El més important però, el sopar de dijuos a la nit, erem tots el del grup, en teoria teniem de decidir el que fem per aquesta temporada. Sembla clar que en Miquel ja ho té, ell va a la Iron però la resta molt de tot i poca cosa més.
La primera proposta que era anar a la MedExtrem tots ho veuen massa aprop i per tant no els va bé.
La segona proposta és anar al Terra de Maquis, això cau al juny i sembla que a tots ja els va bé, al menys en JM diu que a ell dos dies li van bé i té temps per entrenar.
Jo no ho veig clar, no per que no tingui temps d'entrenar, si no per que Territori Maquis és un tema dur de pelar, jo no sé si ho tenen clar però......, de totes maneres no era un objectiu meu.
L'altre tema que va sortir va ser les rutes de L'Aramon Bike, sembla ser que es van deixar de banda, no agrada a molta gent.
En Ramon va treure un altre tema, l'AltaviastageRace, una cursa d'una setmana (13-21 Juny) a la regió de la Ligure, no està gens malament, són uns 570 kms i 17.000 de desnivell, el però és que només ara per ara té quorum d'en Ramon i potser jo mateix.
Idees que s'hauran de madurar encara que si un es vol apuntar a qualssevol lloc que s'hi apunti, aquesta és la consigna, no esperar res dels companys ja que si no un no farà res.
Davant d'aquest fet, millor quedar-se per aquí i ja anirem fent, de fet és el que anem fent.
El divendres no vaig poder sortir, quan ja estava inclús vestit per obrir la porta del garatge va començar a ploure, no molt però si per quedar moll i, ja se sap sortir plovent no dona bon rotllo, així doncs lectura i poca cosa més.
Aquest dissabte, el dia s'aixeca millor, no obstant un fort vent bufa que se les pela, l'opció de sortir en carretera queda completament descartada i per tant surto a fer mtb.
 |
| Les vinyes, apunt per la propera temporada |
Agafo la HighBall, 1x10v, una curta volta d'uns 36 kms i 1.000m de desnivell es erl que dona ja que tampoc tinc molt de temps si vull anar a veure l'handbol. Amb tot, una sortida dura i ràpida, un bon entrenament.
El diumenge s'aixeca molt clar, no bufa vent, de moment així que amb el terreny sec decideixo fer carretera. Volta complerta per l'Empordà, fins arribar a Vilafant i tornar per la banda de Verges.
Un total de 76 kms però si la primera part he anat força bé, els ultims 30 kms amb vent força fort i un mal de cames que deu ni dó. El ritme alt, 28,6 km/h de mitjana.
No és un circuit que tingui grans pujades, de fet no ni ha cap, però si moltes de curtes, d'aquelles que fan mal, això si totes excepte l'última que ha estat el mur de Foixà, totes amb el plat gran, sempre pedalant i pedalant, cansa això de fer ruta, però segons diuen s'agafa molt de fondo.
Avui dilluns he sortit a pedalar una estona, buf, millor haver-me quedat a casa.
Les cames molt bé, la Moots també, el temps ja no tant, temps climatologic doncs l'altre ja us asseguro que he anat ràpid per tal de no quedar congelat.
Surto, nuvols amenaçadors però sembla poca cosa.
Començo a pujar cap a Juiàq i ja cauen 4 gotes comptades, pujo per Sant Joan Salern, ermita, continuen caient 4 gotes, decideixo pujar per pista cap als Angels, deixa de ploure, bé, molt millor.
Arribo a la carretera asfaltada i vaig direcció Montnegre, i millor dit, el cel cada cop més negre.
Corriols i baixo cap a la casa, on hi ha la cadena, llavors torno a enfilar i faig el corriol de l'open de Quart, baixo fins la riera i comença a ploure, ara ja no són 4 gotes, decideixo possar-me el paravents - no parapluja.
 |
| Esperem que el Ti no s'oxidi |
Comença a tronar, de moment no veig els llamps, pujada forta i surto a la pista, plou i cada cop plou més, encara no estic moll del cos però.
Decideixo pujar a l'ermita dels Angels ja que la negror va cap alla, ara plou i fort, m'aturo i trec el GPS ja que l'última vegada va entrar aigua a l'interior, cauen llamps, sonen els trons i jo calat d'aigua fins el coll.
Penso que si alguna vegada em de seguir una ruta per GPS plovent, no serà una bona idea, ho veig força divicil, més baixant per corrilos on la vigilancia del terreny és prioritari.
Baixo per la pista cap a Sant Martí, decideixo passar més per dins el bosc per tal de parar una mica la pluja, renoi, diluvia i cau pedra, llamps i trons, buf quina sortida, ja penso en un dia d'Iron.
La baixada pel camí vell amb molta cura, les pedres i les arrels rellisquen molt, això suma-hi l'aigua que baixa pel camí.
En definitiva, 29 kms, 1h 44min i 750 m.
44min sota intensa pluja. Això és un bon entrenament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada