Transpyr VIII

Sortida de Elizondo, tothom a punt.

Última etapa Transpyr, de fet el temps deixarà de comptar a partir del punt km 56, això no vol dir que ja siguis Finisher, hem d'arribar a Donostia enters.

La sortida puntual, a les 8:00AM, ahir no varem anar al brefing per tant no sabem el que ens espera, només per la gràfica de perfils que tenim diariament.

En Ricard i en Josep Mª no ens volen amb ells, en Ricard per que no i en Josep Mª per que n'està fart d'en Miquel, així doncs li dic al meu company que avui anirem sols, de fet ni contesta ni res, és el que hi ha.
Comencem com sempre neutralitzats fins sortida del poble, on per asflat es comença a pujar un port duríssim i llarg, posant a tothom contra les cordes i al seu lloc.
Apreto força o al menys a mi m'ho sembla, vaig adelentant a la gent que tinc al davant meu i d'altres que els tinc a 10 min de la classificació i que no deixaré que em passin, al menys lluitaré per una bona plaça.

Coronat el dur, duríssim port, crec recordar uns 10 kms amb un desnivell de 600 m toca baixarpel GR, per una trialera no menys dura, molta pedra, saltants, s'ha d'anar amb molt de compte, la faig tota fins un saltant on i veig massa salt, baixo, com la majoria de la gent, tornem a pedelar.
Arribem al primer Avituallament a Exalar, punt quilomètric 22, m'aturo, menjo fruita i agafo galetes i sorpresa, per primer cop en 8 dies avui hi ha coca cola fresca al primer avituallament, increïble, no ho entenc., tinc que durar fins el segon on hi ha el tall.

Tornem a pujar per carretera i pista, dura, per baixar i enllaçar amb uns 11  kms de carril bici i carretera, sempre vorejant el riu Bidasoa, el ritme és bó, no tinc cap relleu per part del company que sé que i és però, no i és. Pasem Lesaka per fora ja que cada any hi ha problemes, arribem al km 40 i deixem el carril per començar caminet, aqui escolto un soroll i veig que he trencat un raid de la roda del darrera, la por m'entra al cos, penso el pitjor, afluixo el ritme i miro molt on poso la roda, el company segueix sensa existir, no diu res de res, tancat en banda i al darrera meu, sense donar-me cap relleu en cap moment, ni comentari, res, com si no i fos.
Arribem a Vera de Bidasoa i deixem el carrilet, per sort o no, el que ve al davant és brutal, una primera part que encara es pot fer al damunt de la bici però a l'enllaçar amb un caminet de falgueres la pendent es brutal, toca anar a peu, empenyent la bici, calor i humitat.
Tornem a pujar a de cop, al cap de pocs metres, una pujada que toca empenyer la bici, que dur, no et perdonen ni un metre.
Per més el meu company encara es dedica a intentar fer-se el valent amb el seu "allez, allez" per voler pujar coses impossibles, la mosca em comença a pujar al nas, em callo la boca i ni hi penso

Per fi es corona al km 46, toca baixada, un tram espectacular que surt a una presa, velocitat de vertigen. Curt enllaç de carretera per començar l'última pujada, pista pedregosa i dura, es fa llarga, des del 52 al 56, aquests 4 km es fan llargs, em pasen 5 unitats per que van a un ritme superior al meu, estic cansat ja que he apretat força i ara ho pago, però de ben segur tinc el meu premi. El company ha desaparegut i el trobo al cim, pocs metres abans de creuar el control.

Al punt km 56 creuem el control, sóm al Castillo del Inglés, he acabat el tram cronometrat de Transpyr, no puc dir que sóc Finisher però he acabat el crono, em sento feliç, content, em deixo anar al prat i menjo a l'avituallament.
Els diferents participant s'esperen al cim, tants els primers com d'altres, inclús trobo als guanyadors, la fundación Alberto Contador.

L'equip Radikal, els tercers i quarts de la general i un per darrera meu

Un descans merescut

Segons Avituallament. Tancament de temps

L'espera avui no es fa llarga, avui tothom que arriba a aquest punt està feliç i alegre, bé, tothom no però la majoria.
Al cap d'una hora aproximadament entren els companys, en Ricard i en Josep Mª, per fi, s'ha acabat.

Creuant el control del xip

Un bon somriure, ens el mereixem.

Aquí però no s'acaba tot, ens queda acabar de fer el cim i llavors baixar direcció Donostia.
Enllaç amb carretera on per primera vegada ja podem divisar el Cantàbric, buf, per fi.

Al fons ja es divisa el mar.

