TRACKS VOLCANS - 3ª ETAPA

El matí s'aixeca més fred, un matí en que abans d'anar a esmorçar encara ens dona temps de veure com l'Stoner es proclama campió del mon de MotoGp, llavors esmorçant al bar El Centre de Santa Pau veiem la sortida de la F1 i les primeres voltes.
Tornem als apartaments i ens preparem, ens manca l'última etapa, en teoria molt més tranquila que les dues anteriors.
Les bicis a punt, sense incidencies, a part del neumàtic d'en Marcos i unes pastilles noves Shimano per la Focus d'en Miquel. revisió dels neumàtics, pressions, engreix cadena i tornem-hi.

Si el matí és fred, abrigats amb managuets i paravents, és una roba que en pocs metres ja sobra doncs només sortir del poble enfilem cap amunt, fent pujar les pulsacions en un no res, llavors es calma una mica, però de seguida ja enfilem el Volcà Rocanegra.

Segell a Can Menció i som-hi

Un, dos, tres... cinc globus.

Bones indicacions, encara que sempre seguim la linia groga

Un cop em superat el primer volcà, ens dirigim per dins la Fageda, que per cert ha estat un tram magnífic, dificil de guiar-te si no portes un GPS o bé ets molt bon coneixedor del terreny, tots els camins són iguals.

La Fageda

Mireu a la càmara

Pedalant amb tranquilitat, el paisatge invita a fer-ho.

 Pasem el Volcà de Santa Margarida, es de suposar vorajant-lo, llavors pujem crec fins Sant Martí Sacot i comencem a enfilar pel Gr-2 que si no recordo malament ja no deixarem fins Les Preses.
Aquesta part ha estat fantàstica, pujades dures, corriol memorable i baixades que et posen a tó amb la teva técnica.

Sembla que puja oi?..

En Miquel ens ensenya tècnica baixant

Sortint del Volcà el Racó

En Marcos

En Pepe

A partir d'aqui agafem el carrilet per anar a Bas, on esmorçem - dinem, un entrepà de truita tots cinc, per no ser diferents, ens espera la temuda pujada al K2 que no sabem quina és ja que en principi haviem dit que era la pujada emporlanada que surt dels Hostalets, però no s'han complert les espectatives.

ens queden uns 4 quilometres per pedalar tranquilament, arribem a Hostalets d'en Bas, ple de turistes i "domingueros", una incidencia, de cop, en ramon té el dics de la roda del darrera fluix, els cargols s'han afluixat, tornem a collar-los, un fet força anormal.
Dels Hostalets cap a Falgars i d'aqui seguint les linies grogues que no són res més que el cami ral de Olot a Vic, arribem al Moli Vell per començar a enfilar el K2, una pujada de pedra volcanica, restaurada amb fons de la Generalitat farà uns tres anys, no dic el que va costar, més val no saber-ho.
La pujada al principi ja es fa dura, trobem força gent caminant, sorpresos del que estem fent, jo i en Miquel al nostre ritme, en Ramon a un altre, en Marcos a un inferior i en Pepe molt, molt sovint a peu, això és el que va dir, després d'anar enfilant es torna més corriolera, amb revolts molt tancats i amb cops de ronyò per pujar-los, les pedres són collonudes doncs aquestes no es mouen, això et permet més tracció, avui no tenen humitat, això és un punt, no, un puntàs.
Ja no veig als companys, en un moment apareix en Miquel, aquest es posa al davant meu i comença a pujar un xic el ritme, el segueixo, la gent a peu alucina.
Arribats a una forta pendent, rellisco, em queden 100 m per la font de les Marrades, en Miquel també patina, aquest petit tram a peu fins la font.

A peu, aquest últim tram, sembla fàcil ......

