Sesta Godano - Borzonasca

Etapa avui de 74,8 kms amb un enllaç al principi neutralitzat per carretera de 14 kms, un desnivell positiu de 2.688 m i negatiu de 2.543. Veurem el que ens surt després de la teorica retallada.

La primera sortida és a les 8h, surt força gent, nosaltres ens esperem a les 9h, no sé si serà millor o no però en tot cas ara no plou però tampoc plourà a les 9h.
La sortida amb el grup dels bons, tothom junt i a unes velocitats de "peloton" ja que rodem per carretera, 14 kms neutralitzats, ritme 30 - 35 kms/h no està malament per escalfar.

Després de la neutralització comença la pujada, una pista semi asfaltada i emporlanada que més endevant esdevé terra i pedra.
En poc més de 5 min de deixar la neutralització comença a ploure, així doncs, jaqueta ja que estem a 11ºC i el paravents/pluja. Aquesta indumentaria ja no m'ho treure en tota l'etapa ja que sempre ens ha plogut i a estones ha fet molt de fred.

La primera escalada és dura, hem d'arribar al Passo della Capelletta a 1.083 m d'alçada, amb fort vent i pluja.
Adelentem al Cesar que encara va amb màniga curta, al poc temps pagarà aquesta insolencia.
Arribem després de planejar al primer ristoro, aquí ja atrapem als ultims de la primera sortida. Molt tocats, alguns ja han abandonat ja que les condicions climatologiques són dures, sobretot les dones.

Ara ens toca els primers trams de portage per pujar al Monte Ventarola, es fa dur però com que és el primer anem bé.

Baixanti abans d'arribar la Passo del Bocco, la cadena comença a fallar, xupades i al final la trenco, posen un enllaç ràpid i som-hi.
Per altre banda el fre del darrera comença a fallar, semba que ha agafat aire.

Tornem a agafar un tram asfaltat per començar la dura ascenció al Monte Ghiffi, d'aqui i tota l'ascenció al Pratto Mollo fent portage, ja he perdut la nició del temps, en Ramon queda endarrerit fent portage, jo al meu ritme, si no em glaçaré ja que plou i fot un vent de nassos, al cap de una horeta de portage arribem al refugi de Pratto Mollo, espero al Ramon i faig les poques fotos que avui he pogut fer.

Dir-vos que això del Pratto Mollo és el que és, un prat a 1.500 m d'alçada ple de rierols petits que quasi no es veuen, moll de peus, cames i cos. Lo millor és el que et queda a la retina dels teus ulls ja que els paisatges són indescriptibles.

No estem molta estona al refugi, el temps de que en Ramon mengi algo, jo ja fa estona que i sóc i tinc fred.
A partir d'aquest punt ens desvien, pista forestal de baixada, fred, alguns trams de forta pujada que fan que les cames ho notin per tornar a enllaçar amb les senyals de la AV i fer una baixada per corriol interiol de pedres, arrels, herba i terrenys en bon estat perfecta, també s'ha de dir que hem fet algun tram a peu.

Acabem el tram cronometrat al quilómetre 62, a la Squazza.
D'aquest punt fins la casa de colonies ens queden uns dotze quilómetres, tots asfalt però de pujada, us recordeu del dia que varem anar a fer el Puigmal i ens varem quedar a dormir a Can Gasparó a Planoles, doncs en Ramon ja va xerrar massa, mare meva, quin tip de pujar per arribar-hi, sort que ja no plou.

Arribem a la casa de colonies doncs avui dormim amb matalàs i llit ja que les tendes son molles i tampoc sabien com estaria el temps.
Aigua freda per dutxar-nos, fatal, habitació de sis persones que compartim amb els danesos i la parella mixta de la Francesca que evidenment avui no han fet l'etapa, crec que al segon ristoro ja han dit prou, com molts d'altres.

En Ramon entrant per sota l'arc de Belpiano

Avui toca rentat express

Aixi es fàcil que la cadena es trenques

Contents, la segona al sac

Quina pinta oi?

Un cop dutxats, intentar rentar la roba al màxim possible sota la dutxa i rentatda la bici, toca el manteniment, l fre del darrera es mort, decideixo anar al mecànic i aquest no té el kit de sangrar els Shimano.
Busquem una sol·lució i ràpida, muntem un SLX per passar demà i llavors el sangrarà.

No desmuntem el XTR, el cablejat interior ho complica

Doble maneta i doble pinça, frenar ja frenaré

Amb el problema sol·lucionat ja em ralaxo, ara tocarà fer una cervessa i anar a sopar per sentir el breafing de demà.

L'antipasti

Lassanya

Pollastre amb amanida i patates al forn

La colla dels italians

Durant el breafing molts es queixen de la duressa de l'etapa d'avui i de que demà és molt pitjor, alguns demanen a l'organització alguna retallada però aquests no cedeixen, les úniques condicions són que si s'arriba a la pujada del Spina amb més de tres hores et desviaran per no fer el portage, també per qui no ho vulgui fer podrà retallar en aquest punt, es clar sota una forta penalització després de l'últim temps.

L'Alta Via és l'Alta via, per això son els Brave.

Resum d'avui.

Com podeu observar, no ens han retallat res de res.