Objectiu 2.913

El dia D, divendres 17 d'agost.

Ens trobem a Ribes de Fresser tota una representació, 6 bikers, en Miquel, Ramon, Ricard, Marcos Juan i Jo, 5 rígides i una doble, d'aquestes, 4 29ous i dues rodes 26s, l'objectiu era molt clar, coronar el Pugimal.

Sortim si fa o no a les 8h del matí, comencem a enfilar per la carretera de la collada de Tosses direcció a Planoles, al arribar al poble, ens desviem cap a la dreta direcció al camping per anar a trobar el GR que ens ha de portar a Dorria. El ritme fins ara és lent, la gent està molt concienciada de que la ruta es llarga i dura, a més ens espera una forta pujada, de fet tot el camí fins el cim serà pujada.

El tram de Gr de Planoles a Dorria talla la monotonia de l'asfalt, tram més divertit, sense dificultat, encara que em hagut de posar peu al terra en dos passos de la riera, alguna pujada dura, curta.
Arribem a Dorria, últim punt per agafar aigua sí es necessari i començar a enfilar.

A partir d'aqui, tot pista en bones condicions fins a la Creu de Meians, pista no planera ni polsosa, pista amb força pedra, pujades sense complicacions, anar a un ritme, aquest continua baix, de tant en tant tiro una mica més per estirar les cames, llavors afluixo i espero.

El paisatge de moment encara es sofert, vull dir que en passar per mig dels pins negres encara veiem verd, es en arribar al cim on es deixa el bosc i comença la pujada per l'herba fins la Creu que el paisatge canvia radicalment, tot el prat es de color taronja, l'herba està rostida, el sol apreta però l'aire ja es nota fresc, això fa que l'arribada a la Creu sigui més fàcil.

Arribem a la creu i fem la parada per esmorçar.

La HighBall a la creu de Meians.

Arribant despres de l'esforç.
Paisatge cremat pel sol.

Un cop recuperat força per l'esmorçar ens toca enfilar les dues fortes pendents que hi ha després de la creu, pujades en que es fa el primer tram però llavors ja ens resultat per tots impossible i es que arribo a veure pendent del 38%, millor no mirar, empenyem les bicis fins dalt, llavors tenim un curt tram ciclable i la segona tanda, aquesta al principi igual de forta i llavors ja es pot intentar pujar i esforçant pujar-la.
Atravessem la valla per entrar a França i continuem pel camí, ara una lleugera baixada fins tornar a trobar el filat per fer els últims quilómetres fins el Pas dels Lladres, cami amb una pendent fixa del 10-12%, amb molta pedra, calor, sense cap sombra.

Pas dels Lladres, el Puigmal al fons

Panoramica

La pujada es fa feixuga, arribem tots al seu ritme, fem un petit reagrupament per fer ja els últims 20 min al cim de la bici i encara a peu l'ascensió final, ens manquen uns 400 m de desnivell per arribar als 2913m.
Tornem a pujar, de moment ciclable, fins arribar a un punt on em de començar a fer alguna que altre birgueria per evitar les pedres, més aviat peu al terra i començar a carregar la bici.
Veig els companys que van venint, en Ricard diu que ja en té prou i vol tornar enrera, que no li cal pujar, no sé qui el convenç per seguir pujant. Arribem a la part final mig ciclable, a partir d'aqui, un corriolet o no zig zagegant la carena et transporta fins el cim, en Miquel al davant, bici a l'esquena i comencem a enfilar, no pots caminar bé, la forta pendent i les pedres ho impedeixen, així la major part del camí la fas de puntetes, per anar agafant grip, els bessons noten l'esforç, a més portem uns 10 kg més a l'esquena i aquesta ho nota. En Miquel i jo ens distanciem, costa respirar, vull dir que noto l'alçada o el cansament.
De cop em giro i veig els companys al fons, assentats fent un "kit-kat", segueixo pujant, gent que baixa ens mira amb cara de sorpresa en veure'ns pujar amb la bici a l'esquena, no sé el que pensen, jo si sé el que pensaria si fos a l'invers.
De cop, fa una corba i ja es veu el cim, pocs metres, l'últim esforç i arribem al cim, unes 20-30 persones també estan allà, gent que ha pujat a peu, per la mateixa carena, per la vessant de Nuria o per Fontalba, tots estan al cim.

La vista avui es bona, tot i que el fons està encalitjat. No fa fred, tot i que l'aire es fresc i aquest al cap d'estona, força la que m'he hagut d'esperar, es deixa notar i començo a tenir frescor al cos.
En Miquel ha baixat a veure si trobaba el bidó que ha perdut a la pujada, de pas ha anat a veure els companys, en Ramon en baixar-se la bici de l'esquena ha tallat el neumàtic i han hagut de posar camara, la resta va venint.

Arriben tots, satisfacció per haver pogut conquerir un cim que se'ns havia resistit força cops, ja sigui per abandonar a mitja pujada o per fred i tenir més seny que de lo altre.

Felicitacions, hem fet el PUIGMAL, 2.913 m



Un cop ja ens em refet i admirat el paisatge des del cim ens toca baixar, escollim la vessant que puja de Fontalba.
Un primer tram ciclable, llavors toca baixar de la bici i tornem a pedalar fins que la muntanya es talla en picat i comença un descens a peu i dificil.

No cal dir res, qui s'atreveix?

Un cop finalitzat aquest tram dur, el camí fins Fontalba no és fàcil ni molt menys, ciclable si però amb molt de compte dons hi ha molta pedra i força pendent, els braços comencen a patir l'esforç de la baixada ja que no pots anar ràpid i els frens aguanten el que poden.

Amb tot, arribem a Fontalba on decidim agafar la pista que vé de Queralbs per baixar a un ritme frenètic, jo no sé si teniem ganes d'arribar a Ribes o que n'estavem tips de pujar i baixar lentament que ens varem treure tota l'adrenalina acumulada per baixar com folls, seguint no només fins Queralbs si no, continuant per carretera fins a Ribes.

Sort la nostra que ens espera un bon dinar de germanor i comentar la jornada, una bona jornada on per fi em aconseguit un altre objectiu.