10/10/12

Ritme

Doncs si, feia dies que a les sortides amb els companys trobava a faltar allò que es diu "ritme".
Ahir podem dir que va ser una sortida amb ritme, amb fortes pendents, terreny sec, baixades molt ràpides i amb ganes.

Varem començar a enfilar cap a Vilosa, per carretera per anar escalfant les cames, en Ramon ens diu que no vol pujar als Angels ja que l'esquena la té adolorida i millor no apretar, per tant decidim anar cap a la zona de la Bisbal.

De Vilosa ja enfilem cap a Madremanya i tot seguit Millàs, no anem pas a poc a poc, de fet però no hi ha obstacle que ens ho impedeixi.
D'aquí direcció St.Sadurní, no obstant abans d'arribar-hi anem a la dreta per anar a trobar la crta de Santa Pellaia i agafar un cami molt trencat que ens porta al mig de la riera, la creuem força vegades, fantactis doncs no porta aigua i es pot fer sense dificultat.
A l'alçada del Moli enfilem camí cap als Metges, la pujada ja comença a ser d'aquelles que en diuen fortes, en Ramon no es queixa, així doncs apretem, seguim pujant i arribem al mas que hi ha en mig del camí, enfilem el bosc cremat i un cop arribats a la pista hi han dues opcions, baixar i cap a Madremanya o fer-la més llarga.
Es decideix fer la llarga, millor ,més divertit tot i que hi ha un corriol amb fortes rampes per llavors fer un tram de baixada fins tornar a enllaçar amb la mateixa carretera per anar a trobar la pista que ens portarà a Montnegre.

La pista al principi té un pendent del 3-4%, així doncs, plat i marica l'ùltim, en Ramon, l'última vegada o va pagar car i ahir, la part final que s'empipa força amb pendent continua del 10-11% ho ha tornat a pagar, tot i que força menys.

Arribem al cim, seguim per crta i al trecall de Montigalar agafem el corriol que ens portarà fins el Mas Estivalca, tornarem a sortir a la carretera que condueix a Quart per enfilar per pista fins als Angels, tornem a anar ràpids, molt ràpids i, per no perdre aquest ritme, la baixada fins Juià es encara més ràpida.

Bona sortida.

Sense incidencies, petis sorolls als R1 davanter del a highBall d'en Ramon, es de suposar que un del pistons no anava com hauria d'anar.
Troballa de 3 ous de reig.
A la fi, 50 kms, amb un desnivell positiu de 1070 m, la velocitat mitjana de 17,1 km/h.

Perfil del dimarts


Avui he tornat a sortir, la bike la mateix d'ahir, la SC TallBoy, el que tenia de ser fer un tomb, s'han convertit en 35 km i 770 m de desnivell que per no fer res ha estat força bé, doncs amb tot no he arribat ni als Angels, quedant-me a l'alçada de Can Valldemia.
M'he enmerdat per camins sense sortida, corriols per quedar ben esgarrinxat, troballa de bolets, més que ahir i per postres a l'alçada de Madremanya em trobo dos xicots que fent el recorregut del proper diumenge de la Copa Gironina a Sant Marti Vell s'han perdut.

Un Cadet i un infantil, els he acompanyat fins el punt on s'havien perdut, la corva abans d'enllaçar amb el cami de la pujada més forta i que s'ha de fer a peu. Ells han seguit les marques de la marxa a peu de Madremanya

Renoi, com van aquests xicots, mira que ho he donat tot i ells enganxats a la meva roda, amb tot, a una baixada d'extra que els hi he fet fer no m'han atrapat i a les pujades els seus sensors de bpm pitaven i força però al preguntar com anem, la resposta és: segueix així. Collons, sort que només han estat 5 quilómetres que si no peto.

3 comentaris:

  1. Feia dies que no tenia bones sensacions, ahir les vaig tenir. De fet un parell s'entestaben en que no ho fossin portant-me a un ritme força elevat.
    Content de que millors sensacions tornin, ara cal mantenir-les i millorar-les.

    Ja m'agrada que algú et tregui de punt, potser així entendràs una mica el meu patiment :-)

    ResponElimina
  2. Ei, que quedi clar que el ritme al meu final de recorregut d'ahir amb els dos xicots el vaig marcar jo, es clar que ells en cap moment es varen posar al davant, cosa que tampoc sé si podien, per tant aquest "algú" que em va treure de punt vaig ser jo mateix fent els 5 kms a tope

    De ben segur que si algú es posa al davant i apreta més del que jo pugui anar, afluixo i al meu ritme, es a dir el que fas tu quan apretem, només faltaria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. d'això teu s'en diu flagel·lar-se, pero com diuen els castellans "sarna con gusto no pica"
      El més important es que al finalitzar la volta ho fem satisfets, a vegades més cansats, altres menys.

      Elimina