Font de les Marrades

Ull no confondre el nom, encara que crec que amb el cansament tampoc ens serviria de gaire res.
A partir d'aquest punt una parella ens diu que ens queda el més fort, gràcies, quins ànims, tornem a pujar a la bici, jo amb el 26/32 el 36 ni goso doncs segur que patino.
La pujada és anar fent esses, tipus Alp de Huez, però molt més juntes i a més amb l'alicient d'anar saltant uns trenca aigües que també els podien haver fet més baixos.
L'esforç és màxim, ni miro les pulsacions, ni les vull saber, pateixo però escalo, passen uns nois i els ulls s'els obren de cop en veuren's. En dos o tres trenca aigües posem peu i em de tornar a arrencar, arribem a l'ultima 180º i desapareixen les pedres volcàniques i enfilem un tram d'escalons de fusta amb terra-grava, no puc més, a manca de quatre escalons baixo de la bici, he fet el cim del k2. Tinc 30 minuts de descans abans no arriben tots. En Miquel, els últims escalons els ha fet tots.

El pas d'aquest portal t'obre la llum a un nou terreny.

Ja em vençut la carena, sóm a L'Hostalot, continuem la ruta, ens queda i molt després de l'esforç de la pujada d'uns 3.5 quilòmeteres.
Ara el paisatge ha canviat, el PuigSacalm encara el veiem però predomina la Serra de Cabrera.

Energia sostenible

El PuigSacalm al fons crec

Iniciem una altre pujada, aquesta però per pista trencada però molt més suau, el paisatge recorda el Montseny a la tardor, amb uns precipicis tapats per les fulles dels castanyers d'allò més fondos.
Ara la ruta pren caire Cabreres amb trams que ja haviem fet als tracks del Diable e inclús al Cabreres.
Es curiós baixades que haviem fet i amb la mateixa fotografia. El terrenys ja ha canviat, ara és terra seca i pedra pissarra.

Diable o volcans, és el mateix.

La ruta potser es fa pesada perque cada dos per tres has de aturar-te, obrir les tanques del bestiar i tornar-les a tancar, moltes, moltíssimes tanques.
Atrevessem un prat, fa temps, setmanes que no hi passa ningú, de dificil orientació però res ens impedeix trobar el bon camí.
Corriols, pista, diferents alternnaçes fins arribar a enllaçar amb el tunel de Bracons.

Ja estem acabant, manquen uns 12 quilometres, em quedo sense fre de darrrera, les pastilles són xapa i no aconseguim separar correctament els pistons per possar les noves, les preses i els nervis, segeuixo amb les velles i sense tocar el fre, sort que no hi ha cap més trialera, baixada sí però amb el davanter en tinc prou.

Seguim la ruta del Diable a l'inversa per fer l'ùltim tram de Torelló en el mateix sentit, pel corriol que voreja el riu i acabant passant pel tunel que no veus res de res.

Bon final de ruta. us deixo el perfil de la forta pujada.

Si ja erem Diables de tres dies ara ja em aconseguit fer els Volcans en tres també.

Ara ja amb el maillot corresponent.

Fi tercera etapa: 66,71 quilòmetres i 1.528 m de desnivell positiu.

Recomenacions: Si algú la fa en aquesta època en que la llum solar va minvant que porti llum, si es fa en més de 3 etapes potser ja no caldrà, tot depen del nivell, encara que si el grup és reduit i esteu forts, sempre s'arribarà de clar.
El GPS s'ha de carregar diariament i no portar-ne un en un grup, dos són necessaris, no hi ha roadbook.
El dinar frena però també ajuda, les barretes són necessaries, guminoles, fruita, fruits secs, tot va bé.
Aigua en trobeu força si no teniu manies, l'ultima etapa potser no tant, sobretot després de deixar la garrotxa.
Els llocs on es descansa estan correctes però s'han d'amotllar al nostre horari, també sóm una font d'ingressos, encara que tampoc es pot exigir si realment es poca la gent que i va.
L'ús d'una bike 100% rígida és totalment des aconsellable, crec que l'únic que ho va voler fer-ho va abandonar, així ens ho va confirmar en Jordi.
Fer la ruta en dos dies ens varen dir que només ho han fet 4 persones, d'altres ho han probat però la duresa ha pogut amb ells i no ho han aconseguit.

Els VOLCANS és una ruta molt més dura, tant pujant com baixant que els DIABLES.