Mare de Deu del Mont

Un dissabte diferent.
Aquest vaig estar invitat a un dels grups de sortida en carretera de La Bisbal, concretament hi havien dues sortides planificades, una fent l'alt de Sant Pere de Rodes i l'altre fent el cim de la Mare de Deu del Mont.

Segons em diuen, a mi em toca la segona opció.
Sortim de La Bisbal seguint la C-66, es a dir Corçà, Flacà, Bordils, Celrà i cap a l'autovia de Banyoles. Som un grupet de 16 unitats, de totes les edats, bé, des dels 27 cap en amunt, no sé quina edat tenia el més gran, potser uns 50 i no gaire més.
Entre el grup una sola noia, que ja sap de que va i pedala molt bé.
El ritme no es molt elevat, segons ells ja és el correcta doncs la pujadeta que ens espera farà mal.

A l'alçada de la pujada de l'Haribo, un del grup reventa, concretament el favorit, un tal Dani Salvà, xicot al que ja se li veu que té bona pinta, un paio de fisonomia semblant al Miquel. De favorits n'hi ha tres, la resta es veuen normals.
En aquesta paradeta un del grup abandona, diu que no es troba bé de cames i no ens vol endarrerir.

Continuem pedalant i al arribar a Melianta el ritme canvia de sobte, molt més ràpid, dos escapats, tres seguidors entre ells jo i la resta no sé on, anem fent relleus per la recta del Pla de Martís i baixada molt ràpida fins Esponellà, anem ràpids , passem Crespià i arribem a l'encreuament de Cabanelles on hi ha el trencall que ens ha de portar al Santuari, allà fem reagrupament, fet que fa més mal que bé però és el que hi ha, uns 4-5 minuts de demora fins l'últim.

Resten uns 19 kms fins el cim. De bon principi, el ritme és molt elevat, el grup es trenca i només 7 unitats anem al davant, em costa seguir-los la roda però ho estic aconseguint, no sé el que m'espera i tot pot ser que foti un pet i avall. Al principi es deixa fer, de fet fins el trencall de Sant Martí Seseres la carretera puja però suament, llavors ja comença a haver-hi un canvi de pendent que va anant a més, diferents curves de 180º, un paisatge d'alsines sureres i a mida que anem agafant alçada les vistes són privilegiades.

A mida que es va pujant el pendent va en augment fins arribar a l'alt del Collet del sucre on el port deixa de ser de 2ona categoria per passar a 1ª, tot un repte doncs mai havia pujat un port de 1ª.
De moment va pujant
Arribem a Sant llorenç de Sous, una ermita, manquen segons em diuen 3 kms i durs, el company no pot més, jo segueixo, el pendent continua fins al cim del 10-13%, no hi ha descans.

Al final arribo al cim amb l'altre noi que tenia al davant, excepte es clar dels dos capdavanters.
Bona escalada, ens felicitem i fem les fotos de rigor.
La resta del grup va arribant, tots separats i una demora de 15 minuts.

Altimetria

La baixada és d'allò més ràpid i divertit, som pocs els que segueixen el ritme, reagrupament a la benzinera de Navata per fer una cola, la majoria d'ells menjen i molt, donetes, sucres, xuxes, renoi quin festival.

De Navata seguim direcció Figueres, la atrevessem i ara direcció La Bisbal, el vent en contra ens fa la guitza i en un parell o tres de cops hem de fer reagrupament per trencament del grup on algunes de les unitas comencen a estar cansats i tocats.

Arribem a La Bisbal després d'haver pedalat 142 kms en 5 horetes.
Jo m'he sentit molt bé tot i no haver descansat des del dimecres, fent sortides amb la btt.
No m' esperava fer tants quilómetres però un cop hi ets, marxa enrera ja no existeix.

No ho tenia pensat com a repte però ara que ho miro amb altres ulls ja tinc un altre al sax, superar els 100 kms alegrament i fer-ne més de 140 i pujar un port de primera categoria catalogat per la majoria com a molt dur.

Satisfet per a mi que no sóc "carretero". Qui sap a lo millor canvio de tendencies doncs no em va desagradar, tot el contrari ja que hi ha estones per tot, xerrar, estar molt atent, apretar les dents en certs moments.... bons companys.