SENSE XISPA

Ahir va ser el dia de descans, una setmana que tinc de vacances, encara m'en quedaran tres per tant una cada mes, una setmana que vulguis que no al fer vacances amb la familia sempre amunt i avall, no pares quiet, això en diuen vacances.

Avui m'he despertat aviat, de fet a 3/4 de 7 ja estava al terra, jo sóc dels que no marxen de casa sense menjar res, així que he fet un entrepà i un café amb llet, llegeixo el Punt i a les 8h, ja estic preparat per marxar, vestit i la bike revisada.

En principi tinc planejat una sortida llarga, el dia promet, no farà molta calor, a primera hora, feia molt temps que no sortia a les 8h, la temperatura és ideal.

Enfilo cap a Sant Martí Vell per pujar als Angels pel camí vell, abans d'arribar-hi faig una incursió cap a Can Rata i Can Valldemia, torno a enfilar, el ritme no es baix però les cames les noto pesades, es de suposar que el treball del diumenge fa mal, segueixo pujant i arribo als Angels, sense aturar-me enfilo cap a Sant Mateu de Montnegre però abans em desvio de la pista i faig un baixa i puja per un corriol, per allò de veure si em responen millor les cames, que va, continuo igual.
Torno a la pista i arribo a Sant Mateu.

Sant Mateu de Montnegre

D'aquí pel cami amb molt de sauló a Montnegre, la riera del fons no passa, la pujada ja amb sol, comença a apretar doncs hi han un parell de rampes del 20%, tot i això arribo bé.

Segueixo per camí per Mas Nadal i baixo fins a Can Follia de Muntanya per un corriolet.

Atravesso la crta de Santa Pellaia i enfilo, no abans atrevessant la riera que porta al Daró, seca, i arribo al Moli d'en Frigola, toca pujar, enfilo la pista-camí amunt, em desvio a l'esquerra a l'alçada d'un mas i torno a baixar per trobar la llera de la riera, dreta i torna a pujar, ara sí, més seriosament fins arribar al mas on sempre solem fer l'aturada, jo també.

Aprofitant l'aturada per menjar figues.

Un cop reposat un xic de sucre gracies a les figues, vaig per un camí semi brut que resegueix la part de bosc cremat aquesta primavera fins trobar la pista.

Espectacle desolador però esperançador.

Un cop a la pista m'esperen dos pujades força dures fins arribar a Sant Cebrià de Lledó o els Metges com en diem, ja que dins lera al poble on es veneraven a en Cosme i en Damià, sants metges.

Arribo al punt descrit, faig la foto però no m'aturo quasi res, decideixo baixar fins baix, a la riera i allà decidiré si pujo o no.

Sant Cebrià de Lledó

Un cop fet, pujades i baixades i després de rebre un fort impacte a l'ombro esquerra d'un arbre que sortia del corriol i no he vist, arribo a Mas Mates, inici de pujada al Puig d'Arques, però avui no és el dia, no em sento bé, em fan mal les cames, això que ho tinc com a molt a uns 5-6 kms, però abandono la pujada.

Torno a baixar seguint el corriol que em porta a la Font d'en Mercader, d'aqui al Pont de les Dobles i fins la passera de Cruïlles.

Ara només queda arribar a Sant Sadurní de l'Heura i d'aqui a Madremanya no abans fent la maleïda pujadeta de Mas Sagrera.

La tornada, al no tenir pujada forta em permet recuperar-me, no obstant tampoc estic per tornar a enfilar als Angels.

Arribo a casa, en total 67 km que ja està prou bé, desnivell positiu 1.680 m.

L'objectiu que no n'és cap, si no una fita, s'ha escapat però de ben segur que tornaré ben aviat a probar-ho.

Puig d'Arques, lluny però aprop

Primer pic, Can Valldemia, segon, els Angels, tercer pista a St.Mateu de Montnegre, quart, Montnegre,  cinquè, els Metges.