Em començat pujant als Angels i de fet el ritme ja no ha estat els dels altres dies, ho hem vist clar, com apretem arribem a dalt i mitja volta, per tant un ritme no baix però d'anar fent, pujar i pujar, de fet he fet l'ascenció amb un pinyó menys, un 27/23 que m'ha permés anar a un ritme de 150 bpm tota l'estona i amb una cadencia constant.
Un cop superat el primer port, els altres eren trencacames total, fins arribar a un total de 965 m d'ascenció amb uns 35 km, per tant durillos com dirien alguns.
Baixada pel corriol d'anar a peu per la variant, entre els segon/tercer tunel direcció Girona mà esquerra , un magnific corriol que feia molt temps que no feiem, llavors em anat direcció a la Font del Ferro i em tornat a pujar fins Sant Miquel per baixar per les Mines del Nen Jesus, comprovar la destrossa que ens han fet al nostre petit corriol, ara ja camí i cap a Celrà.
Incidencies: Calor, a part sed, que ha fet que consumís més aigua del que en mi es normal, he hagut de veure a la Font de baix a Sant Daniel i llavors a la font del camí cap a les Mines, aigua no potable però més val això que res.
En Miquel ha reventat a la fi de la ruta el neumàtic del darrera, anant inflant ha arribat al destí.
En Ramon s'ha portat unes sabates amb cales CB i no Shimano, grans sol·lucions per petits problemes, a casa n'hi han varies.
Nous horitzons planejen al fons de les nostres ments, nois molt alts a lo millor entraran al grup. Temps al temps, però no gaire temps.
Ep, el calçat ha estat un flash de nassos, assentarme a la bike i ja abans de calar ho he vist clar: la he cagat, aquestes no son les sabetes que toquen!!!
ResponEliminaDe moment aguanto el beure aigua "sense garanties" esperem que seguim així.
L'infern el tenim a prop moltes vegades, o potser es el diable que ens tenta??
I el problema està en que hi han més diables que dels altres, per això les tentacions són cada dia més i més fortes.
ResponElimina