Uns 104 kms en que varem fer de tot, anar en bike per suposat, patir a sobre d'ella, baixar per corriols técnics, d'altres massa ràpids però superant-ho, mullant-nos els peus ja que les rieres a atrevessar passaven totes, tenir de superar obstacles com arbres caiguts per les nevades del març i anar a peu per la seva culpa, saquejar l'única màquina expenedora que varem trobar, la gana ens apretava, la sed ja ens feia salvatges, però sobretot, disfrutar i gaudir d'una bona companyia com són els AMICS.
La sortida a les 8:45h direcció al Santuari dels Angels, passant per Sant Marti Vell i agafant el camí antic per enllaçar a la pista que puja del poble fins la carretera, un cop al cim, agafem la pista que ens porta a Sant Mateu de Montnegre, llavors ja comença una zona amb sauló però que amb la pluja ha fet que el terrenys sigui més bó, es a dir no et doni aquelles sensacions de que la roda del davant s'en va.
Un cop acaba el sauló, comença una baixada pedregosa fins la riera de montnegre i llavors torna a ascendir per arribar a Montnegre, punt en el que fem el primer móssec del dia, que ja convenia.
Seguim cap el segon tram, fita: Els Metges.
El tram trencacames, baixades, pujades, planers, rieres, fins arribar a Sant Cebrià de Lledó, fer el segon entrepà o acabar el primer i un refresc per agafar força.
Vista des de SAnt Cebrià de Lledó.
Seguim pedelant: Tercer Tram.
Sortida dels Metges per arribar al Puig d'Arques ( Puig de les Gavarres) i d'aqui un descens fins a Calonge, on arribem a l'urbanització Rio de Oro i ens preparem per fer la pujada al Puig Cargol, una pujada dura per la seva continuitat i llargada, a més el sol apreta encara que et deixa respirar molt bé.
Vistes des del dipòsit d'aigua potable al Puig CargolDescans i fotos obligades o no, es comença a notar el cansanci, tot i que només estem a la meitat del recorregut.
Iniciem el quart tram: Fitor-Puig d'Arques.
Des del Puig Cargol fem un recorregut corrioler, en principi el primer corriol de baixada és perfecte, encara que tenim una petita incidencia doncs una pedra doblea la tanca de la meva roda posterior i aquesta es posa dins el disc de fre, no obstant a part de sortir pel terra aconseguim posar-ho bé sense trencar res, continuem, ara ens toca baixar un altre corriol, aquest molt més tecnic i pedregos fins el Castell de Vilaromà, on en Pepe cau donant-se un cop a l'espatlla esquerra, en principi sense consequencies però que a la fi del recorregut se'n resentia.
Corriols, camins mig abandonats i una excel·lent pujada de lloses ens porten fins a Fitor, aqui ja en Pepe el veig a les últimes, sort de la màquina expenedora i a les estrelles que el fan revifar com a una planta quan li manca aigua, un canvi providencial i necessari per afrontar la pujada fins al Puig d'Arques al que sembla que no i arribis mai.
Cinquè Tram: Puig d'Arques-Bordils
Ara ens toca el millor tram de baixada llarg que ens podem trobar per la zona, des de el Coll de Bregó fins la Font de'n Mercader i anar seguint per corriols plens d'aigua per l'escorregut de la muntanya fins Cruilles, quina passada, com es disfruta tot i portant uns 90 km a les cames i els 2.850 m positius.
Des de Sant Sadurni fins Bordils, una pujadeta que s'entrevessa a l'alçada de Millàs i la resta carretera per anar estirant les cames, o no, sort que varem fer-ho si no estava previst un trencacaments per la línia eléctrica que t'acabava rematant, això toca per un altre dia.
En definitiva: 104 km, 2.850 m de desnivell, 8 hores pedelant i 2:30 h aturats ,1 bidó i mig d'aigua fresca, 1 entrepà de formatge, dues barretes energètiques, una power bar de cereals amb maduixa excel·lent i una de nous amb xocolata que ja sabia com era, dues coca coles i un aquarius. El sopar va venir despres.
En Pepe i en Marcos atrevessant una riera.
La Blur i la Ibis descansant als Metges.Es clar que l'altre vaig estar aturat 45 min, en aquesta l'hem triplicat i això es deixa notar a les cames, a més en segons quins trams el ritme era inferior, no vull dir lent, era el ritme a portar per una sortida en grup, quan vas sol, tu et regules i t'ho manegues com vols.
Quan repetim, que segur que ho farem, les aturades han de ser de menys temps, encara que siguin més, quan més trigues a pedelar, més et costa aafar el ritme que portaves.
La part final de la primera sortida, pujar als Angels va ser molt dur, aquesta vegada al fer el tram de Calonge-Fitor ha anat molt millor, fent que la part final la puguis fer sense problemes de tenir de forçar massa les cames.
En definitiva: Cal repetir i amb la gent que erem o més, doncs en faltaven i segur que i voldrien ser-hi.
De ben segur que repetirem, fer sortides d'aquest tipus es interessant jas que et permet passar el dia sencer gaudit de la bike i dels companys.
ResponEliminaCom dius va ser un èxit, ja que al sortir en grup no sempre es fàcil trobar el ritme adequat per a tots i per a tants de kilòmetres. El ritme que per un es ràpid per l’altre es lent, quan un està cansat la resta estan be o al revés, es per això que es un èxit haver-la realitzat tot plegats sense problemes.
Ja fa temps vàrem parlar de realitzar una sortida llarga al mes, potser no cal que sigui de 100km, però si de mes dels que fem normalment.