EL PETIT EMPORDÀ

Potser ben bé no és Empordà, cau entre Gironés i l'Alt empordà, però el que sí és cert és que quan pedales per l'altre costat del Ter, no hi han gran muntanyes, grans en el sentit d'una alçada de 500 m, és un terreny que sembla pla, dic sembla per que no ho és, però el que sí és cert és que no hi han grans desnivells.

I es per això que a aquest terreny a un se li pot entrevessar o bé tot al contrari, disfruta com un nen petit.

Això és el que ens ha passat a en Ramon i a mi avui, em disfrutat pel terreny on em pedelat, fins el punt que quan portavem 2h 30 min de pedelar per corriols i camins, per trenca cames i no per pujades que mai acaben, si no que quan acaba una comença una petita baixada i continua amb una altre pujadeta, doncs quan em vist el temps invertit semblava que no haviem fet res, que no havia passat el temps, però aquest no perdona i hem hagut de tornar ràpidament ja que d'altres assumptes esperaven.

Corriols fet ara farà aproximadament un any, alguns jo els havia fet, en Ramon no, d'altres, petites troballes que no oblidaré i que de ben segur repetirè en poc temps.

Corriols alguns marcats amb alguna cinta, simptoma que potser diumenge els corredors repetiran i xalaran amb ells.

I es que aquest terreny té això, surts del petit turò i divises 2, 3 campanars, baixes encara no 50 m i ja no saps on ets, et desorientes, tornes a pujar i els campanars que veus ja són diferents, petits nuclis, tots ells diferents, tots ells iguals, això és el petit empordà.

Pobles mediavals, de temps, com Viladesens, Raset, Llampaies, Diana, noms desconeguts per la majoria, pobles de no més de 300 hab.

Avui, 51 km amb 986 m de desnivell, tots ells per aquests terrenys de somni.
El ritme no ha estat baix, tampoc elevat pel que pot ser, però 17,3 km/h ja està bé.
L'única incidencia ha estat la pèrdua d'aire de la roda del darrera de la EMD de'n Ramon, tres o cuatre vegades ens em aturat i finalment ha deixat de perdre doncs el poc líquid que hi queda l'ha segellat.