SAbia que aquest divendres no podria sortir a les 15:30 com cada setmana faig, així que tocava sortir a les 18:30, horari que encara que no es fosc, sabia perfectament que hauria de necessitar els llums, doncs acabaria de fosc.
La bike escollida seria la Niner, no havia sortit mai en la foscor, per això la vaig escollir, el que no sabia és que l'endemà l'hauria de tornar a utilitzar.
La ruta escollida va ser la pujada als Angels pel camí vell però en comptes d'agafar la pista nova quan l'acabes, desviar-te a la dreta i continuar, aqui ja vaig encendre la lluminaria, encara no era del tot fosc, entre la llum natural i l'artificial, aquell punt on es dificil veure.hi.
Més amunt, ja direcció a la Font Pixarrella, la foscor ja era total i els llums a plena potencia han fet que la iluminació fos com la d'un circuit de F1, tot i que sempre ens dessitjaries més.
El silenci de nit es total, qualssevol moviment d'alguna castanya que cau de l'arbre o d'algun animaló nocturn que comença la seva jornada és perceptible, que bé, et sents diferent, rar.
La percepció del camí, al no saber si els forats són grans o petits és completament diferent i baixes sensa manies on de dia les tens.
Bona sortida, repetiré ja la setmana vinent, segurament els dies de cada dia ja que a les 18:30 es l'horari en que em puc començar a moure.
Una sortida de 28 km i 1h 35 min., un aperitiu del que m'espera demà.
Ara ja comnces el costat fosc del MTB.
ResponEliminaDe totes maneres, ja deiries doner-te compte de que una rigida 100% de nit no es la millor companya, ja que les irregularitats que no veus les notes directament als braços i l'esquena. Al menys en el meu cas es així, millor la doble per sortir de nit.
Sense cap dubte, sortir de nit es tota una experiència.