 |
| Sortida des de Isaba, ja falta menys En Carles Ruscalleda i l'Eduard Cabarrocas al primer terme. |
Avui, sortim d'Isaba per arriba a Elizondo, etapa amb perfil trencador.
Ens esperen per davant 100 kms i 2.498 m de desnivell positiu, bon temps, vull dir que no plourà però les temperatures tampoc seran elevades.
Altura
Només sortir, primers quilómetres d'asfalt neutralitzats, decidim anar junt per assegurar la permanencia de tots, així penso jo.
En Miquel però, decideix anar pel seu compte, es posa al davant del grup, darrera el cotxe i fa tto el primer coll al davant, demostrant no sé ben bé el que, però val més deixar-ho.
La pujada al primer port es dura, cami molt trencat, semblant a la fageda d'Olot, trams amb força pendent, m'esforço per avançar moltes posicions i guanyar temps, sembla que en Miquel tenia ganes de tirar i en Josep Mª i en Ricard em deixem anar.
Arribo al cim, un part a uns 1.270 m d'alçada, està nuvol, trobo al Miquel presumint de la seva ..... no vull dir el que, li dic si continuem pedalant i la seva resposta es que aqui s'ha d'anar tots plegats així doncs tinc una espera dels companys d'uns 30 minuts abans no arribin, temps suficient per quedar gelat, possar-me un altre cop el paravents i esperar.
Mentre, va passant tota la gent, coneguts i no coneguts, fins que arriben en Ricard i en Josep Mª, al seu ritme, al que ells els funciona i es troben bé.
 |
| Les vistes des del prat són impressionants |
 |
| No hi ha camí, mig el prat fins el punt blanquinós |
 |
| Port d'enllaç a Irati |
 |
| Al mig de la Selva d'Irati |
El paisatge és d'arbres alts, molt alts, boscos foscos, falgueres, un petit embassament, Irabia, i llavors un corriol que ressegueix el canal que porta aigua no sé on, aquí ja és més divertit doncs em deixat la pista, pocs kms més la tornem a agafar, ara de pujada per tal de sortir a la civilització.
 |
| S'acaba Irati, ara ens començarà Roncesvalles. |
Enllacem asfalt i arribem a Roncesvalles, on cop passada l'esglesia i posada on es suposa que i haurien d'haver-hi molt pelegrins ja que és el punt de sortida, pocs, molt pocs.
Comença una dura pujada per carretera, pujada que es fa duríssima en enllaçar amb un tram asfaltat però molt més estret fins a un km del cim, amb rampes del 23%, ens obliga a forçar al damunt de la nostre bike.
Arribem al port d'Ibañeta a 1.200m
Ara ja entrem a territori francés, potser el tram amb vistes més de ben veure, les muntanyes i les valls que es divisen, de lo millor que he vist fins ara.
 |
| Pas després de Roncesvalles |
Un cop hem fet això toca baixar, la baixada és perillosa, amb molta pedra i molt ràpìda, els frens oloren a cremat, de fet si arriba a durar més potser no m'aguantar el davanter.
Al final de la baixada ens trobem el company d'en Pere Guinó del BTT Llagostera que ha caigut i li hauran de donar 7 punts més endevant on hi ha el Car Medical, de moment algo per aguantar i fora.
A territori Francés, per pista i asfalt anem enllaçant poblets rera poblets, típics de la zona pirinenca, fins arribar al tercer avituallament al poble de Aldudes. Avui per ser l'últim que faré, menjo pa amb tomàquet i xoriç, també fruita i agafo alguna galeta Trias.
Ens espera l'última sorpresa del dia i la pujada segons els organitzadors més dura de Transpyr. Només sortim de l'avituallament, uns 500 m agafem el trencall que porta a una carretera molt estreta, de cop apareix una rampa brutal, 32%, ni ganes de mirar la pendent ni temps, vaig fent esses per la mateixa, tot posat i si en tingués més, més en posaria, brutal, baixo uns moments per estirar les cames i torno a enfilar, ara ja de seguit, s'acaba l'asfalt-porland i comença terra, terreny pedregós, estret, la pendent és la mateixa o això em sembla a mi, m'aturo a fer una foto a la segona paella, llavors tot al cim de la bike, a poc a poc, molt lent o aconsegueixo.
Han estat 3 km molt durs.
 |
| El AV3 al fons al poble |
 |
| Passem de 350 a 785 m en 1 km |
 |
| Menys mal que no tocava pujar-la |
Ja haviem fet el més dificil, ara toca fer la baixada ràpida o no tant per l'insistencia de'n Miquel en frenar al Josep Mª, però en fi no cal fer més menció al tema.
Arribem a Elizondo, avui, tots 4 a les dutxes, una caminata pel poble i un parell d'entrepans amb truita de patates, pernil i formatge "para hombres", menos mal que només en varem demanar 2....., unes xistorres i llestos al bar del casino del poble.
Avui ens donem el gust per ser demà l'última etapa d'anar a sopar a fora, un bon troç de carn per recuperar una mica les forçes, hores d'ara ja estan molt cremades, sigui per la cursa en si i per altres temes.
 |
| Elizondo. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada