Surto amb en Ramon, un inici sense pujades, vorejant el riu Ter, una pendent al mig del recorregut amb un semàfor per donar pas als camions, llavors planer, pedalant continuament, amb un ritme elevat que et pot marcar per tota la ruta, avui no es tractava d'això, encara que també, el ritme no era baix.
En Ramon cada dia millor, bé cada dia no ho sé, potser millor dir, cada sortida conjunta, el progrés es nota, inclús avui s'ha atrevit a escalar dret, poca estona, però ho ha probat, encara que a la fi de la ruta es notava el braç, tampoc es d'estrenyar.
Un cop em acabat la plana, em començat a pujar direcció a Les Serres, un camí que ja haviem fet amb els companys de Terrassa, de fet crec que a menys de la part final ha estat el mateix recorregut.
La pluja ha deixat en força mal estat el terreny, les regueres són fondes i si et cau el neumàtic dins, hauràs de posar peu al terra, a part d'això, la calor també ens ha apretat. no calor d'agost, però déu ni dó.
Em seguit escalant, al cap d'estona em baixat un corriolet técnic, amb molta pedra que ens a portat al fons d'una riera, un corriol que un cop vaig estar a punt de passar pel damunt de la meva bici, avui no, tampoc ananvem tant ràpids, de fet disfrutem.
Tornem a escalar, ara ja continuament, arribem a na carretera i ara toca escalar a Sant Grau, pujada tota l'estona, la pista-camí, en bones condicions, al peu de Sant Grau toca fer l'última rampa i arribem al cim.
Bones vistes des del mateix, encara que l'elevada humitat provoca la típica boirina.
 |
| La senyera, esperracada, onejant al cim de Sant Grau. |
Ens toca baixar, per la pista, em porta per uns corriols ràpids fins a una casa abandonada on hi ha un font ferrosa i tornem a pujar, això ja ho conec, corriols fins anar a trobar la carretera que vé de Sant Gregori crec.
Acabem per les deveses de Salt i fem el toc, merescut, amb una fi de jornada fent noves amistats.
 |
| Vistes des del cim. |
Avui sense incidencies, la Durance 26" i la TallBoy 29" no han tingut problemes, millor.
Feia mesos que no treia la Durance, de fet en tot l'estiu no he sortit amb ella, per mi, millor bike que la Ibis en igualtat de recorregut, tot i muntar-hi un doble plat 40-28 i un 11-34 (9v) al darrera.
Que bé recordar terres gironines.
De fet tret de la baixada el recorregut era el mateix que amb els companys de Terrassa.
ResponEliminaLa calor es va deixar notar de valent tot el recorregut, per sort una clara XL ens va reidratar asseguts tranquilament.
Be va estar el conèixer en persona a un grapat de bona gent apassionats de la bike.
La Durance és sense dubte una molt bona bike, menys racing que altres de les que tens, però també persegueix objectius difrents.