Ripollés o Gavarres

Sempre que neva un s'espera poder disfrutar al damunt de la mtb, i així és, però les conseqüencies són que passes fred i que la bici en rep les conseqüencies.

Avui, ja que ahir va fer la nevada de l'any, de fet segurament serà la primera i l'última, o no, això ja quedarà per veure, la muntanya dels Angels tenia d'estar nevada. A Bordils el termòmetre a les 15h marcava 3 ºC, tot i que la sensació de fred degut a la forta tramuntana n'era de més, vull dir de menys graus.

Equipat d'hivern , amb bota d'hivern, coulot Gore, jersei X Bionic interior accumulator i jaqueta exterior Gore, a més un buf i gorro Robocap Assos ja que els que tenim poc o gens de pel al cap patim de fred al mateix.

Surto direcció a Sant Martí, la carretera plena de sal, potser hauré de demandar a la conselleria d'interior si a l'alumini li suten alguns forats. de seguida deixo la carretera i començo a agafar la pista que després de creuar la riera em porta al camí vell de pujada als Angels. A partir d'aquest punt, desapareix el més o menys "xipi-xepi" fangós i comença la neu, neu que no la deixaré fins al cim del Santuari.

Primers metres de camí

Al principi el neumàtic encara és negre.

A mida que anava pujant la temperatura anava baixant i aquesta des d'una certa alçada ja no s'ha mogut entre 0ºC i -1ºC, per altre banda, a mida d'anar pujant el gruix de neu anava en augment.

Tot el cami verge, vull dir el primer en passar-hi.

Un cop acabat el camí, giro a la dreta i faig la part de baix que acaba pujant un altre cap a la pista, aquí la neu ja és total, molts dels arbustres es menjen el cami i evidenment quedes ple de neu tants a les mànigues de la jaqueta com al coulote.

Ara ja tinc la neu enganxada, comença a patinar!

Arribo al cim, decideixo fer el bucle dels sotes de la pista de Montnegre i llavors retornar. La pista que condueix a Montnegre, demà serà dificil si avui aquesta nit glaça, aguantar-si, la majoria de les basses dels desglaç ja estaven glaçades i la neu començava aquest procés. Fins aquí la fred s'aguanta bé, és lógic doncs encara no baixo.

Un cop torno als Angels, pujar ja costa més, la neu és abundant i la roda tractora patina, tinc de fer peu un cop, llavors difícil tornar a pujar.

Paisatge al cim dels Angels.

Ara toca bailar una estoneta, em poso el gorro al cap ja que el tinc glaçat, sembla com si et clavessin agulles, baixo direcció Can Valldemia per la pujada forta i d'aqui fins 4 camins pujant per la pixarrela, llavors baixo a Vilers i torno a pujar per disfrutar de la neu.

En aquesta banda, la de Madremanya encara és més abundant i cada cop que pedales, la roda del darrera l'escup i la va clavant al tub diagonal  i al darrera fet que juntament amb la baixa temperatura quedi glaçada al quadre, es com si portés una gran protecció, avui ja podia picar contra alguna pedra que no passaria res. A més la neu escupida la va tirant al cim de les botes.

Vull bescanviar de plat amb el desviador i m'es impossible, ha quedat glaçat per culpa de l'acumulació de neu, la resta funciona tot correctament excepte el bidó d'aigua que avui volia beure i tampoc he pogut, l'aigua del "pitorro" està glaçada i no deixa sortir la resta.

En arribar a casa encara estava del tot congelat 

Una sola traçada

Al voler desclavar el desviador, ho faig amb el guà i em queden tres dit molls, ara tocarà patir doncs encara queda estona per arribar, la ma comença a agafar fred, decideixo tornar doncs són ja les 17:30h i la cosa està freda, freda.

Per més, arribo a Sant Martí després de baixar i la roda davantera perd l'aire de cop, collons, mal assumpte, no em treure pas els guants, a més no tinc bateria al mobil per si no puc reparar-la, inflo amb la meva "supermanxa", dos cop i puc aguantar fins arribar a casa, menys mal.

En fi, la neu té això, divertida i a l'hora s'ha d'anar amb molt de compte. 35 kms i 925 m de desnivell posistiu més a les cames.

Demà no veig pujar als Angels per on ho he fet avui, estarà tot congelat, al menys al matí, així doncs o per una altre banda o fer carretera que no sé si és més perillós.