La conversa, només un tema, s'estant cremant les Gavarres, els Angels.
Deixo ràpidament el telefon i pujo dalt l'habitació de casa des d'on gaudeixo de la vista de la muntanya, per sort no veig cap columna de fum, per tant d'aquí no ve.
Surto al darrera i veig la columna, aquesta ja impressiona, dels Angels no vé, si però de la banda de la Pera, això és el que em sembla en primer moment.
L'espectacle o no, ja ha començat, comencen a passar els hidro que venen del 'estany de Banyoles direcció a la columnata de fum, aquests volen molt baix, de moment en son dos.
Em preparo la bici i començo a pedalar, el transit de mossos i bombers per la carretera que porta a Sant Martí és elevada, no em complico ni vull maldecaps, tinc clar que el foc es situa entre Sant Martí i La Pera, això és el que em sembla.
Deixo la carretera i enfilo cap al dipòsit d'aigua potable del poble, des del cim tindré vistes a primera fila, el soroll dels Hidroavions, els helicòpters, el de comandament i dos més i les nombroses sirenes que s'escolten entre bombers i mossos em fan posar la pell de gallina durant tota la pujada fins el pic de Sant Martí, allà m'aturo i contemplo el trist escenari.
La columna de fum és important, s'observen flames al voltant del barri de Vilosa, ara, a aquestes hores ja tenen totes les persones fora de les cases.
decideixo deixar l'escenari per anar pujant muntanya amunt, pel camí de Can Valldemia i enfilar cap als Angels, des del cim es pot veure com el foc avança ràpidament, el vent i ajuda i molt, a més, el començament del mateix ja el tenen molt frenat però ara s'esten cap a la banda de Flaça.
Ja tip de veure el desastre, decideixo baixar cap a casa, arribo a Sant Martí Vell on els camions dels bombers fan la càrrega d'aigua des dels hidrants, molta gent ajudant i donant-los suport, que més si no?, la nit els serà molt llarga.
L'endemà dissabte, toquen les vuit del matí i els helicòpters ja comencen a sobrevolar la zona, encara tenen feina doncs encara crema. menys, molt menys. Al cap de poca estona passen pel damunt de casa 4 hidroavions amb les cisternes plenes.
Decidim amb en Jordi anar cap a Sant Antoni de Calonge, li dic però que haurem de pujar cap als Angels per evitar el tram de carretera i tot el merder que tenen muntat, a més, la carretera C66 i la d'accés a Sant Martí estan tallades pels Mossos.
Demanem permís per passar i ens el concedeixen, sabedors que enfilaré cap a l'altre banda del foc, trobem una altre patrulla que ens atura i els comentem el que farem, ens donen pas i enfilem cap als Angels per tornar a sortir a Madremanya i evitar tot el tall del foc, aquest ja molt controlat gracies a la tasca dels mitjans aeris.
Arribem a La Bisbal i enfilem cap a Fitor, en Jordi es troba cansat i decidim fer la ruta vermella per evitar les fortes pujades de la negra i després baixar per Vall Llòbrega en compte de Calonge.
En total uns 4 kms menys però més desnivell ja que hem hagut de fer la primera pujada que no la fem mai.
Diumenge decideixo anar a veure la zona zero, el bosc cremat, els corriols, no tots però alguns dels que feiem ara són grisos, encara hi han punts de flames, petites, dos unitats de helicòpters, el de control i un amb la mànega a punt però sense actuar.
Les unitats de bombers terrestres esmorzen, cansats, vigilen i a punt per apagar qualssevol altre indici, avui el vent ha canviat i bufa tramuntana, molts metres de mànegues estirades pel bosc, tindran feina a recollir.
Quan veus això et sap greu, sens una cosa dins el cos, com si haguessis perdut quelcom
No es molt el que ha cremat, si però que et sap greu veure zones que fem amb la bici i que disfrutes de la natura veure-ho ara gris, sense color i fumejant.
A la fi de la ruta trobo un senyor gran, ell recorda quan tenia 7 anys el gran incendi de les gavarres del 1.928, ara en té 91, conserva el seny i fa funcionar un petit quad amb el que es mou per tots els caminets de la banda de Madremanya, m'explica com s'ho feien per intentar apagar el foc on evidenment no tenien els mitjans d'ara però tenien quelcom de guanyat, abans el bosc s'explotava es conservava net i era el negoci avui, el bosc és un polvorí ,ningú el neteja i tot són pèrdues.
 |
| L'orígen del foc del divendres. |
Sense cap dubte una perdua.
ResponEliminaPer sort el foc s'ha pogut controlar i evitar un desastre major. Si el vent hagués canviat abans de tenir-lo controlat, possiblement tindríem una catàstrofe com la de la Jonquera.
Està clar que amb la resta de combustible que vàren deixar les nevades si es fa foc aquest te molt per cremar.
Extremar les precaucions i mirar de modificar les polítiques ambientals i d'explotació dels boscos.