Avui, mentalitzats per a fer portage després del que varem sentir ahir, així doncs som hi.
La sortida avui, igual per a tots, a les 7 del matí, a tocat matinar i anar a esmorçar d'hora, per cert, aquests han millorat molt i per sort ja menjem bé, avui, amb embotit i tot.
El temps per sort ha millorat i fa sol, encara que la temperatura no es pas elevada.
Sortim puntuals, amb les indicacions del director, en Lorenzo que ens diu que qui vulgui abandonar i no fer el tram dur de portage ho podrà fer sota penalització, també ho pots fer-ho al segon ristoro.
La sortida la fem per la mateixa carretera que varem arribar ahir, o sigui una baixada curta per ja començar a pujar, primers trams d'asfalt i alternant pista fins ja fer el Passo de la Crocetta i arribar amb un bon ritme i descartant rivals a Barbagelata, el ritme imposat i anant fent relleus n'ha deixat a més d'un fora del grup, els danesos s'han enfonsat i alguns italians també.
S'arriba al primer ristoro, parem un instant per agafar platan i veure, tornem a enfilar amb la bici, avui amb doble fre al darrera encara que només en funciona un.
La baixada i planer es fan ràpids, baixada en petit grup de 4 unitats fins arribar al Passo de la Scoffera, control de firma i possible desviament per carretera pels qui no vulguin fer el portage.
Al cap de res, un desviament, ens diuen que ja podem baixar, davant nostre, uns 50 escalons per començar a escalfar, llavors, portage fins al cim del Monte Spina, brutal, passar de 670 m a 943 en un quilómetre, que llarg que s'ha fet, i no us penseu que i hagi cami, un petit corriolet que no deixa possar-hi els dos peus i la bici a l'esquena.
Les fotos ja parlen per si soles, algú veu el camí?, no ni ha, per l'herba alta i reseguint el tancat que puja i puja.
Perdo la noció del temps, en Ramon arriba al cim força més tard.
Però no solsment tenim aquest entrebanc, ens resta tot el Passo del Fuocco, un petit corriolet igual que el de pujada a l'Spina i anar resseguint el penyasegat de la muntanya. La vista és increible i més el que fem.
Curts trams on podem posar el cul a la mtb, dic curts per què ho son, torna a baixar, ja he perdut la noció de quantes vegades hem pujat i baixat, brutal, baixades que no baixem amb la bici i encara es fa més dur....., l'haurieu de fer per poder fer vos càrrec del que intento explicar.
Per fi i crec que després d'unes tres horse arribem a Colle di Creto i encara ens resta un altre tram de portage, pujar al Monte Alpe. Aqui ja s'ha afegit amb nosaltres un Genovés que portava unes SIDI i que els ha passat mes "put..." que en Cain, o com es digui.
Arribem a Crocetta d'Orero on i tenim el segon ristoro, massa lluny, per sort aquest és collonut i mejem força, el problema està en que només sortir de l'avituallament ja tenim un pujador dels que fan mal a les cames, però ja comencem a estar-hi acostumats.
Seguim pujant ports i tornem a fer portage per coronar el Monte Carmo, que en teoria deien que seria curt i es va fer llarg, molt llarg.
Seguim pedalant, trams de pista amb pedres i asfalt, un parell de ports curts d'asfalt però durs fan que en Ramon no pugui més, està força tocat i els gels ja no fan efecte, anem a poc a poc i ja arribarem.
Se li fa llarg però encara ens resta l'últim port que és una pujada per l'antic recorregut d'un funicular per pujar a un monestir.
Vinga, una mica més i ja i sóm, renoi, no s'acaba mai i per postres la baixada fins a Livellato és brutal, de descens, per acabar de rematar-nos.
Fi de crono.
Ens resta arribar sota l'arc, avui amb força ambient i la gent aplaudint a animant-he, bé, molt agraits.
Ja em fet l'etapa reina. Una més al sac.
Arribem i ens donen algo de menjar tot i que és tard, però de gana en tenim, així un plat de macarrons i foccaccia.
Tornem al campament, avui en un descampat, toca dutxa i servei de massatges.
 |
| Tornem a la tenda que ja no la deixarem més |
 |
| Dos dutxes, 60 persones, amb aigua calenta |
 |
| Renoi amb la baixada pujada per anar al campament, recordes el cementiri Ramon |
 |
| El menjador per la nit i esmorçar, avui, un bon sopar. |
La primera part tal i com dius a ritme ràpid, es vàren fondre els altres i jo em vaig desfer la meitat.
ResponEliminaLes tres hores de portage molt dures, massa pel que jo tenia al cap com a raonable, al iniciar les baixades també trams a peu, tècniques i prou seria poc qualificatiu, eren km i km de trialeres complicades, això si espectaculars.
Els últims 25km em vàren costar, el ritme inicial i la duresa de l'etapa en vàren ser els responsables, de totes maneres anar fent fins el final i ja està feta.
El cementiri, mentre feiem la pujada fins a la zona del campament a la nit era com a mínim especial de veure.
A tenir en compte que aquest dia va ser el primer que ens vàren fer sortir dues vegades al podi, segons d'etapa i segons a la general, un incentiu important.