La sortida d'avui sense rumb, llavors passats els primers quilometres ho he vist clar i m'he marcat el propòsit de tornar a fer-ne mil més, es clar de desnivell, de qué si no?.
He començat pujant cap als Angels, camí vell de pujada per la banda de Sant Martí per enllaçar un bucle per la part del darrera que torna a sortir a la pista, d'aqui fins els Santuari on he assolit els 483m d'alçada, de fet la màxima, tot seguit i sense aturar-me per res, he seguit direcció a la pista que condueix a Sant Mateu de Montnegre, abans però m'he desviat a l'esquerra i he començat a baixar, primer per camí, llavors per l'excel·lent corriol, entre rieres, per enllaçar a la pujada que em porta fins Montigalà.
Al Montigalà, ja se sap, la bike a coll i pujar a peu
Des del seu cim, avui, les vistes magnífiques, des de Begur, La Bisbal, les medes, Roses i girant el cap, el Pirineu, avui blanc, blanc per la neu caiguda ahir, de fet ja era hora.
Només en 19 km ja en portava 770 m +, la ruta era la bona per cumplir el propòsit.
Encara quedava però, així que començo a baixar fins arribar a Montnegre, pedalo direcció a Sant Sadurní però giro a la dreta per agafar una forta baixada i anar a trobar un bon corriol fins un parell de cases, d'aqui torna a pujar, baixar, pujar fins arribar a Mas Vidal, segueixo fins Madremanya i per darrera, es a dir per camins fins Sant Martí.
Una bona sortida, 44 km, 1.211 m de desnivell i a un ritme de 17,5 km/h.
Sense incidencies, la Tall Boy de moment molt correcta, que segueixi, la Terralògic molt bé, quan m'aixeco al damunt de la bike aquesta no es mou i davant de qualssevol forat actua ràpidament.
Les Gavarres, costa i molt acabarse-les, muntanyes i muntanyes.
El nostre cel.
Avui tocava fer-ne 60 i 1.600 de +, evidenment no ho he fet, poc n'ha faltat, també la llum m'ho ha privat, però ja anava pel camí i les sensacions eren molt bones, ara en 2h 30 ja havia acabat.
Bona ruta, bons corriols, bones pujades, excepcionals vistes, en especial des del Montigalà.
ResponEliminaAcumulant quilòmetres i desnivell, tant li fa on els facis, aquests queden a les cames.
Quina sort poder pedalar les Gavarres, cap pic molt alt, infinitat de petits.
Avui ja fa 10 dies que no pedalo. Quina enveja poder sortir!