Acabant amb un GALLARDO

Una altre setmana d'entrenament sense seguir cap plà, només refiant-me del meu cos, del meu estat tant físic com anímic, així vaig fent i crec que així aniré seguint, sóc incapaç de seguir el pla d'entrenament que m'han donat.

Una setmana en que he combinar dies de bkool, un día de sortida per carretera i tres dies de mtb amb la TallBoy, els tres seguits, des de divendes a avui diumenge.

N'hi ha que diuen que no progressaré, el que jo veig però es que ja fa unes setmanes les sortides són més llargues, superant ampliament els 30 km que solien durar les sortides en sol·litari i el millor és que el temps és força semblant, això vol dir que avanço més ràpid.

Els exercicis amb el bkool són avorrits, aquesta setmana però he fet una sessió amb video amb el que anar pedalant i veient la carretera potser ho fa més assequible, més distret, res més, els minuts a sobre el rodet costen de passar, les sessions en pla no són tant planes, 50 kms és el que aguanto fins ara, de ben segur que hauré d'anar augmentant, ara és el que i ha.

La sortida en carretera amb dos companys més, va ser una sortida d'exercici aeròbic, encara que aquest amb les series fetes es va trencar, cadencia elevada en molts moments, per la meva banda vaig trobar que el circuit era bó, encara que el tram fins arribar-hi era molt transitat, encara no estic acostumat, de fet només he sortit dos dies i el primer vaig comptar 6 cotxes en 62 kms, o sigui s'ha de saber escollir el recorregut i l'hora a fer-lo.

Lo millor però quedava per fer el divendres, dissabte i el diumenge. MTB és el que he fet, dos dies en sol·litari i el dissabte amb en Miquel, descoberta de nous trams, excel·lents per la pràctica del btt, un saber portar que no et cansa ja que ell sap molt bé de les meves limitacions, un recorregut en bona part nou en que sembla que no treballis i quan te n'adones ja portes uns 40 km i uns 800 m de desnivell.

Avui, diumenge m'he retrobat amb els companys de Girona doncs aquests s'havien ficat per la banda de Montigalar i havien baixat fins Mas Vidal, és aquí on els he acompanyat fins als Angels, pujant per camí i llavors fent un tram d'uns tres quilòmetres per la carretera, bona escalada a bon ritme, avui, fred, amb petites bolves de neu que anaven impactant al teu damunt, baixant cap a casa el protagonista era el fort vent i la fred.

Al arribar una sorpresa m'esperava, temps per possar-me un xandall al damunt i poder conduir un Lamborghini Gallardo. Buf, això si que és pura adrenalina racing, quin cotxe més esportiu, jo diria que els 20cms que els separen del terra són molts si en total el cotxe té una alçada de 1,16 mts. Si conduir un McLaren Mercedes ja va impactar, el Gallardo et deixa més que impactat, la visió només és pel vidre davanter i poca cosa més, tampoc necessites de més ja que pocs et poden adelantar si tu no vols, al darrera el motor, amb moltes peces de factoria Audi i masses cavalls.
Un cotxe que no serveix per carretera, li va massa gran, això sí, per adelentar un o més cotxes no tens problemes, baixes una mica el peu i el teu cos s'incrusta al magnific seient, ni et mous, només mires al teu davant i agafes fort el volant, no fos cas que s'escapes. El canvi autòmatic o manual, més brusc que al Mercedes, la frenada també, molt dur, nascut pels circuits, ara bé, el soroll fora, una simfonia de 560 cavalls tots al mateix temps. També tens l'opció més esportiva, botó Corsa, on el Gallardo encara rebaixa més les suspensions i es desactiven els sistemes de control, llavors tú manés i espavilat, jo no m'espavilat i he deixat que ell em controlés, no fos cas.
Ull amb la carretera molla i els cops de gas. Nascut per la Competició.

Portar a les teves mans un vehicles de més de 200.000 € dona molt de respecte, però si el pots portar et dona un "no sé que" que realment val la pena.

Gallardo LP 560

560 cv sota un vidre que tels deixen veure