VIES FERRATES

Un cop ja hem sortit tots tres, el dijous tocava dia de recuperació, de fet vaig agafar la Tallboy per anar a estirar les cames, de fet millor que no l'hagués agafat, estirar les cames poc, de fet 4 quilometres en bike, 4 a peu, encara per sort meva vaig passar fluix doncs a primer cop d'ull m'esperava el pitjaor quan vaig veure el tronc agafat al canvi xx, per sort meva, un cop arribat a casa era la patilla la que estava doblegada, el canvi ha rebut però de moment funciona, ara només cal ajustar-lo bé.

Patilla doblegada, encara que aqui no es veu molt bé

Una altra patilla de SC ja està en cami per tal de tenir-ne una altre de reposició, peces que sempre s'han de tenir, potser no portar a sobre quan fas una ruta curta, sí, quan la fas llarga i fora de casa, mai se sap, si la ruta es per pista no crec que passi res, si són corriols hi han numeros.

Aquest divendres vaig sortir amb en Miquel, a la trobada li pregunto que vol fer, mala pregunta, avui farem "vies ferrates", i la veritat es que varen ser 25 quilometres de corriols, pedres, romagueres i tot el que us pogueu imaginar, bike a l'ombro, talls a peu, llocs on un gran numero de bikers ni saben que allò es pot fer amb una bike, renoi, això si que és agafar tècnica al damunt de la bikei més si segueixes al Miquel, al seu ritme.

El dissabte em toca anar a la platja, jo però amb la bike, aquesta vegada sol, per tant una velocitat més elevada i circuit més dificil, el mateix des de Bordils a La Bisbal, llavors diverses variants fins arribar a Sant Antoni de Calonge, 47 km amb 35 minuts menys que els altres dies, el ritme fort, una mitjana de 22 km/h ja es força elevada.

Diumenge toca dia de descans, recuperació, també per fer d'altres coses, a la cpatura d'anecs.

En Jordi amb el premi

Dilluns torno a sortir amb en Miquel, aquesta vegada Alt Empordà sortint de Bordils, ens dirigim a Ventalló i acabem a Vilademat, i sembla que no hi hagin muntanyes, de fet no molt altes, crec que la més, el Puig del Segalar amb 177 m, bones vistes a Albons, L'Escala i el Montgri, pobles o nuclis nous per a mi com PalauBorrell, Garrigoles, pics nous com el del Segalar, el de Sant Pere, bones vistes, sense arbres, segons en Miquel els Monegros de l'Alt Empordà, no al anar tant lluny, avui amb calor i humitat, un castell nou, el de Sant Feliu de la Garriga, de vegades no cal anar tant lluny per veure petites meravelles.

Com que no sabem on anem, en Miquel improvisa, mal asumpte.

Retornem per Les Olives, descobrim un nou "fuerte del oeste", on practicaven, es de suposar, pinBall, ara abandonat, uns corriols nous ens porten pels boscos de Jafre i Colomers per acabar atrevessant la presa i fer la pujada de Santa Caterina, per rematar si no en teniem prou.
Han estat 57 km de ruta en poc menys de 3h pedelant, a la fi, les cames ja es noten, doncs sembla que no però es un trenca cames dels bons, a més de vigilar els caçadors de pluma que hi ha pels "cotos" privats per l'alçada de Ventalló.
Hem disfrutat i molt pels bons corriols existents per la zona, una zona a preservar, ara l'activitat de motos és molt baixa i el terreny estava inmillorable, a més la pluja caiguda aquesta nit havia refrescat la vegatació i era un punt per mullarte cada cop que et refregaves amb ella.
Sortides Santa Cruz.