17/1/15

HighBall

Després d'un divendres que no convidava a sortir, si res més no per a mi doncs sortir de casa amb pluja, sigui elevada o no, ja no m'agrada, si pel camí me la trobo tinc de pedalar igual però sortir ja mullant-me no m'agrada, així doncs a casa i gimnàs.

Avui dissabte he tornat a sortir, l'idea era fer unes dues horetes, amb això he cumplit, en total 2h 24min en quilometres en volia fer igual que els dos dies anteriors, una mica menys, m'he quedat en 38kms i, en desnivell he tornat a superar els 1.000m, així doncs tampoc està tant malament.
Que podia haver fet més, sí, no en tinc dubte, però no en tenia ganes.

Avui he sortit amb la HighBall, tot bé, a la sortida he hagut d'inflar la roda del darrera ja que havia perdut l'aire però no he hagut de tornar a inflar en cap moment.
Una mica d'oli a la cadena i a voltar.

La highBall, rodant des del 2011


Sortida a l'inici freda, el termòmetre marcava 2ºC. llavors i gràcies al sol, la sensació de benestar ha augmentat però en cap moment he tingut calor.
Equipat amb culot pirata Assos TK607, jersei tèrmic Etxeondo i jaqueta reguladora ( no tèrmica) Q36.5. M'he posat les sabates SIDI Diablo, d'aquesta manera no tinc ni molt menys fred als peus.

La sortida l'he iniciat pujant pel dipòsit d'aigua de Bordils, corriols de la banda de Juià i he començat a pujar pel camí que va paral·lel a la riera de Valldemia. Continuo pujant fins 4 camins i vaig a buscar la carretera que puja als Angels. Baixo fins el diposit d'aigua dels bombers i continuo per la pista de baixada fins la pista de Mas Vidal, baixo per corriolet i torno a pujar per un altre corriol, trencat per l'aigua de pluja i brut.
Ara toca pujar fins el dipòsit i seguir per carretera, trencall a la dreta i baixo fins trobar els caçadors, tots a punt de matar no sé el que, però tots amb el rifle a la mà.
Vaig a buscar la pujada del pagès i toca fer-la a peu, aqui les Diablo penalitzen, son massa rígides, ni punt de comparació amb les Terraduro per caminar amb la mtb a l'esquena i pendent forta.

Un cop al cim toca gaudir de la baixada. no obstant encara faig alguna xinxeta que diu el Miquel, xinxetes que et treuen de punt però el mtb és així.

Corriolet final per acabar cremant els turrons


Arribant a casa amb bones sensacions.


Demà si el temps acompanya, més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada