Per contra, en Miquel continua fent de maniobra i no pot sortir, deures.
Així doncs sortida amb en Josep Mª, en Ramon i jo, avui, estrena d'una nova bike per part de'n JM, ostres tu, si la setmana passada estrenava una Stumpjumper S works HT M5 avui era el torn d'una Open 1.0, igual que la meva, una germaneta, això sempre es bó, oi tant.
La veritat es que no hi ha res a dir sobre l'Open que ja no hagi dit, per tant, no dic res més, una configuració diferent de la meva però en definitiva força semblant, una forca Fox, unes bieles Specialized carbó, frens XTR, rodes DT de 1500 gr, i transmissió Shimano XTR per anar segur, manillar, potencia i tija Easton EC90, bé, molt bé.
En Ramon per la seva banda s'ha presentat amb la HighBall Al muntada amb 2x10, 32d de plat i pinyonera de 11-36d, està fort el paio.
Jo per la meva banda amb la Santa Cruz Tallboy, doble i olé.
Així doncs veient el panorama i les ganes que portaven, m'he inventat un circuit per apretar-los una mica.
Jo crec que han patit, com jo, però s'ho han passat bé, al menys els dimecres saben lo que els espera, treball per tal de possar-se forts, sobretot si un vol anar a ser un Maqui i l'altre un finisher de l'Altavia.
Estant forts com estant, es presenten d'estiu, l'un amb culot curt i manega curta, managuets es clar i l'altre també, ostre jo encara amb jaqueta, estic molt cardat.
Es un circuit per tornar a repetir i quan haguem acabat tornar a ver un altre cop els Angels, llavors ja tindrem un quilómetratge i desnivell semblant a lo que ens trobarem, així que mica en mica anirem fent, s'ha d'incrementar una mica el ritme i això està fet.
Al Ramon li sobren forces, tot just pujant una pendent arrossegant la bici per dins el bosc encara té temps d'explicar acudits, en JM encara alucina, que bé que ens ho passem.
Hauré de buscar nous reptes més dificils per tal de tenir-los ocupats i que rebufin més.
Avui no tinc molt de temps, just per agafar la KTM i fer una volta de màxim 90 min.
El recorregut el tinc clar, Bordils-Els Angels-La Pera-Flaçà-Bordils, amb això i un bon ritme ja n'hi ha suficient per estirar les cames.
Lo bó de la carretera és que et permet fer quilómetres amb poc temps i no surts carregat de cames, al menys jo, deu ser pel poc desnivell que faig.
Ei, o aquesta on es veu que ja m'estic preperant per la Paris Rubaix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada