17/10/11

TRACK VOLCANS - 2ona ETAPA

A la fi i després de negocia, a Cal Carreter ens varen donar un bon esmorçar, al menys per a mi.

De tot una mica, llàstima del café.
En teoria avui tenim l'etapa reina dels Tracks en tres dies, per tant ja cal que ens preparem.
Només sortim de Mieres ja comencem a enfilar el Torn per un corriol que en Miquel havia fet el passat dissabte en els 120km de Camprodon a Sant Pere Pescador, organitzat per B6000 crec, en definitiva és el Gr-2 Com que el recordava molt bé el miro de seguir tot i que hi ha algun punt on tinc de fer peu obligatori per a tothom.

Ens troben un grup de joves Boy Scouts, sorpresos de que passessim per allà, seguim i comencem a fer la primera important baixada, molt pedregosa, força humida i amb moltes romagueres pels voltants, ens deixa força marcats, els caçadors ronden els senglars, els gossos ens acompanyen un troç de la baixada, ara un cop a baix ens trobem a terres de Sant Ferriol, que haurem d'escalar, un continu puja - baixa.

Ermita de Sant Ferriol

Passejant o escalant?.
El ritme no és alt ni molt menys, el dia d'ahir en va deixat a més d'un tocat, més que res, conservem pel que pugui venir, jo per la meva banda només dic que espavilem o es farà fosc.

Vorejem tota la carena que dona la dreta a Besalú, pista i més pista, pesada, sempre amb més pujada que res, fins trobar un trencall que ens fa pujar a l'ermita del sagrat cor per un corriolet que et fa exprimir però que aconsegueixo pujar-lo.

Besalú, des de l'ermita

Façana de l'ermita del sagrat cor.
La nota simpàtica, la conversa amb dos paios que s'estaven foten un esmorçar de nasos i nosaltres mirant-ho. Espero que encara no busquin la ratlla que nosaltres seguiem.
Continuem la ruta, pista trencadora de baixada per anar a sortir tot pujant per pedres a Cal Jou, una finca amb cavalls i on també preparen menjars, passem de llarg per tal de fer una segona baixada per corriol, aquesta amb més d'alguna complicació pel mig.

 
En Miquel sortint del corriol.
Es continua direcció a Sant Jaume de Llierca, caminets estrets que vorejen el riu, rodadors, que inviten a anar ràpids però avui no toca.
Un cop atrevesem l'autovia que porta a Olot, arribem a Montagut on ens aturem un moment per fer un " kit-kat", es a dir un troç de barreta energètica per fer l'ultim tall fins Castellfollit de la roca.
De Montagut agafem direcció Sadernes per enllaçar amb la part més bona i millor del matí, senderons i corriols en perfecte estat per fer mtb, bé, bé, molt bé.

Sortim a la carretera que va a Oix i baixem fins a Castellfollit on ens espera una sorpresa, passar per baix i un cop atrevessat un pont d'onades, pujant la llengua de lava fins el seu cim, un cami de llosa en el que la gent es queda sorpresa de veure'ns pujar per allà.

Castellfollit de la roca

Curiós, està a 35 min de casa en cotxe i mai ho havia fet, ni amb mtb ni a peu

Fitxeu-vos al mirall, ni volent.
Segell a Ca la Paula on també aprofitem per menjar, jo ern particular uns macarrons i dos patates d'Olot, així el que ens espera podrà passar millor. Ja en portem 48 km i 1.270m de desnivell

Sortim de Castellfollit i enfilem direcció Olot, s'atrevessa la variant i pujem per la linia d'alta tensió, una pujada que ja deixa tocat a més d'un, renoi com puja.

Ultim esforç Ramon

En Marcos ja no sap si ho veu bé o no.
A partir d'aqui ens comença un tram de baixada fins Olot, sense complicacions, crec que sortim a la Font de les Tries, bonic lloc encara que tot té el seu preu i és la pujada al Volcà de les  Bisarroques crec, on l'ultima pujada t'exprimeix però la fem ( camp de tir antig ).

Abans d'arribar a la Font de les Tries
Baixem per una trialera en segons quins lloc complicada per fer-nos sortir a la Crta de Santa Pau, seguim per l'altre banda per caminets fins trobar-nos amb en Toni que ens acompanya per un desviament dels Tracks ja que no es pot passar per la gran quantitat d'arbres trencats per culpa del temporal de setembre.

