Així que el dimecres amb la bona noticia de que ja ens havia arribat la forca DUC 32 i l'amortidor del darrera revisats per el servei tecnic Maverick de França, estavem disposats a sortir però la fina pluja va fer que ens privés de tal moment, així que quedem per dijous.
El dijous en Ramon ja es presenta amb la Durance muntada, renoi, això és eficacia, jo per la meva banda encara estava penjada al cavallet.
Sortim direcció no sé on però el que tinc clar és que no mirarem d'agafar molt de fang ja que tota la muntanya s'està escorrent de l'aigua d'aquests dies, en Ramon comenta que la Maverick és una bike diferent, serà per bó, espero.
La sortida tot i que el terreny no està per fer meravelles arribem a fer 35 km amb un desnivell acumulat d'uns 850m, el ritme no molt elevat doncs a en Ramon li costa escalfar i al principi el noto fluix, llavors ja s'ha anat recuperant.
El dijous a la nit començo a muntar la Maverick, de fet amb una horeta ja la tinc muntada, només tenia de posar la forca i el basculant del darrera, instal·lar els frens, pedalier i bieles, no probo res, la deixo tal i com l'he muntada i ni baixa del cavallet.
Arriba el divendres, n'hi m'atreveixo a agafar la Durance, aixi que l'escollida és la TallBoy, per fer un recorregut més dur que el dijous, de fet pujar els Angels per Juià, fer el bucle de la pista de Mnotnegre i voltar el Montigalà no es del tot fàcil, en total, uns 42 km amb 1.072 m de desnivell, el ritme més elevat, 17 km/h, tampoc és que m'hagi sentit molt a gust al cim de la SC però he anat fent, la part final amb la tramuntana en contra s'ha fet dura.
La frequencia cardiaca, no és molt elevada però la curva de recuperació és bona.
Avui ha estat diferent i no he triat grans pujades, he fet la ruta en sentit contrari a la del dijous i llavors he anat direcció a Millars per enfilar cap a Corçà, rita sense gens de fang, pistes sense complicacions, per estirar les cames, però a ritme, sense parar en cap moment, només per una trucada, a la fi, 37 km més i 735 m més acumulats.
Avui però la sensació ha estat Maverickvillosa, es a dir en Ramon té raó, la Durance és una altre bike, el comportament de les dues suspencions al menys a la meva és del tot diferent, senzillament el tacte que té no l'havia tingut mai, ara és com si anés amb una Fox però no és una Fox, les pressions a 95 psi al davant, 115 al darrera, les sensacions molt, molt bé, com mai, realment l'inversió del tunatge al menys al primer dia, ha valgut la pena, esperem que duri uns 3 anys més, llarga vida a la DURANCE.
Ara que he pogut rodar amb el terreny mes sec, coincideixo amb tu pel tema del rendiment de suspensions a la Maverick, realment una molt bona inversió.
ResponElimina