10=6 ERMITES

Santa Coloma de Farners, 8 h del matí, 0ºC, només amb això les ganes de pedelar ja no són les que tenen de ser, baixo del cotxe i la meva primera impressió es de que avui passaré fred i més quan la primera imatge és en Ricard vestit de rigurós hivern, amb això ja n'he tingut prou, la resta ja ho he comprovat jo mateix.
Equipat amb culotte llarg d'hivern, un de vell, ara deu tenir com uns cinc anys, samarreta termica que al moment l'he deixada hi m'he possat el maillot Assos de manega curta i això si, la jaqueta Gore d'hivern 100%.
N'hi ha hagut de més agosserats, com en Miquel, amb pirates, manegots (dobles) i una jaqueta prima, els altres excepte edn Ramon amb pantalons llargs.

Un cop ja introduits en que tenia de ser la visita a 10 ermites, comencem a pedelar seguint la ruta del Wikiloc baixada al GPS Garmin Edge 705 que, si res més no, no s'equivoca i et reprodueix la ruta a la perfecció, en aquest aspecte un 10, llavors les modificacions que facis de la ruta ja és un altre temari.

Es comença a pujar al primer punt de destí, l'ermita d'Argimont, encara que abans ens hem perdut l'ermita de Farners, des de lluny l'hem divisada, una ermita espectecular des de baix, on et preguntes com s'ho podien fer per arribar a dalt d'aquell punt de la muntanya i construiri una ermita, però és la realitat i abans eren capaços de tot i més.

Una aturada per pujar per les escales que et condueixen fins dalt i poder veure les vistes, en baixar, en Miquel ens diu que el camí del lateral ell l'havia fet als 100 de les Guilleries i a la Copa Gironina, que baixem, no arribem ni a fer 100m, es un camí fet per descenders, no per nosaltres, es a dir no cal agafar la bike a coll, decidim seguir al GPS i tornem per on hem pujat a la recerca de la segona ermita.

Les pujades es comencem a fer notar tot i que no eren de molt desnivell, la pista amb molt de sauló, als trams de baixada no et dona gens de seguretat, més aviat sembla que la roda del davant tingui de sortir disparada.


Tot seguit arribem a l'ermita o això és el que sembla, encara que de romànica no en té res de res.
Seguim endevant i a la recerca de la següent ermita ,potser la més bonica i espectecular de les que hem vist, Sant Pere Cercada, una abadia benedictina situada a 430 mts d'alçada.




El més bó que podiem fer abans d'assentar-nos en un dels bancs de l'entrada al conjunt benedictí, es castigar al que ho organitzava, deixant-lo lligat del coll i empaitant-li l'esmorçar, sort que sóm companys i l'hem deslligat, si no ja el tenim congelat al davant de la porta de l'ermita on era on castigaven als homes i dones de mal veure.









Un cop esmorçat i ja havent-nos refet del tot continuem la ruta, direcció a Santa Victoria de Sauleda, ermita de secle XI. La ruta continua igual, per camí o pista força ample i sense cap complicació.




Ha estat la visita a l'ermita més curta, aquesta es troba a una altitud de 589 m, hem anat ràpids, veure-la, fotografiar-la i seguir la ruta, hem de suposar que l'esmorçar ha fet efecte i teniem ganes de pedelar.

A per cert, el company virtual que en teoria seguim es troba molt lluny de nosaltres, crec recordar que el tenim a uns 8 km.

Anem seguint, cal dir que la ruta es troba perfectament marcada, si no és per GPS aquesta es pot fer anant seguint unes marques blanques (papals) que et diferencia de les altres marques, com ara els GR, PR, o CR



Es comença a fer una baixada llarga i aquesta vegada decidim no seguir al GPS i ens endinssem al bosc per seguir les marques blanques, tot baixada que al cap de poc ens torna a enllaçar amb la ruta que seguim, ara direcció a Sant Miquel de Cladells, arribem a l'alçada de l'eix transversal català, passem pel lateral i llavors dos decideixen seguir les marques blanques i els altres tres seguir el GPS, tots dos grups hem arribar on era previst, fortes rampes encara que curtes fins a l'ermita, aquesta del secle XIV i enganxada a una casa peiral.


A partir d'aquest punt, tenim una baixada no molt llarga per començar a fer el tram més dur del recorregut, l'ascens a l'ermita de Santa Margarida de Vallors, cal dir que també çes el tram on deixes el cami-pista per realment fer el que nosaltres en agrada, caminet brut al principi, amb pedra solta i a la seva part final unes dures rampes on més d'un pel que he sentit a possat peu al terra, on ha començat el petit calvari per en Ricard.

No acabava aqui la pujada, una altre derivació del camí amb marques blanques que sort que em tornat enrera doncs jo crec que ens espera un calvari fins les roques del Rei, em seguit endevant, pujant això si, no amb les pendents del tram anterior, pujada continua, a ritme, de bon fer, potser algun tram dur però curt.

Arribem a l'ermita del Pedró a 920 mts d'alçada, situada al davant d'un majestuós castanyer i abans d'arribar-hi una pineda de pins negres imponents on si el dia no era gaire clar, s'ha fet fosc de cop, de fet crec jo que des de Cladells fins a aquest punt, lo millor de la sortida.

Tal i com us comento, esposo les imatges:




En Ricard es comença a trobar malament, sembla com si tingués una "pajara", més ben dit, la té del tot i per això li fem menjar l'altre entrepà que es portava, de pas, en Pepe també aprofita el temps.
El fet està en que en Ricard no se'n veu en cor de seguir, per tant decidim anar direcció al Subirà que és on va la ruta per agafar el camí cap a Santa Creu d'horta, ermita que juntament amb Santa Barbara i Sant Andreu de Castanyet hem hagut de deixar-les doncs quan un company no es troba bé, els altres no l'abandonem, només faltaria.

Ara bé un altre dia, tria una altre baixada, renoi, que n'estat de pesada la baixada del Subirà fins a Santa Coloma.

Arribem a Santa Coloma després de 6h i 27 min, havent pedelat 4h i 43 min, a una mitjana de 14,2 km/h, hem fet un total de 68,53 km amb un desnivell positiu de 1.956 m.
Crec que està molt bé.
Incidencies, cap, les bikes estan molt ben afinades, només la baixada del Ricard.

He consumit un total de 3.492 cal que el dinar a Can Merla s'ha encarregat de repossar me les.