Entrem ja a la Fageda d'en Jordà, pau i tranquilitat, amb els matxos que tiren de la carreta plena de gent, pedalem amb tranquilitat fins que ens porten a donar la volta al Volcà del Croscat.

Volcà del Croscat

Berenar per l'ultim esforç arggggggg!!
 Crec que a partir del quilometre 63, ens resten uns 18 quilometres de pujada, gens fàcil, molt complicada.
Es comença a enfilar per l'esquerra del volcà croscat direcció Santa Pau, terra volcànica, pedres volcaniques, encara aquesta primera zona es deixa fer, algunes rampes trencadores però el pitjor ens espera.

Les coses ja no es veuen tant clares
El pitjor el tenim al davent nostre i no es veu, no per que no sigui clar. després de rodar per corriols força amples amb molta pedra, comença la dura ascensió a l'ermita de Sant Abdó i Senén, el camí de les "Mil i una Piedras", costós, feixuc i que per primer cop durant un petit tram del 35% de pendent em fa possar el 36, aquesta realció però incòmode per a mi, la trec de seguida per por de caure de la bike, així que assentat i traccionant com puc arribo al cim, fita aconseguida, els companys van arribant, en miquel ha arribat primer però no ha tocat la campana, al cap de pocs segons arribem en Ramon i jo.

En Marcos donant el toc

En Ramon, tira fort de la cadena....

Sembla que la cosa s'acaba, al costat esquerra de l'ermita baixa una trialera, recta amb pendent i alguns trams per anar a peu, en Miquel la fa en la seva majoria, per no dir tota, el nivell d'exigencia és molt elevat.
No et queda ni temps per descansar, si volem tornem a ser al Jou en poca estona però lo fotut es que a la dreta es veu Santa Pau molt al fons i comença a fosquejar.
La pujada que tenim en fa tres com la que acabem de fer, un "mortirolo" que diu en Miquel, aquí l'equilibri i força és primordial, en Pepe ni ho proba, a peu tota ella, per la meva banda tota al damunt de la meva bici, en Ramon amb pocs peus i en Marcos a trams. A mig tram espero al Miquel que acompanya en Pepe però ell al damunt de la bici per indicar-li el camí doncs comença a ser fosc i al final el fem de fosc, no veient ni pedres ni res, però no es pot parar.

Arribem al cim, no sé si estem a Sant Julià del Mont, així ho indica el GPS, muntem les llums, una cadascun, i sort que les portavem ja que haviem llegit i molta gent ha quedat penjada per aquest tema.

Les dues Tall boy i l'home del Facebook

Fosc com la gola del llop.
Dos power led i dos Karma ens han de guia per la trialera de baixada, no en tenim prou de que sigui fosc que a més és una trialera i gens fàcil.
A més els dos GPS entren en "baterias bajas", n'aturem un per seguretat i seguim amb l'altre, bé de seguir res, només esperem que piti si ens equivoquem i, així passa, però només pocs metres. La nit fosca fosca, no es veu res de res.
Al finalitzar la trialera arribem a una pista on llegim El Sallent i Santa Pau, millor. Ens truca'n de Santa Pau per si anem, la resposta es de que ja arribarem, queda poc quilometratge però no sabem el terreny.
Seguim baixant i s'arriba a sortir a un "campamento" que després de reaccionar, tant en Ramon com jo diem que aquí ja hi hem estat, un de petit de colonies amb el cole i jo per portar-hi els meus, estem als campaments de rocacorba del Bell lloc, crec que és el Sallent
Ens truca en Jordi, li diem on sóm i ens aconsella buscar la carretera ja que queda per fer el tram paral·lel a la mateixa de Gr - 2 i amb la foscor no ens l'aconsella, per tant seguim direcció a Santa Pau per la carretera, uns 3 quilometres de pujada.

Arribem al Casc antic de Santa Pau, apartaments can Pere Petit, una dutxa i sopem a un restaurant del costat ja que ells no en donen, dir que entra dins la seva gestió.

Total 2ona etapa: 98,25 km i 2.895 m de desnivell positiu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada