Setmana profitosa

Ja hem acabat les mini vacances, a partir de demà tot tornarà a la normalitat, el treball ens ocuparà més hores de les que voldriem i haurem de deixar les preferencies per una altre banda.

Uns dies aprofitats per tot, sortir en btt, amb la familia, descansar o potser no però de ben segur que si, l'únic que he trobat a faltar ha estat UNA sortida amb els companys. Sembla que això és un tema força complicat, possar-nos tots d'acord és tasca difícil i més si es té de fer un dia per altre.
Opino que si em de quedar per fer una sortida aquesta té de ser programada amb anterioritat i amb dies si no, no anem enlloc.

Sé que en Miquel no va poder acabar la cursa de Sant Jordi, ho sé doncs acabo de veure un link de les classificacions i ell surt com Abandonat, ja li preguntaré a veure que va pasar, tampoc en sé res mes, tampoc s'ha possat en contacte per poder sortir aquests dies.

En fi, jo per la meva banda he sortit, per que no, dia si dia també, sol, acompanyat, de btt, en carretera, una mica de tot, alternanant.
Pocs o molts quilometres, al menys per a mi, però he anat fent temps ben aprofitat per fer de tot, com canvia tenir descans i no tenir preocupacions.

Ara tornem a la normalitat, demà segurament descans, dimecres mirarem de sortir i així anar fent...., fins i possaré potser el proper dia 26 quedar tots plegats per fer la marató del Cap de Creus.

Fotos de la sortida de pre Sant Jordi amb en Ramon i en Miquel.

Curiós com vaig quedar el divendres al matí, com en Hulk, o dic pel color verd, no per res més.
A la foto no s'aprecia molt però us asseguro que eren de color verds al igual que les meves cames després de fer els corriols de la zona de Juià, Celrà i Sant Martí.

Sortida el diumenge amb en Jordi, de força no li en manca, técnica potser si, doncs baixant una curta trialera ja va passar per davant, sort que només va ser el cop i res més, bones cames, amb més hores de treball ja no aconseguiria seguir-lo. L'edat no perdona.

Per acabar, avui trenca cames, voltant per les Gavarres, no anant molt lluny, ni repetint tampoc, bé sí, un petit tram, però el puja-baixa i el ritme fan mal a les cames.

Es curiós que a mida que van passant els dies d'anar pedalant un s'acostuma al fet i si al principi et sents cansat amb el pas dels dies et vas sentint millor, sempre i quan hi hagi algun dia pel mig que no sigui del mateix ritme, vull dir que també va bé baixar el ritme i anar amb companyia.