couldines i Azitromicina d'antibiotic vaig tirant.
El dimecres vaig fer el valent i vaig anar a la feina, per la tarda febre i molt tapat, obligant-me a quedar-me i no anar amb bike, el dijous ja em vaig quedar a casa i començar a medicarme en serio i el divendres més, aquest però vaig anar a treballar i en arribar a casa i fent-me la pregunta de que si he estat valent per anar a treballar també ho puc ser-ho per anar en bike i veient el panorama de casa vaig tirar endevant la meva proposició, doncs demà anuncien pluges, així que a canviar-me i a veure el que.

Vaig començar a pujar cap als Angels, pel camí de Juià i fins dalt, de veritat que el anar dopat o no tampoc es que ho hagi notat, he pujat com sempre, això sí, molt tapat i treient molta mucositat.
Un cop a dalt he enfilat la pista cap a Montnegre per decantar cap a la dreta i baixar fins la casa ( la que sempre surt el gos) on comença el corriol que es va fer a la marató del diumenge i a partir d'aquest punt l'he seguit fins Mas Vidal, per cert crec que al cap d'una setmana ja podien haver tret les cintes, tampoc n'hi ha tantes i tampoc costa tant.

Tot un simbol, l'alzina surera mort a Mas Vidal

El corriols sembla que hagi passat un ramat, l'han deixat ple de roderes, no ho entenc i en comptes d'esquivar les basses, tots pel mig, quina presa, en fi, són les preses que tenen per arribar sempre els primers.

Tot i lo fotut que pugui estar, ahir vaig fer-ne 35,19 km, amb 972 m de desnivell + i a un ritme de 16,7 km/h, no gens malament, es evident que avui sabia que tocaba decans, la pluja impedeix sortir.