El divendres ja em vaig sentir millor tot i que la tos és un problema no vaig poder deixar de sortir i vaig agafar la HighBall i em vaig donar un tomb d'uns 49 km per la zona dels Angels i Montnegre, una volta ràpida, en menys de 3hores i amb un desnivell aceptable, 1.265 m, em vaig sentir bé així que el dissabte ja podria assistir a la trobada amb els amics de Terrassa.
A Terrassa tocava anar, a les 7 h a Girona ens trobem amb els companys per encarar cap al punt de trobada on allà ens esperen 4 companys de Terrassa, en Lluís, en Xavi, en Pep i en Josep Lluís, les seves muntures, enduro, el seu terreny ho requereix i nosaltres en vistes, tampoc els varem fallar, així doncs, dues Maverick Durance, una Blur LT i la Ghost, aquesta més rallie.
Varem començar malament doncs en Pepe ja d'inici portava els dos rails de Ti del seu seient trencats, sort de'n Lluís que en té de recanvi i varem anar a bescanviar-lo.
Comencem a pedelara suau, per un corriol cap a Matadepera per inmediatement enfilar-los cap al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Els corriols tant de pujada com de baixada excepcionals, el terreny impecable, afegir que la nit o tarda anteriao havia plogut i el terra estava òptim. El terreny pedregós que té el Parc no és el de relliscar, les rodes s'agafen molt bé i et permet fer molt al damunt de la MTB.
Excel·lents baixadors, principalment en Josep Lluís i en Pep, en Lluís segons ell, amb la nova caixa de rodaments a la direcció de la seva Ibis ha millorat i molt, fent zones molt complicades que abans no s'atrevia.
Jo per la meva banda allà on veia més perill del compte no ho dubtava, peu i sense complicacions, no sóc coneixedor del terreny i no vull arriscar.
Els protagonistes de la sortida.
Després de corriolejar molt, ens dirigim cap a un pou de Glaç. llavors continuem per corriols i pedres fins arribar a unes vistes excepcionals de la muntanya de Montserrat.
 |
| Montserrat al fons |
 |
| De tans noms, no el recordo |
Ara ja ens dirigim cap al Coll de la Balma per arribar a una masia-museu incrustada a la Roca on s'hi troba un bar-restaurant i podem esmorçar una bona taula d'embotits amb torrades, el temps ens apreta i tampoc podem estar-hi més estona, de fet ens hauria agradat doncs hi ha molt temes de conversa.
 |
| Entrada al coll de la Balma |
 |
| El temps no passa, això és bó. |
 |
| Encara raja aigua per la pedra. |
 |
| Curiosa l'edificació. |
A partir d'aqui, ens dirigim cap a Mura per tal d'agafar el camí més "curt" de tornada. El corriol de baixada fins el poblet excel·lent i divertit.
El segon guia ens "traiciona" per dir-ho d'alguna manera i comencem a enfilar un corriol, força tram a peu i empenyent la bici, direcció a trobar un segon corriol, ara sí ciclable fins trobar la carretera que puja de Talamanca.
Un tram, tant el de pujada a peu com el tram asfaltat d'uns 3-4 km, més o menys que particularment m'ha anat molt bé doncs a la Transpyr ens ho trobarem i millor practicar-ho.
La pujada per asfalt es deixa fer a bon ritme, plat 42 i pinyó 26-28 durant tota l'estona, bona cadencia.
Un cop al cim, fem reagrupament i continuem ara sí, baixant pel lateral de la carretera fins Matadepera, tot per un corriol técnic en algunes zones, pedregós i el tall de la riera el podem catalogar de Titanic, per ser de Titan, bon ritme el de tornada.
Arribem a Terrassa força més tard del que esperavem però els 50 km i el desnivell acumulat ens ha servit per un bon entrenament.
Enhorabona als companys de Terrassa, no hi ha dubte que un dia d'aquests vindreu a Girona i us tornarem la partida amb una bona volta. Donar les gràcies al Lluís i a tota la colla de companys, esperem que quan vingui a Girona ja ens porti noves novetats d'una tal 5.7
Ahir diumenge, em va ser impossible sortir al matí, l'handbol manava i em va tocar anar a Sant Joan Despi, així doncs que en arribar a casa a les 14:30, faig una queixelada i em disposo a anar a seguir la marxa del conill que han fet aquest matí i que de ben segur estarà marcada.
No surto del lloc de sortida ja que passen per darrera el poble, així doncs vaig a buscar-lo. El circuit està encara amb totes les cintes i no tinc cap problema per reseguir-lo, ràpic, molt ràpid, trenca cames també, el ritme fins al quilómetre 22, el mateix número i es que et permet anar molt ràpid, a partir d'aquest punt comença el tram més tècnic de la pujada al dipòsit i Juià, peu a dues baixades, les de sempre i a una tercera que em quedo enganxat amb un arbre al mig, les baixades avui en mal estat ja que hi han passat molt corredors i aixiò es deixa notar.
A l'alçada del cementiri de Juià em trobo l'organitzador que treia cintes, estem parlant uns 20 minuts i això em refreda del tot, això i que comencen a caure gotes d'aigua em declino per no fer l'última pujada, no abans sí que faig la baixada on em quedo enganxat a l'arbre, torno cap a cas per Juià.
Bona sortida, bons corriols, bon marcatge de la ruta, ràpida i sense cap incidencia, millor fer-ho sol ja que al matí amb tanta gent de ben segur que alguna pujada d'aquestes dures i curtes noles hagues pogut fer, menys, de segur les baixades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada