MONTIGALÀ

Tal i com ha reportat en Ramon al seu blog sortida des de Bordils, d'aquí als Angels passant per la variant del camí antic de pujada que enllaça amb la pista nova fins al Santuari, hem agafat la pista que porta dels angels fins St.Mateu pel diposit i al arribar a la carretera hem agafat un camí nou per sortir a l'alçada de l'església, llavors sauló tal i com diu, perillós ja que les corbes són peraltades al revés i et dóna la sensació de que la roda del davant tendeixi a patinar i relliscar en qualssevol moment, per tant prudencia baixant doncs no cal arriscar.

Baixada i pujada fins Montnegre per girar a l'esquerra i fer un km d'asfalt per pujar fins el Montigalà, un pic que no és molt alt però la seva vista és impressionant.

Hi han hagut dos bikers i un que anava a peu, es a dir no ha pujat al Montigalà amb MTB, cal dir que jo tampoc en tenia ganes però en Miquel ha insistit que si es puja es puja amb tot, per tant bici a les espatlles i espavilat.

Ibis i Focus al cim.

Des del Montigalà hem baixat fins a Montnegre per continuar aprox un/dos kms de la pista fins a la Crta.de Santa Pellaià per desviar-nos a l'esquerra per enllaçar amb una altre pista i agafar un corriol per arribar al final a la pineda.

D'aqui pujada a talls al damunt de la bike i d'altres a peu i saltant els pins del cami per anar fent troç i arribar a Mas Vidal i fer la pujada fins Madremanya, després carretera fins Bordils.

Incidencies: Cap, les bikes han funcionat a la perfecció, només en Ramon ha graduat la pressió de la seva forca un parell o tres de vegades fins trobar-li el punt òptim, la resta perfecta. no puc dir calor per l'època en que estem, direm que xafagor si, inclús hem comentat que l'aire es fresc en segons quins trams, també i cal dir-ho que en segons quins semblava que baixava foc, això és el que té el bosc mediterrani i l'estiu.

Feia dies que no sortia amb la IBIS, m'ha agradat i m'he sentit còmode amb ella, tot i que la ruta ha estat llarga i dura, uns 47 km amb 1230 m de desnivell, no m'ha cansat, bona bike, està bé recordar aquestes quan fa temps que no l'agafes, jo crec que en tot l'estiu no havia sortit amb ella, el muntatge de la segona Ibis i el fet de que en Jordi l'agafés m'ha fet enveja i l'he tret.

Aquesta setmana ja és el tercer dia consequtiu que surto, bones sensasions, dijous toca descans per divendres tornar a arrancar sempre que el temps i pel que sembla si , ens ho permeti.