COLL D'ARES

Un dimecres diferent.
Primer pel fet de que la sortida no ha estat per la zona on normalment es fa i, segona per que un company nou es va afegir a aquesta fita, bé, mes ben dit nosaltres ens hi varem afegir ja que va ser ell el que ens va invitar a fer la sortida.

Així doncs, en Ricard ens fa anar cap a LLanars per tal de fer una sortida per la zona que coneix molt bé.
A mi ja m'agrada, al Ramon també i al Miquel li va de mervella ja que el proper dia 28 es cel·lebra el Territori d'Isards que es per on es fa la cursa.

No hi ha res definit, comencem a pedalar a un ritme tranquil, de fet va ser la tónica de la jornada, direcció cap a Abella i Vilallonga de Ter, un gir inesperat fa que en Ricard decideixi anar cap a Coll d'Ares, jo, particularment m'és igual doncs no he estat en cap indret.
Retorn cap a Llanars per començar a enfilar unes estretes pistes emporlanades per darrera del municipi direcció a Camprodon, a partir d'aqui, perdo la noció del lloc, no sé on sóc, només sé que em fet ja força quilometres i encara estem no molt lluny del punt de partida, corriols divertits, empinats alguns, de totes maneres ciclables en la seva totalitat.

De cop em diuen que estem a la carretera de Camprodon a Prats de Molló i d'aqui recordo que al agafar un trencall passsem per un cami ombriol, per la Font Mosquera, per una baixada emporlanada i amb força pendent que no ha de ser gaire divertida fer-la al revés i tornar a una carretera on trobem un camping i s'inicia la pujada cap al cim que enuncia l'entrada.

Despres de fer una pujada no molt forta arribem a Fontrubí, un petit municipi pertanyeny a Camprodon, baixada i segons en Miquel ja estem en ple territori Isard, ell ho recorda perfectament.
En Ricard però, el fa pujar a Coll d'Ares per un altre cami que de ben segur desconeix i, efectivament així és.
Aquest es un cami -corriol perfecta, dur en certs moments però que es deixa pujar amb pinyons no molt alts.
Les vistes del mateix són espectaculars, tot i que l'ull de la càmera no és el millor.

En Ramon reseguint el perfil

En Miquel i en Ricard tot seguit

El pic del Comanegre, segons en Ricard

La ruta continua pujant, sempre a ritme suau, en Ramon es de suposar que deu tenir ja, el braç carregat doncs, portem força estona pujant i sempre en la mateixa postura.
Arribem al prat on s'enuncia que ens queden 2,25 km per arribar al cim, fotos.

En Ramon i jo  amb el maillot dels Pedals del Cister

Un curt descens ens porta al tram final, aquest amb més pendent, pedres i el cami en força mal estat, amb tot i això tothom al seu ritme arribem al cim, estem en territori Francés.
Unes coles al bar del coll d'Ares ens aturen uns minuts.

Cim del Coll d'Ares.

En Ramon, coronant el cim

Una curta pujada ens porta a fer un corriol curt, tecnic que ens aboca a un prat, a partir d'aqui enfilem una pista en molt bones condicions en territor francés, fins trobar la pista de baixada direcció Espinavell i Molló.
La baixada, un primer tram perfecta, una pista sobre una herba curta, una verdor impressionant, com un camp de futbol, recordava la baixada del pas dels lladres.
Una segona part més pedregosa, sort de les moltes tanques per el bestiar que ens obliguen a baixar del a bike i així descansar un instant.
Arribem a la carretera que ens porta fins Molló i Camprodon, un bon ritme de planeer i baixaada, el comentari ha estat que feriem si portessim una bike de carretera..........

Arribem a Camprodon, fem un tomb per l'interior de la població i enfilem cap a Llanars on ens espera el premi per la bona sortida realitzada.
Un total de quasi 52 km i 1.437 m de desnivell positiu, fent la cota màxima a 1.608m
No em tingut cap incidencia, una petita perdua d'aire a una vàlvula de la roda del darrera de la Mondraker d'en Miquel i res més, una bona clara en acabar i feleicitar al Ricard.

Quan vulguis ja podem tornar.