Rosinyol que vas a Bordils....

Ja sóm de ple a la tardor, s'ha acabat el setembre, un mes fluix de quilometratge respecte als seus precedents però que tampoc s'ha de dir que hagi estat malament.

Una setmana, la passada en que la pluja o tempestes ens varen tornar a visitar.
El dilluns no ho vaig ni provar-ho, el bosc tenia d'estar xop tot ell ja que tot el diumenge va ploure, bé al menys tarda - nit i no pas poc, amb forta tempesta i fet que el dilluns al matí, totes les rieres i rierols passaven d'allò més plens.
El dilluns per la nit torna a fer tempesta però ja tenia pensat sortir el dimarts, el dubte era quina bike agafar. Degut a l'estat en que devia estar tot, vaig optar per sortir amb la Niner EMD9 Single speed.

Bona elecció doncs no tindria cap problema amb el possible fang a trobar, bona elecció ja que el recorregut a fer tampoc seria molt llarg ja que no disposava de temps, al menys de llum solar i bona elecció per treure la pols ja que des de el passat mes d'abril no circulava amb ella.
Ja no recordava el pesat que es fa fer un curt tram de carretera per anar a enllaçar amb el bosc, cadència i paciència, llavors, comença el pendent, obligat a aixecar-te del seient i cops de ronyó, amb això cap problema, la sensació d'anar pujant als Angels amb la forca rígida i amb una pressió d'aire als neumàtics adequada fa sensació de que no costi tant, però si que costa.
El ritme, tot i no portar cap element de mesura, ni Garmin ni Cateye és bó, jo diria que inclús millor que una 2x10v però tot son sensacions.

El terreny es bó tot i que per alguns trams baixa força aigua i en una zona de pedres, forado el neumàtic del darrera, el NoTubes Raven, fet que m'obliga a posar una càmera.
Ara ja vaig més poc a poc i mirant d'escollir un bon terreny, tampoc es tracta de temptar la sort i tornar a punxar.

Les sensacions després de tornar a rodar amb SS no han estat dolentes, molt millor dins la muntanya que els curts trams d'enllaç per carretera.

El dimecres va tocar sortida amb els companys, feia temps que no sortíem els tres rodant junts, de fet des de que en Ramon feia vacances....., ja fa temps d'això.
Bona sortida tot i trobar un terreny força trencat degut a les pluges caigudes, una pujada pel camí vell als Angels tècnica, amb força pedra solta.
Un recorregut trenca cames i dur, ens deixa amb uns 35 kms i uns 900 m de desnivell.
Les úniques incidències varen ser les nombroses aturades per omplir les butxaques dels maillots, no de pedres per cert i que a més d'un li varen solucionar el sopar

El divendres torno a sortir, aquest cop, sol amb la meva Open i a fer un recorregut exigent, fins el pìc de Montigalà i baixant per Mas Vidal amb algun ensurt, sense conseqüències ni per mi ni per l'Open.
Els 1.000m de denivell tornen a ser assolits i sobrepassats, sembla que sigui fàcil però és una xifra que costa arribar-hi, al menys a mi em costa.
Per la nit, sopar amb els companys, TOTS!!!, això sí que va ser una bona noticia. A Can Xifra ens varen donar un bon sopar i per acabar amb els Gins ens vàrem posar d'acord o al menys això sembla per fer una sortida el proper dilluns dia 20. La ruta escollida anirà en funció dels temps però tot apunta a fer les cinc ermites, sortida que vàrem fer en Ramon i jo per entrenar de cares a l'AV.
Veurem on acabem....
Acollonit per que sembla que volen fer tots l'AV, jo no em crec res, al final ja veig que serem tres....

El dissabte toca sortida carretera, aquí no hi ha més història, rodar i rodar, jo no sé si s'agafa fondo o no, el que si que sé és que sempre pedales, excepte les baixades i si vols.
Sortida pel Pla de l'Estany i Baix Empordà, sense dificultats portuàries, suau.

Aquest diumenge, el darrer dia setmanal em desperto i plou, vaja, avui no serà un dia de bike, esmorço sense pressa, continua plovent tot i que ja sembla que surten clarianes, son les 10h i a casa ja estant tots desperts i al terra.
Com que el terreny al menys al matí no pinta molt bé, decidim amb en Jordi a anar al bosc, agafa el cistell, no fos cas....

Amb tot, unes tres horetes fora de casa, pujant muntanya, baixant-la i anant com els senglars o pitjor per dins el bosc, xops com ànecs per la pluja caiguda, això si. satisfets per la recompensa trobada.
Quina feina ens espera.

En total 6.5 kg de bolet net, ja estic tip de netejar.....

Evidenment les ganes de sortir per la tarda amb el solet que feia es varen esvair quan després de dinar em vaig seure al sofà. Un dia diferent, un treball diferent, però tres horetes dins bosc, ara dret, ara ajupit, ara de quatre grapes, ara cop aquí, allà, relliscades, caigudes..... com en Frank de la Jungla, però sense en Frank.