Ahir, sortida de dimecres amb en Ramon i en Miquel, els dos es varen posar d'acord per portar-me cap a l'altre banda del Ter per ensenyar-me el circuit de la darrera cursa popupal de Sant Jordi Desvalls, una cursa on els corriols són el plat fort, el desnivell sol ser sempre el mateix i per que no dir-ho, la majoria de les vegades és una cursa molt trenca cames.
Al principi jo havia pensat fer uns 30 km amb poc desnivell, de fet una sortida per escalfar i rodar les cames de cara al cap de setmana, la realitat però, va ser molt diferent, en total per ahir uns 44 km amb uns 820 m de desnivell positiu, que encara que sembli poc són d'aquells trencadors.
La sortida va ser inmillorable, corriols nous, corriols ràpids, lents, a peu degut a unes pendents insuperables inclús per en Miquel i encara que ho digui per modestia, si no ho puja ell, no ho puja ningú, baixades técniques, curtes, amb la presencia de força fang, no el dia de la cursa però sí ahir ja que el dimarts va ploure i amb el terreny maxacat pels corredors, aquest estava en certs trams tocat.
Corriols que segurament serà difícil de repetir, doncs aquests passaven per dins de camps que si no hi passa ningú, d'aquí a una setmana el blat o el sembrat que hi hagi, ja els hauran tapat.
El ritme d'ahir no va ser el de cursa, això és obvi i més veient que en Ramon l'havia fet en menys de dues hores, ahir el varem fer en tres hores, aquest però ja va anar bé, ara, rebaixar una hora significa anar molt ràpid.
Demà, és el dia, demà pedelarem per terres tarragonines, els deures ja estan fets, ara només cal aplicar-los sobre el terrenys i veurem com surten, el que està clar és que una sortida organitzada per Pedales del Mundo no és fàcil, tot el contrari. Serà el segon repte d'aquesta companyia a fer en tres dies.
Avui a la tarda-nit, últims preperatius, revisió de la bike i preparació de la bossa amb només un parell de càmeres, la minimanxa, i el pack compacte d'eines, si tenim alguna avaria seria, que sigui el que sigui.
Segurament portaré la Camelback, aquesta només com a motxila i no com a dipòsit d'aigua, al menys per portar una armilla i l'entrepà o barretes energètiques, encara que molt millor un parell de plàtans.
Segurament, no, de segur, culotte curt i maillot de mànega curta amb managuets, anuncien una pujada important de temperatures però, no cal descuidar que pujem a més de 1.000 m d'alçada i la baixada pot ser freda, no, serà freda.
Les sabatilles, unes Sidi Dragon 2 amb les cales CB, brutes, molt brutes per culpa dels dos personatges d'ahir bé, també he de dir que no les he rentat mai.
Espero estar preparat, del tot segur que si no tinc cap inconvenient, estic preparat.
Els monjos cirtercencs i les monjes ( Vallbona,crec que és l'únic monestir cistercenc regentat per monjes) ens esperen, jo per la meva banda ja els he visitat tots tres, va ser al desembre del 2.008.
Tal i com va dir en Juli Cesar en creuar el riu Rubicon per començar la guerra civel contra Pompeyo, ALEA IACTA EST.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada