Preocupació = Desesperació

Una setmana més, aquesta però, força dolenta per no dir-ho del tot.
Un fort constipat, acompanyat d'episodis de febre han fet que no podés rendir el que solo fer, dins clar de les meves possibilitats. A més el dissabte vaig patir una inflamació del lligament del genoll esquerra que vaig tenir d'afegir a la llista d'incompatibilitats de la setmana.

Ara descansar, si més no amb el fred que fa de ganes de sortir tampoc en tinc així doncs farem un altre esport, el sofing o el pcing, es a dir llegir articles a internet del que solen fer la resta de la gent que s'apunta a un esdeveniment com el nostre.

Curioses lectures sobre el que sol fer la gent; N'hi ha de totes, uns que des de gener ja van com motos, d'altres que durant la setmana no poden fer res i el cap de setmana fan sortides llargues i d'altres que encara no fan res i s'esperen a començar al mes de març.
Jo no sé on estic, doncs no estic parat, però tampoc faig sortides llargues de 4/5 hores, la meva resistencia d'avui és de com a molt 3h a un bon ritme, amb això es clar que no arribo enlloc, per tant estic en un punt en que no sé que fer, si continuar igual o bé abandonar els entrenaments entre setmana i dedicar-me a sortir el dissabte i diumenge un mínim de 5h, cosa per altre banda gens fàcil degut als compliments familiars que un té.

Així doncs dec tenir de pensar que els altres o bé són joves i no tenen cap inconvenient en marxar de casa al matí i tornar per la tarda sense límit horari o que tenen la meva edat o similar i no tenen descendencia amb lo qual ja és un punt guanyat ja que només t'has de posar d'acord amb la parella o bé aquesta t'acompanya i llavors ja si que és el Nirvana o que per mala sort estan a l'atur i tenen molt de temps, llavors no tindran € per venir, per tant descartats o que treballen a torns i aquí sí que ho poden fer-ho sense problemes o que la gent desconecta i diu: jo tinc tres mesos per entrenar i a mi no em busqueu durant el fi de setmana.

Vaig pel camí d'imposar l'última ja que la resta m'es impossible o no, també puc proposar a l'empresa treballar pel matí durant un mes, no més. Sortir, sortir, no hi ha cap problema, més de 4 o 5 hores la cosa ja és més complicada, es per això que potser hauré d'esperar a fer-ho quan la llum m'ho permeti, es clar però que entre setmana un j'arriba tard a casa i si a sobre quan arribes, marxes............un cap de setmana potser sí, 21?, complicadíssim.

La meva pregunta es clara, es compatible entrenar i fer vida familiar?. Posats a fer a la parella la veure unes 2 h diaries, cosa que no diu molt si realment és una vida en parella, si el cap de setmana marxo 4/5 hores i llavors vaig amb un o altre noi a acompanyar-lo a l'hanbol, tampoc ens veurem, llavors que collons fem......

La cosa està molt clara, a mi m'es impossible cada cap de setmana sortir unes 5 hores o més diaries, per tant això implica que una Transpyr si no puc entrenar resistencia s'em farà molt feixuga, vull dir que a lo millor a la tercera etapa si es que arribo ja n'estaré fins el monyo de pedalar, per no dir de l'estic psíquic, aquest encara no  he pensat com mentalitzar-me.
Ja no comentar-vos el tema d'entrenar a segons quines pulsacions, això ja és la reostia, al menys anant al damunt d'una mtb, encara a sobre del bkool i agafant un perfil plà no hi ha problemes, per carretera encara pots aguantar-les força bé, però per muntanya?, aquesta gent que ho fa, tenen de tenir sempre la mateixa pujada al mateix % de pendent i vinga.., si no a mi m'és impossible, ara per que pujo massa, ara per que baixo massa, buf... que complicat, a més, jo vaig a passar-me ho bé, no a mirar tota l'estona el pulsómetre.

Això,es a dir tot aquest rotllo filosofic o agafo la teoria d'en Miquel en que la forma ja l'agafaré allà, no necessito entrenar més, ja estic bé, per que més si amb el que fem n'hi ha més que de sobres.
Però i sempre hi ha el però, això ho diu Ell i deu ser per Ell, que no necessita més ja que si entrenés més del que ho fa la seva forma física i psiquica seria per anar amb algú d'altre de parella guanyadora.

Deu ser la febre, el constipat o no, que miro massa internet, croniques d'uns, croniques d'altres, ara per ara el maillot el veig lluny, que queda molt de camí i molt de temps també, que aquest mes farem una sortida llarga, també, però si ja ho sé que cap tindrem cap problema per acabar-la i ho farem amb un bon promig o anem a buscar el promig 10km/h per veure com és això, a lo millor ens permet aturar-nos a dinar inclús, segur, i si ho fem 8 dies seguits..... ah, ja canvia la cosa.

Preocupat, si, desesperat no, vosaltres també hi aneu i esteu en els mateixos dubtes que jo, excepte un es clar, per això setmanalment ens trobem i ens expliquem les nostres penes i miseries i com de dur serà el que ens espera.