En Miquel amb semirigida i jo amb la doble de 100mm.
La sortida després de consens la varem fer per terres del Baix i Alt empordà, arribant al punt més llunyà, Viladamat, pujant el Pic del Segalar, aprop de Palau Borrell i on varem ensenyar al Ramon i al Ricard el castell. Sort de que el sol no va acte de presencia, la xafagor sí però pitjor amb sol.
 |
| Puig Segalar, assenyalant Albons |
En Ramon continua recuperant-se, dolor al braç, encara queda feina per fer. El fet d'anar sempre assentat també cansa més del compte, tot arribarà.
Aquesta vegada ens varem aturar a la piscina de Vilopriu per fer el toc, poques vegades passa aquest fet, encara que ni havia un que feia anys ( FELICITATS!!) i el "puta" va callar i no va dir res, així que una ens la deus.
En Miquel va comentar de poder repetir la ruta de la terra d'Isards que va fer el cap de setmana i on va quedar segons doncs els corriols eren extraordinaris, s'haurà de quedar un dia i repetir-la. També ens va portar per camins que ni ell sabien on anaven i de fet ens varem dedicar a donar voltes.
La sortida ens va quedar curta ja que l'intenció era fer una part final més dura, amb trams de la ruta de Sant Jordi però l'horari era just.
Moltes incidencies, els dos germans no varen venir amb els deures fets, això va provocar moltes aturades, en Ricard inflant el neumàtic del darrera i en Ramon inflant i reventant dues vegades, hem de posar líquid de tant en tant, els forats amb aire sol no es tapen!.
A part d'això que li pot succeïr a qualssevol, la resta perfecta.
Una bona volta, de fet sempre fem bones voltes, sigui quin sigui el destí.
ResponEliminaEl que té prendre aquesta direcció es que ja saps que la volta serà un continu pujar i baixar petits turonets que mica en mica aniran penalitzant les cames fins a deixar-te ben cansat.
El mateniment no estava fet és evident. Aquesta va ser la primera sortida que feia amb la maverick en gairebé 4 mesos i ves a saber el temps que feia que no posaba liquid a les rodes. En fi una tasca a fer.
Ep que jo no feia anys!!, ja arribarà però encara no. El que si que era és el meu sant, un fet que no celebro, però pel que si rebo forces felicitacions (les tietes i gent més gran encara recorden les dates dels sants) El dia del aniversari com és costúm caldrà passar pel restaurant en una ruta gastronòmica.