9/5/12

Al Puig d'Arques

Ahir encara que no ho sembli varem tenir una trobada Transpyr, vull dir amb això que els cinc integrants ens varem reunir per tal de fer una volta +/- llarga, si res més no aprofitar les hores de llum que tenim per la tarda.

Abans de començar una mala noticia i és que un company que tenia de venir a Transpyr, l'Eduard Cabarroques va tenir un accident el passat diumenge a la Marató del Cap de Creus de running i l'ha fet abandonar del projecte ja que no té temps de repcuperació, menys representants gironins i amics.

Sortida de 3 29ous i dues 26s, així doncs majoria, dues dobles i una rígida i en 26s una doble i una rígida. En Ricard encara es queixa de dolors a l'esquena però la veritat jo l'he vist molt bé, una altre cosa és al seu interior que jo no i sóc.
A l'altre integrant del FDII, en Josep Mª, està molt fort, el pedalar diariament en carretera l'ha transformat agafant un estat de forma òptim, en Ramon com sempre, a la línia positiva.

Varem decidir d'anar a pujar el Puig d'Arques, així farem una pujada llarga, continua amb un desnivell constant del 8%, excepte als primers metres on es superen el 20%. L'intenció era primer de tot pujar als Angels però es decideix agafar ritme i pedelar fins Madremanya passant per Vilosa, trams d'asfalt i pisteros, ja ens convé. El ritme ràpid doncs crec recordar que arribem a la passera de Cruilles amb una mitjana de 18km/h.
A partir d'aquest punt comença pujada fins Can Font de Muntanya per baixar per un corriol i anar a trobar la riera ja a punt d'agafar la pista i començar a enfilar-nos cap al Puig.

Avui fa calor, si res més no humitat molt elevada i això ens fa suar a tots a excepte del Miquel que va a un ritme apagat per ell.
La pujada al principi de lap ista és dura, fins a l'alçada d'una casa abandonada, llavors és continua amb un desnivell del 8-10% que es deixa fer molt bé, sense impediments de pedres ni cap dificultat, un ritme normal que he anat incrementant a mida que en Miquel s'ha posat al meu costat, acabant ràpid fins la Castenyeda d'en Genoer.
Com que en Josep Mª no i havia estat mai, ens arribem al piruli per tal de apreciar les bones vistes des del mirador, avui encalitxat, si res més no, una bona estona per descansar.


Escolta bé Josep Mª


A veure si apaguem els mòbils
A partir d'aqui comença un petit calvari. al menys per a mi. Al baixar pel corriols lateral, es desinfla la roda del darrera del TallBoy, buf, per acabar pujant la pujada emporlanada i inflem, sempre bones prespectives, fem un curt corriol i tornem a inflar fins que més avall es decideix posar càmara, una Eclipse que ja fa temps tenia comprada i que molts mesos portava a l'esquena, en teoria unes càmeres que costa molt de punxar-les, la pràctica però es que amb la 26s em va durar una sortida.
I es que desprès d'inflar i molt, aconseguim posar les coses al seu lloc, ara ens toca baixar crec el corriol de la directissima que en diuen els de la Bisbal, corriol que ja varem fer el dia de la cursa de la Conca, avui però no tant ràpid, més calmats, ja ens convé.

Abans d'arribar a baix, l'eclipse diu prou, quin despilfarro, crec recordar que uns 35€ per uns pocs quilómetres, per denunciar-los. En Ricard em deixa una càmara 26s amb força "parxes" però que de fet em permet arribar a casa.
Un cop acabem la baixada tornem a enfilar per un corriol pedregós, ràpid, ara fem uns trenca cames que ens posem a tó a tots, el ritme com sempre de tornada més ràpid.

Fem el camí de tornada per Sant Sadurní, enfilem fins a Millars per el Mas dels porquets i que s'entrevesa com sempre, tram de carretera fins Madremanya i Bevià, ràpid i d'aqui fem el corriol de la marxa del diumenge passat, un corriol ràpid, amb alguna zona tècnica per arribar a Sant Martí., d'aqui a Bordils on el Ricard encara li sobren i molt les forces per continuar apretant d'allò.

La primera part fins el Puig d'arques m'he sentit còmode al cim de la TallBoy, quan he punxat per dues vegades, no sé si el flamejar de la roda del darrera m'ha fet anar molt malament, incòmode i lent.

No puc dir sense incidencies, feia molt, però molt que no punxava i com es normal no només un cop, dos per postres, ara neumàtic nou ja que el Maxxis Aspen tampoc es que sigui una meravella, segons en Ramon em de muntar uns Racing Ralph davant i darrera, miraré d'aconseguir-los i probar-los, davant a la TallBoy ja el porto i en tinc bones sensacions encara que a la HighBall amb el The Captain control també vaig molt bé.
Ara en estoc tinc un Grove, el provaré per darrera ja que el Maxxis Beaver llatre molt, massa tou.

Bona sortida, millor l'ambient que hi ha entre nosaltres, no l'euforia, si no el bon ambient, ahir 59,70 km amb un desnivell de 1.391 m, un bon entrenament.
Dolor al turmell esquerra ja que el diumenge em vaig donar un cop amb una pedra a la seva part interna, cada cop que em posava dret al cim de la bici, em punxava dolor.

2 comentaris:

  1. Bona crònica...millor sortida...inmillorable companyia, bueno deixant apart el capità del B que lladra massa quan se li escapa algú.....

    ResponElimina
  2. I més que Lladraré, que si no sempre aneu a tot drap! Ara no toca córrer, toca rodar ja ho saps. A més el que sempre protesta abans de començar pel ritme ets tu ;-)

    Bona crònica, sortida i tota la companyia.

    ResponElimina