Que n'he tret de tot això?, He millorat?, Sé realment dossificarme millor?, m'alimento bé?, moltes d'aquestes preguntes surten quan ja he supertat els 2000 kms en dos mesos, ara, aquesta setmana i segons els dos plans d'entrenament que ens varen donar, tant el pro com el finisher donen aquesta setmana de descans, només dos dies de sortida lliure i en zona anaeróbica, per tant descansarem.
A les preguntes que em faig i després d'ahir ja ho tinc clar:
- No tinc ni idea de dossificar-me
- No m'alimento ni bec quan ho tinc de fer-ho.
- No vaig fer estiraments després de 91 kms.
- Sí que he millorat a nivell de cames.
- Sí que he millorat amb resistencia.
Tinc clar o al menys a mi em passa que a la bike de carretera amb els pedals de mtb, els peus em fan mal, tinc de suposar que es degut al continu pedaleig que exigeix, un punt a millorar seria possar pedals de carretera però hauria de comprar-me unes sabates, per tant massa pressupost pel que ha de servir.
En cap de les sortides que he fet, ja sigui llargues o curtes, amb fred o calor, el bidó d'aigua ha arribat buit, ni molt menys, un punt molt negatiu, el que sí faig és veure més que abans, no obstant queda molt a treballar.
Cada dia que he sortit, he mirat de fet estiraments quan he arribat, no sempre però això m'ha ajudat a sentirme millor de cames.
Ahir, després d'uns 7 dies continus i fer uns 360 kms i 6200 m de desnivell, al no estirar avui em sento les cames, no molt però noto que les tinc més carregades de lo normal, també la sortida va ser ràpida, però ara les mitjanes ja ho eren, al menys quan surto sol, superant els 17 km/h.
Que vol dir això?, que encara no he fet ni la meitat del que m'espera, per tant tinc de millorar molt i molt.
La manera de fer-ho?, he de suposar que anar fent com ara, el millor però és que les hores solars es van incrementant i això vol dir que els kms també augmentaran.
Quan aquest divendres m'hagin fet la prova d'esforç, si no la tornen a canviar de dia, podré saber la meva màxima i treballar millor la zona anaerobia, guanyar resistencia.
Ara per ara, lo més important és que avui no puc fer la Transpyr, d'aqui dos mesos més veurem, llavors en quedaran dos més.
El que te treballar en equip es que l'evolució es fa conjuntament.
ResponEliminaCoincideixo plenamemt en els 5 punts que has indicat, per tant caldrà començar a pensar en millorar els 3 primers i seguir amb el que fem per continuar amb la progressió del dos darrers.
No sé si tinc la darrera prova d'esforç que vaig fer ja fa molt per tal de mirar quina ha estat l'evolució. Un indicador real de quin és l'estat de forma les proves d'esforç, potser caldrà repetir-la d'aquí a dos messos per veure si hi ha millora.
Un punt en el que no estic d'acord és en el darrer que exposes. Possiblement avui no la puguis fer al ritme que tu voldríes, però penso que si que pots, i ja saps que el mestre també, i ell d'això en sap una estona.
Si comencem a fer dies de llarga distància, em de simular al màxim totes les condicions controlables i treure conclusions; jo ja sé que haig de sortir sempre amb motxilla en aquestes sortides, perquè tinc clar que la portaré i cada ratet fer un gop,així com cada horeta fer 1/2 barreta o gel, aquí si vaig fallar tres cops.....també vaig notar el pès....,també he decidit amb la bike que aniré, neumatics, inclús presions; tema molt important quan es fan tans km, em dona molta confiança anar decidin aquest petits temes.
ResponEliminaEl meu equip es collonut! si ber és cert, que els pujadons d´adrenalina els tenim a destemps!..ja,ja,tinc molt confiança amb ells i veig que l´un per l´altre ens fotarem un cop de mà quan calgui.
Ara ja veig més clar això dels equips, es de suposar que quan a mi em portin arrossegant la llengua per les increibles pujades de la ruta, també em fotareu un cop de mà no?.
ResponEliminaVeig que tots comencem a tenir clar el tema alimentació, fallem per aquest punt, també fallem per les pujades d'adrenalina que diu en Josep Mª i que solen coincidir en els moments en que veiem que ens manquen pocs quilómetres per acabar, això ho hem fet sempre.
També em de tenir clar quin tipus de motxila em de portar, la d'en Ricard la trobo exagerada i potser la d'en josep Mª massa minimalista si em de portar una manta, el pitu i els nostres recanvis per sobreviure en mig de l'etapa i el paravents, paravents GoreBike que??, Ramon.
Pel que diu en Ramon que a dia d'avui ja estic preparat, jo en tinc els meus dubtes, potser a nivell físic i dic potser per que no ho veig clar encara, acabaria, però no en el precés mental, ara per ara no estic mentalitzat, em queden 4 mesos per anar-hi treballant.
El que tinc clar es que si fos una ruta individual, no acabaria, el meu nivell mental no aguantaria, entenc doncs que l'organització possi parelles o trios, doncs entre nosaltres ens podem a ajudar a superar els obstacles.
Xavi, no tinguis cap dubte que tots cinc acabaríeu la Transpyr si comences demà, estic molt convençut el que potser no acabaríeu com us agradaria o com estem acostumats, que un cop hem acabat una ruta de les que hem fet de variïs dies encara teníem ganes de anar a fer un vol ja sigui en bici o a peu. Per això us entreneu, per millorar i poder aguantar els vuit dies amb unes condicions que us permetin disfrutar de les vuit etapes.
ResponEliminaEl tema beure i menjar mentres pedalem es un tema que si hauríem de seguir mes rigorós amb totes les sortides, ja siguin curtes o llargues per poder recuperar part del que es crema i evitar "pajaras". De totes maneres crec que anant amb equip sempre es pot recordar un per l´altre i anar beguen i menjant. I sobre tot es igual d´important el fer un bon entrenament com fer desprès uns bons estiraments.
Josep Mª no en tinguis cap dubte que anant a fer la Transpyr amb els companys que hi aniras es com anar en família, no tindràs millors companys tant amb l´equip de tres com l´equip de dos.