No ha estat com ahir, ahir una sortida curta, intensa, però a la fi lenta per culpa dels manegots plens de bolets, una imatge bucòlica que no vaig fotografiar però que semblava que del meu manillar sortíssin dues "alforges" plenes, curiós.
Avui, la sortida ha estat diferent però que qüasi acaba igual, menys mal que m'he dit que anava en bike i així ha estat, excepte uns 15 min que m'he passat buscant el que hi ha dins el bosc i omplir la butxaca del darrera de la meva armilla, quan l'he tingut plena he dit prou i a pedelar, en total 950 m de desnivell i 32 km, bona sortida, uns primers trams durs, no de pendents del 30%, a mi les pendents màximes m'arriben al 23%, com deuen ser aquestes pendents tant dures que alguns descriuen?. Ja ho sé , vas a peu i s'acaba.
No he tngut cap incidencia, bé si la roda davantera de la meva bike, una small blog 1,95 no és l'ideal per baixar sobre pedres mullades, per això en aquests punts disminuia la velocitat per tal de no sortir disparat per davant.
No he begut, tampoc portava aigua, necessitat?, si n'hagués portat hagués begut però...
He trobat un ciclista, ningú caminant, això que he voltat per la zona Gironina.
Que bé, MTB,MTB, ruixats, nuvols i sol i per sobre de tot pedelar.
Es ben cert, tant les salamandres amb l'aigua com les papallones amb l'aire uns bons indicadors de qualitat.
ResponEliminaMica en Mica sembla que anem recuperant els espais i que els mantenim amb un mínim equilibri.
Això pels que voltem pel bosc es una bona noticia, pels que no hi volten també ho es, ja que si be no el gaudeixen directament, si que ho fan a través dels beneficis que aquest genera.