Però com sol passar cada dia es dur i els 30 kms que ens queden no són fàcils, pista trenca cames a l'inici de deixar el control, en Ricard se sent buit, desgastat, es pren un gel per notar quelcom de milllora però les forces estan ja molt gastades.
Per pista, corriols i carreteres estretes arribem a la civilització per dir-ho d'alguna manera, entrem a Errenteria, tram per dins la ciutat on anem enganxats a una parella molt especial.
Continuem aquest tram per dins ciutat fins arribar al punt on tenim de creuar amb una barqueta per portar-nos a l'altre costat de ciutat.

Quins Craks amb les seves Trek Fuel 9.9

Entrant a la barca

Falta poc o molt, tot depen, carrers per ciutat per començar la pujada fins el far de Donostia, renoi encara ens queda apretar doncs la pujada per asfalt no és fàcil.
Arribem al far on hi ha el tercer i últim avituallament, com a premi, avui ens donen un tall d'entrepà de xistorra i un got de sidra.

No s'acaba aqui, comença l'últim tram de trialera, tant per pujar com per baixar, molta pedra, alguns trams a peu, ja no val la pena ni froçar ni jugarte-la per una tonteria, conservar fins veure DONOSTIA.

Vistes des del corriol trialer que voreja fins Donostia

Per fi, la Conxa i el Monte Igueldo.

Queda res, baixar, atrevesem un parell de carrers i entrem a la platja de Zurriola, sóm FINISHERS, em acabat la TRANSPYR 2012, contents al menys jo amb un somriure per sota l'arc i aixecant el braç i el dit dedicant aquesta fita a una persona que ja no està amb nosaltres però sempre i serà, per tu Carlos.

Acabo la Transpyr amb un total de 830,63 kms a les cames i 20.911 m de desnivell positiu en 8 etapes.
En total, 57:34:29 h pedalant.
Classificació general final, al lloc 50è, jo molt content.

Sota l'arc.

Miquel, Xavi, Ricard i Josep Mª, un maillot per conservar i recordar tot el viscut

Cansats, menjem un bon entrepà i una o dues cerveses.

Sembla que hi ha gana eh, Josep Mª, ENHORABONA, segurament el que més ha patit

Tots els Finishers 2012

Dedicar l'esforç, el patiment, el cansament, les alegries, el fred que he passat, la calor del primer dia, el que un sent quan passa l'arc d'arribada, no ja de cada dia, si no el de Donostia, a persones com en Ramon que de fet va ser ell qui em va enredar a fer aquesta fita, al Marcos i en Ramon pel suport del primer dia, sense ells dos hagués estat més dur i llarg, de ben segur però sobretot, a la meva familia que m'ha hagut d'aguantar durant 6 mesos durs d'entrenament , entrenar qüasi diariament, dissabtes i diumenges, només un dia lliure a la setmana els últims mesos, poder finalitzar a Donostia el que es considerada com una de les 10 probes més dures del planeta ha estat un plaer indescriptible.

Gracies a tú Silvia, Jordi i Joan per donar-me el suport a Camprodon i estar l'estona amb mi, per donar-me ànims cada dia en finalitzar l'etapa i sobretot no m'oblido dedicar la fita al meu germà, que si no hagués participat, que de ben segur ho hagués fet, el tindriem esperant a Donostia.

Gràcies al Ricard i en Josep Mª per passar les estones després de cursa amb ells, poder parlar d'altres temes i desconectar de pedals, sobretot les etapes 6 i 7, per mi  varen ser tant dures com les altres, no tenia el mateix ritme i això es paga, però tot i estar més hores al damunt de la bici m'ho vaig passar més bé, per les canyes, clares, patxarans i Gin tónics que hem o heu begut i per les tapes i truita de patates.
No puc dir gràcies al meu company, crec que fins l'etapa 4 tot funcionava correctament, a raó del seu problema tècnic a la 5ena va canviar tot i les dues últimes etapes el vaig desconeixer, va sortir una altre persona dins d'ell, veig difícil tornar a fer parella amb ell, amic sí, diferent també.


Parlant de Transpyr podem parlar de l'organització, jo crec que està molt ben organitzada, els avituallaments al principi et semblen pobres, llavors ja t'acostumes a ells, ara bé, és imperdonable que no tinguem beguda fresca, ni gota de coca cola i un altre tema, ni rastre de begudes energètiques ni barretes, sort que GU n'era un dels pratocinadors, vergonyós.
La resta molt correcta, tota la gent que treballa sap molt bé a qui t'has d'anar a dirigir, cap problema.


Tinc de deixar un temps de reflexió per tot el que he fet.
Una experiencia dura,  repetir no ho sé, però el repte que em vaig marcar l'he aconseguit i això, creieu-me, és dífícil, molt difícil.