CADAQUES - CADAQUES

Avui era una sortida esperada, d'aquestes que sempre agrada realitzar doncs l'ambient és magnífic entre els companys, una sorrtida la d'avui anual, vull dir que mirem de fer-la cada any ja que val la pena.

El recorregut pot ser força semblant, sempre hi ha alguna variació, petita però hi és i, això ja val la pena.

Avui em sortit de Cadaqués en Ramon, en Ricard, en Marcos, en Pepe, en Miquel, en Lluís que ha actuat de guia com sempre, en Ricard, l'Albert, l'Enric i jo, per més, una Yeti, Ibis, Niner, Ghost, Focus, Santa Cruz, Giant, Merida, Ghost i Titus, una bona colla de gent a la que ens mou el MTB i que disfrutem fent allò que realment ens agrada.

En tots els bikers i amb els quilómetres que hem realitzat una sola incidencia, un trencament de cadena que ha estat resolt amb un pin ràpid i una enganxada per un tronc a la Yeti d'en Ramon que li valdrà una patilla de canvi nova, sort la seva i nostra de que no s'ha trencat i era ja l'última baixada, a l'antic camí romà de Cadaqués a Roses, camí que ja varem realitzar al 2.009 i que el meu germà, coneixedor molt bó de la zona, ja ens havia ensenyat.

Així doncs a les 8h sortim de Cadaqués, el destí és Port de la Selva, passem per una pujada de pedres técnica i el magnífic corriol que ens deriva a la pista que vé de Perafita, a partir d'aquí excepte un baixador técnic que ens porta fins Sant Baldiri, la resta pista fins Port de la Selva, seguint el Gr-11

Cala Tamariua, arribant a Port de la Selva

Toca fer fotografies de Port de la Selva, on ens aturem per descansar i de pas esmorçar, no molt temps ja que avui la calor i humitat apreten i a més es festa major a Cadaqués i cal arribar-hi aviat per poder dinar.

La boira matinal ja s'anava esvaint

Llança al fons

En Miquel mirant i en Ramon fent fotos.

Un cop ja més reconstituits per l'esmorçar ens dirigim a Selva de Mar per fer la pujada de 6 kms de pista, llarga i feixuga i feta a un ritme frenètic amb en Marcos passant pel Serrat de les Maleses i arribant a la carretera que porta a Cadaqués ( Gi-614), a la pujada l'Albert ha tingut una "pajara" que l'ha deixat tocat i ha hagut de tornar per Perafita baixant el cami de l'aigua.

Una pendent important, tot i que a la foto no ho sembli.

Agafem la carretera que porta al Peni i un cop al Coll, agafem la pista que baixa a Cala Joncols, no obstant a una part de la baixada trenquem a l'esquerra per agafar el cami-corriol amb els típics precipicis  a la dreta i a l'esquerra els arbustos que et deixen la cama marcada i ensangrantada, és el camí que un dia ens va ensenyar en Carles i que ara en Lluís han descobert, fantàstic.

Vistes de Cadaqués baixant

En Pepe baixant cap a Cadaqués

Incident amb la Yeti

Un corriol com pocs

Cap Norfeu

Observant les meravelloses vistes.

Un cop acabem el corriol, ple de pedres tipus pissara, arribem a la pista que va de Joncols a Cadaqués i només ens queda baixar, encara però agafem un altre corriol que ens porta fins Cala Sa Conca.

Acabem la jornada vorejant Cadaqués, tot un poble simbol de Catalunya, més en Festa major i a plena Diada, dinem on sempre , a la Gripta.

Una bona jornada que no cal dir que aquesta tardor o hivern haurem de repetir.

Potser a la següent ens esperen més novetats, aquesta vegada en Lluis ens portava unes impressionants rodes CB Cobalt a la ja de per si magnifica Blur, llàstima d'en Ricard, el seu germà que no ens portes la Blur Carbon per poder veure-la i tastar-la.

Ultima aturada per contemplar la vista

Cala Sa conca i badia de Cadaqués.