Puig d'Arques IV

No és casualitat ni premeditat, és simplement que per tal de fer una sortida de força  quilómetres ens tenium de desplaçar i, si a sobre volem fer una bona pujada, llarga i exigent, llavors només ens queda de pujar al Puig d'Arques, per tant si a l'anterior entrada vaig posar el titol Puig d'Arques III, ara ja tinc de posar el IV, com a la Guerra de les Galaxies, avui hem fet el IV episodi.

La sortida ràpida al principi, fins arriba com sempre a la passera de Cruïlles, a partir d'aqui comença la pujada cap a Can Font de Muntanya, llavors baixem per la trialera que ens porta fins el rierol per començar la pujada al Puig d'Arques, abans però hem de vèncer les fortes pujades de Can Matas.

Avui erem 4 genets, en Miquel amb la Ghost, en Ramon amb la TallBoy, en Josep Mª amb la Niner Carbon RDO i jo amb la HighBall, una amplia majoria de 29ous, tot i això no em fem prou per vèncer de ben segur al Miquel.

A mitja pujada descobreixen cirerers de bosc i s'atraveixen a menjar algunes cireres, massa aspres per a mi.
El ritme no es fluix, tampoc és el meu ritme però ja em va bé. Arribem al cim i anem a buscar la pista que ens conduiex cap a Calonge, es a dir lo mateix del diumenge, arribem al corriol de pista negre, molta fullaraca i les pedres avui són molles, tot i això el pujem molt bé.

Sortim a la pista que ens condueix a Sant Cebrià dels Alls i a partir d'aqui agafem el corriol de la mina, avui, molt més ràpid que el diumenge, en Miquel però ens té reservada una sorpresa, així doncs quasi al final de la pujada, un cop passats un parell de trencalls, ens fa tornar a pujar, al principi sembla asequible, llavors però la dura realitat, pedres, moltes pedres i amb fort pendent, em de baixar de la MTB i fer-ho a peu, ell també. tots en les mateixes condicions.
Un cop passem el tram impossible de pujar, pujem al damunt i tornem a enfilar, molta técnica i força a les cames, si no, no cal provar-ho, difícil, no apte per a tothom.
En Josep Mª té problemes amb la cadena ja que no l'ha engreixat després d'haver-la rentat, això es paga en forma de "xupades", ara entenc per que estava cansat.

Arribem a la famosa plaçeta d'en Miquel i agafem el corriol que comença a baixar per enllaçar amb el corriol de baixada de la cursa de Cruïlles, la del Senglar, aquest ens porta a la pista que puja de Coll de Bregó i avui agafem la baixada que ens portarà a la Font d'en Mercader i d'aquí al Pont de les Dobles, ràpid i divertit.

A partir d'aqui, passera de Cruilles, Sant Sadurní i Millars per pista, agafem la carretera que ens porta a Madremanya i en comptes de relaxar-nos, tornem a apretar, inclús avui en Miquel amb el plat de 46 dents ens ha fet un relleu, va bé que s'acostumi a això.

Bona sortida, bons companys, bones converses, un total de 58 kms i uns 1258m de desnivell positiu. A la fi el que compte és una mitjana de 16 km/h

Diumenge ens tornarem a veure tots plegats a la Marató de 100 km de Navata.
A més , la proposta de dilluns d'anar a fer la primera etapa Transpyr em sembla collonuda, falta tancar-ho demà o com a molt divendres, jo però, ja demano festa. D'aquesta manera amb dos dies seguits de gran recorregut podem veure on som i si som capaços de fer el que ens hem proposat.

Llavors ja tocarà manteniment, alimentar-nos correctament i esperar el dia D.