Transpyr VI

Molt malament pinta la cosa, són les 5AM i cau el diluvi universal, llamps i trons a sobre del pavelló amb sostre d'uralita, ens aixequem com cada dia a les 6AM, en aquests moment plou poc, aprofitem per fer el millor apat, l'esmorçar.

Diariament, un parell de talls de pa amb tomaquet amb pernil cuit i formatge, una torradeta amb mantega i melmelada, a lo millor quelcom de nutella, cereals amb llet, llet i cafè i un iogurt, això que per a mi és moltíssim, la majoria em supera.
Es el que hi ha si vols aguantar etapa rera etapa, si no t'alimentes ets mort, així de clar.

La sortida prevista a les 8:00 puntiual com cada dia, s'ajorna una hora, plou amb intensitat i l'organització intenta trobar un recorregut alternatiu per si la cosa empitjora.

Mentrestant per passar l'estona, ens dediquem a una bici de 6.000 € afegir-hi un accessori de 6 centims d'euro, de fet de poca cosa ens servirà més endevant, però l'intenció és el que val.

El millor parafang?.

Per fi sortim a les 9:00 , plou poc però plou, neutralitzats uns cinc quilómetres per asfalt arribem a l'infern, la Sierra de Luesia, la forta pujada d'uns 5 quilómetres fins a cota 1.220m qüasi tota a peu, TOTHOM, inclús els Fundación Alberto Contador, molts canvis trancats, la gent esgotada de traginar la bici a l'esquena, sota al braç on podessis, només a la part més alta s'ha pogut pedalar i amb molt de compte, les rodes enganxades a un fang pastós, la del darrera completament clavada, buf.......

I encara sort sue aquí no plovia

Cal dir que avui em decidit sortir amb els companys, en Josep Mª no es troba molt bé fisicament i avui pot ser un dia mortal, en Ricard es troba desanimat.

En Miquel s'ha tancat en banda i no diu res, jo per la meva part, encara que un em dona les culpes de que per que un vagi bé els altres tres han d'anar malament, vaig amb en Ricard i aquest es va animant.

Arribem al cim força tocats tota la gent, però és el que hi ha i, això és dur, es Transpyr, no hi ha res més.

Ens toca baixar, tram de pista i llavors s'enganxa a un tram asfaltat en pujada per arribar al primer avituallament a Sinués

En josep Mª i en Ricard arribant al primer AV

Molta gent, no hi havien gaires diferencies entre tots nosaltres.

Deixem l'avituallament i acte seguit iniciem un corriol amb un canal al costat, trams ciclables, trams difícils, alguns inclús divertits, però tot acaba amb una sorpresa, el segon martiri del dia, un corriol, més ben dit, un pas de muntanya, amb la bici a l'esquena o no i amunt, molt amunt, ens trobem en Kim Forteza i el seu company que també pateixen i molt la pujada a peu, de fet és inciclable.

Arribem al cim i comencen a caure quatre gotes, gotes del que vindrà en cinc minuts, una tempesta que fa del camí de baixada un autentic rierol on no es veu res de res, menys amb les ulleres posades, digueu-li com vulgueu, divertit, perillós, inhumà, autentic, pur MTB, es igual, l'hem de baixar i "en eso estamos".

En Ricard per aire a la roda posterior i a plena baixada després d'inflar i no anar bé, posem escuma i ens funciona, de fet, ja li funcionarà per la resta d'etapes.

Mirant d'inflar el neumàtic

Un punt apart de l'aventura, el bon rendiment del neumàtic The Raven, no pensava que arribés tant lluny, això sí, no té tracció quan t'aixeques de la bici, tampoc té taquejat, les ventatges les troba a l'asfalt on no arrossega res de res.

Arribem al segon avituallament, a Urdués,  en Josep Mª està força tocat, nosaltres tres, aparenment millor, pasta calenta i una mica de caldo calent sembla que el milloren, a més també es canvia quelcom de roba.

Bescanviant els mitjons, vol de pasta i el got per veure el caldo.

Deixem l'avituallament, tornem a pujar, pista entre mig asfalt trencat al principi i derivant a una pista pedregosa i amb força pendent.

En Miquel sempre al davant, no el deixa passar ni en pintura

Un cop fet la pujada, arribem a la part que ens han retallat ja que les condicions del camí que haviem de fer estan en molt mal estat, sigui per precaució o pel que sigui, ens fan donar un bucle pel port de carretera fins el poble de Hecho.

El port d'uns 5-6 kms es fa dur, anem varies unitats, sobretot enganxats amb uns anglesos, llavors uns 5 kms de baixada per asflat ràpida i d'agrair.

A partir d'aqui, comença un llarg tram de pujada per asfalt, molt del tram el fem conjuntament amb l'equip FreeBike 2 i els anglesos, costa ja pedalar, el cul, no per llagues, si no per posició a sobre l'asflat se m'adorm i em tinc d'anar aixecant al damunt de la bike, baixant uns dos tres pinyons.

La pujada la faig la majoria de l'estona amb en Ricard, ell sembla que està més refet animicament per tant tinc d'entendre que també s'ho passa millor pedalant, en josep Mª segueix la roda d'en Miquel, no sé si per bé o malament, d'estones baixem el ritme i enllacem, ell va fent al seu ritme, tocat, força tocat.

Arribem a una vall preciosa, on potser veig el poble on m'agradaria descansar-hi, sembla una foto de postal, no tinc la foto, així que us ho haureu d'imaginar. Estem al Port de Zuriza

Boniques vistes.

S'acaba, ara només tenim de baixar, no és fàcil, terreny humit, en Josep Mª cau un parell de cops pel cansament, pel terreny i per que la forca no li funcionava, a qualssevol posició feia el mateix, a més anava molt dura.

Per fi, després per mi, de fer l'etapa més llarga arribem a Isaba, avui ens hem guanyat la gloria.

Per fi em arribat a Isaba

Avui, res de rentar roba, ja passem de tot, al sac i ben lligat, ens dutxem i ni deixem que en Josep Mª vagi a massatges, avui vindrà amb nosaltres, caminem una mica pel bonic poble i ens endinsem dins una fleca on fan una mica de tot.
Berenem uns pebrotets picants, unes croquetes de pernil i xampinyons i dues pizzes, una de tonyina i l'altre variada, cervesa ,canyes i per acabar, pastís de poma i cafe amb llet.
al recinte ens trobem berenant el company d'en Kim Forteza, mallorquí, ens explica les seves aventures, un personatge que dins el MTB ho ha fet tot i ens assegura que el més dur que ha fet i que hi ha, ha estat la TransRocky, cursa al Canadà, seguit de la Transpyr.
Aquest any ja ha fet la Cape Epic, Bike Race Andalucia i la Transpyr.....
Anem a sopar a l'hotel a les 20:00, encara ens queda forat per menjar una bona amanida amb our dur, tonyina, enciam i tomàquet, no vaig agafar el salmó per precaució.

Després de sopar anem al bar, típic navarrès i en Josep Mª es pren el segon Gin, aquest cop molt millor, el vaig molt més refet, amb més ganes.

Despreocupar-te de la bici en acabar l'etapa valia el seu preu però val la pena