Mines, castells i santuaris

Un diumenge després d'un cap de setmana força agitat requereix d'una sortida especial.
Feia dies que no pujava al castell de Sant Miquel, per això avui quan m'he aixecat i després d'esmorçar he agafat la Mooto X i he començat a pedalar.

La direcció la tenia clara, la resta ja no.
Enfilo cap a Juià, passo Mas Sagrera i direcció a Sant Joan, no obstant avui no calia pujar-hi, segueixo recta, fins a trobar el torrent per fer un camí que atrevessant un rierol i fent un curt repetxo de pedres et deixa al veinat de Masvalls.

A partir d'aquí ja puc agafar el camí que em portarà a Can Rafart o les Mines del Nen Jesús.

Escullo el camí que m'ha de conduir a les Mines. La pujada pel corriol trencat per les plujes és dura, no té descans, bé, si quan arribes al trencall que et pot portar a Can Dineret llavors afluixa i et permet disfrutar d'un camí ple de pedres de ferro i fullaraca de castanyer, ara a aquesta època, preciós pel verd intens que despren.

Un cop passades les tres boques de ventilació de les mines, s'arriba a la riera i toca pujar a peu, només un petit troç. Renoi com a canviat la potent baixada, encara recordo el dia que la varem baixar amb el meu germà i va acabar amb el llavi partit, ara es baixa molt bé, ho dic per que un cop pujada a peu l'he fet baixant amb la Moots.

Abans si que impressionava, ara......

Continuo pujant i agafo el corriolet marcat amb el vallat de fusta i corddes per que la gent que puja-baixa a peu tingui més seguretat.
D'aquí a la Font del Borni, ara raja, no crec que sigui molt natural aquesta aigua.

Segueixo pujant, el camí està força tapat per la vegetació que amb les plujes creix que dona gust. Arribo a l'encreuament del camí que puja a Sant Miquel per la banda de Celrà, el segueixo, la pujada que em queda és exigent i pedregosa, a més, la calor apreta.
Amb tot, arribo al cim del Castell de Sant Miquel, força gent. No m'aturo i segueixo la que hauria de ser la trialera de baixada i ara és un corriol de baixada fins la pista que condueix a Ca la Ferriola.

La deixo i tiro per l'esquerra per seguir un camí que m'ha de portar a Can Dineret.

Té collons la cosa, ara posaran un super aquí dalt?

Passo per davant de la casa i enfilo cap a Puig Estela, a la dreta veig una petita entrada amb una pedra de senyalització i m'aventuro, baixo i baixo...., fins arribar al camí que baixa fins la variant, així doncs em toca pujar per un cami empedrat i dur fins arribar al banc del pessebre... ja m'enteneu els que en sabeu.
Baixo pel petit corriol que porta a la torre d'alta tensió i surto a la carretera que puja als Angels.
A partir d'aquí segueixo els corriols paral·lels a la carretera. Avui es pujen molt bé doncs les arrels dels pins són seques i les pedres igualment.

A l'alçada del camí que porta a la Font de l'Alau, agafo a la dreta i vaig a buscar el corriol de pujada que es va fer per la cursa de Fornells  fins desembocar a la pista de Montnegre.
Toca arribar al Santuari, per tant amunt que no ha estat res.

Arribo al Santuari, no trobo, millor dit no m'aturo i baixo força estona fins Can Valldemia, a partir d'aquí i pel camí de baix, enfilo fins 4 camins i segueixo el recta per anar a trobar la baixada del pagés.

La baixada continua sent divertida, amb olor de pastilla cremada i discos ruents, no té tècnica, estreta però baixa.
Continuo pel camí i baixo fins la masia propietat de l'enginyer de l'escuderia Williams de F1, crec que és el que porta en Perez, de fet, la seva avia encara i viu.

BlatMoots.

Ara ja si de baixada, prenc la carretera fins Sant Martí vell i cap a casa.

Sortida divertida, amb variació de paisatges, dura per les "xinxetes" de la primera part, avui sense incidencies, la Moots és una Moots.

Queda clar segons el perfil que el pic dels Angels (km.22) és més alt que el Castell de Sant Miquel ( km.12)
Avui amb el conjunt Moots, maillot pel propietari del cuadre Mooto.