Dies grisos i freds.

Avui era un dia per quedarse a casa, cel gris, un fred constant i sense amics per sortir, tres motius per quedarse i mirar una mica del mundial d'Handbol.

No obstant he fet un cop de cap i he sortit. Davant l'absencia d'en Miquel, recent operat i que té una setmana de recuperació per davant, també si ha sumat la baixa d'en Ramon, pel que sembla amb una distenció del menisc, renoi quin panorama, per no parlar de mi que desprès de una RMN al Trueta he quedat glaçat i amb un fred al cos que m'ha costat refer-me

Per tant davant les absencies decideixo sortir amb la KTM i fer un tomb fins Santa Pellaia. Equipat amb culot Assos LL607, llarg i molt calentó, jersei de merino manega curta , jaqueta Rapha Pro Team i sabates SIDI diablo, al cap, un casquet Assos per no tenir fred a les orelles, es que tenia tanta fred que no en volia patir més. així ha estat, a pedalar

Una primera part d'anar pujant fins a Madremanya, llavors baixada fins Monells i tram d'enllaç fins Cruilles, d'aquí cap a Sant Sadurní i comencem anar fins l'objectiu. Ràpid fins el començament del port, em resten 6 kms, tots marcats al terra, sense humitat a la carretera, asfalt perfecte, sense transit i fins a l'ermita a plat, una pujada en un primer tram dur amb pendent continua del 6.5%,  llavors ja més pausat i ràpid, amb una pendent constant del 2-2,5%.
Fot il·lusió veure com pots pujar aquest port a plat.
He allargat una mica més fins el trencall del Coll de Llumeneres, he girat i llavors he gaudit com un nen petit baixant, fent el meu rècord personal, segons Strada, jugant i traçant per tots els costats, com si la carretera fos tancada però no ho estava, de fet no he trobat cap vehicle fins a Sant Sadurní.
La tornada pel mateix que l'anada, uf, la pujada de Monells, quin mal de cames quan el pendent de cop s'enfila al 9%.

Content per haver fet tot el recorregut a plat.
Dia gris, fred, sense vent, hivern.

Perfil i dades d'avui amb la KTM

Ahir la protagonista va set la TallBoy, buf, feia molts dies que no l'agafa, quin gust pedalar amb una doble, quina comoditat....
Volta d'uns 40 km i recuperant un altre cop els 1.000m de desnivell.
Una volta sense incidencies, probant que les botes NW d'hivern, aquestes també serveixen per caminar, el però està en que la doble a l'esquena es deixa notar força més que la rígida, més si parlo de carregar l'Open.

Bonic el paisatge amb un dia clar, ahir, deixant veure les Medes a la perfecció, les rieres, totes amb aigua, el bosc perfecta, la bici perfecta, un dia complert.
L'hauré d'agafar més sovint aquesta bona eina, ara ja un any més vella, data del gener del 2011 i funciona tot a la perfecció

El pic curt del quilòmetre 20, a peu, només amb l'Open en pujo la meitat d'ell, sempre i quan no em patini el neumàtic del darrera i sàpiga pedalar com cal.
La resta de la sortida, pedalant amb comoditat, provinent tant del quadre doble com de les rodes roval carbon SL que porto muntades, aquestes encara amb els neumàtics Crossmark de l'Alta Via.